"El TC no ha de tocar l’Estatut...si el toca molt, no és per Catalunya, sinó per Espanya"

16.03.2009

Crònica

Entrevista a Joan Herrera, secretari general d'Iniciativa

'Vist amb temps, es podria dir que el pacte Saura-De la Vega va ser un error'

Joan Herrera (Barcelona, 1971) va ser escollit el passat mes de novembre secretari general d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), després de ser vicepresident de la formació ecosocialista. També és diputat al Congrés des del 2004, encapçalant la llista d'ICV-EUiA. A cavall entre Barcelona i Madrid, Herrera va tenir temps per conversar amb CRÒNICA sobre la crisi, el finançament o Palestina.

D’aquí a dos mesos farà un any que estem immersos en la crisi econòmica. Com valora les mesures que s’han progut prendre des de la Generalitat?
El principal problema que tenim des de la Generalitat en aquest aspecte és el finançament. No tenir encara el nou sistema ens suposa un handicap a l’hora de donar respostes a aquesta situació. A partir d’aquí, jo crec que les respostes han estat les que tocaven dins aquest marge reduït. Ara el que toca és revisar l’acord d’entesa i tornar a situar els elements, perquè la crisi està tenint unes repercussions socials dramàtiques. Hem d’intentar que l’actualització d’aquest acord d’entesa tingui els elements necessaris perquè la gent d’esquerres es pugui identificar amb aquest govern. És a dir, les respostes fins ara han estat apropiades, però el repte és anar més enllà.

Però aquesta revisió del pacte no es podrà fer fins que es tanqui el finançament.
Hi ha d’haver una part que n’hem de parlar després del finançament i una altra part que no hi estigui supeditada. Perquè l’acord pel finançament, tots estem d’acord en que s’ha d’aconseguir, però no tots estem segurs que s’aconseguirà. Hi ha coses que es podrien incorporar ja, sobretot les que tenen a veure amb que no hi hagi gent amb una situació de vulnerabilitat o que es quedin sense la prestació d’atur. O la multiplicació de les dietes menjador, per exemple. Són coses que es poden tractar abans.

Els altres socis de govern compartiexen aquesta visió de fer una actualització del pacte?
Sí. Nosaltres vam ser els primers a plantejar-ho, al novembre. Ells primer no ho veien necessari, però al final han vingut a la nostra. Jo crec que el més important és que hi hagi una lectura d’esquerres de la crisi, no la lectura que se’n faria fa vint anys o una lectura de dretes. Perquè aquesta crisi és fruit d’un accés de desregulació, no és causada pels costos laborals, i el principal repte és solucionar els problemes financers d’algunes empreses per la manca de responsabilitat d’algunes entitats financeres. Un altre repte és el de la cohesió social. No hem de tirar per la reducció de costos laborals, perquè ens duria a la deflació.

M’imagino que no comparteix la mesura que s’ha pres de forma generalitzada de donar diners als bancs?
Nosaltres vam ser els únics que no vam votar aquest decret, perquè creiem que la compra d’actius havia de fer-se a canvi d’alguna cosa. I aquesta cosa era un canvi d’actitud que nosaltres no hem vist. Les entitats financeres han continuat sent irresponsables des del punt de vista social. També ens desagrada l’actitud de sumissió del govern Zapatero cap als bancs.

Davant l’actual escenari, amb xifres d’atur que poden arribar al milió de parats als Països Catalans, quines són les solucions?
Les solucions passen per buscar una dimensió més pública, amb més serveis públics, buscant eixamplar l’estat del benestar. També hem de trencar amb tòpics com el que diu que la baixada d’impostos ha anat molt bé. Hem de tornar a parlar de la fiscalitat, i ho hem de fer perquè l’estat del benestar és l’únic que genera drets i genera ocupació. I per últim, mirar de recuperar la dimensió pública d’alguns sectors, com l’elèctric, la sanitat per descomptat, les entitats financeres, perquè no,… És important situar això en aquesta agenda d’esquerres i progressista.

Fa uns moments parlava del finançament, del qual s’ha dit ara que es pot tancar en dues setmanes. Després de tants terminis donats i no complerts, ens ho hem de creure?
Jo no ho faria, i menys amb una informació que ha tret un diari, perquè hem vist tants terminis incomplerts… Jo crec que és el moment de situar un prou, i fer-ho des d’una doble vessant. Primer des d’una vessant catalanista, dient que des de Catalunya això no és acceptable. Però també des d’una vessant d’esquerres. Dit d’una altra manera, és inacceptable que aquell que diu que protegeix els més vulnerables deixi a la intempèrie, des del punt de vista financer, a la primera administració que ha de donar respostes als problemes de la gent. I així és com està deixant el govern espanyol a la Generalitat. És vital fer entendre a Madrid que això no és un caprici i fer entendre a tots els barris de Catalunya que el finançament té a veure amb multiplicar les beques menjador a les escoles, amb la millora de la sanitat, amb les prestacions pels que no tenen atur… L’acord de finançament ha de ser la primera reivindicació del país, especialment en aquest estat de crisi.

Van dir que era preferible un ‘no acord’ que un ‘mal acord’. Però què ve després del ‘no acord’?
De moment esperem que hi hagi acord. Si no el tenim, ja en parlarem.

Vist amb temps, el pacte Saura-De la Vega es pot considerar un error?
Vist amb temps és evident que el pacte Saura-De la Vega no va servir pel que preteniem, que era donar una nova oportunitat al govern espanyol perquè complís, amb el qual sí que es podria dir que va ser un error. Ens ha passat el que els hi ha passat a tants. Ara, el que és insòlit és que el senyor Mas o el senyor Montilla es poguessin equivocar, i que al senyor Saura se’l criminalitzés tant per això.

Confia en que el Constitucional no toqui gaire l’Estatut?
Jo crec que el Constitucional no ha de tocar l’Estatut perquè l’Estatut és plenament constitucional. El problema, si el toca molt, no és per Catalunya, sinó per Espanya, perquè si un text refrenat pel Parlament i pel poble català no hi cap a la Constitució, el problema és de la Constitució. Si el tomba faria un mal favor a la convivència d’aquest país amb la resta de l’Estat.

Canviant de tema, veu possible un tercer govern d’Entesa tenint en compte els intents de CiU per acostar-se a Esquerra?
És que jo crec que els dos escenaris possibles només són un govern d’Entesa o la sociovergència. La resta són elements tàctics per desestabilitzar i intentar guanyar vots. Però la realitat és aquesta, hem de ser conscients que hi ha sectors que volen la sociovergència, sense anar més lluny, el govern espanyol.

I què comportaria la sociovergència?
Que no es mogui res. I al país no li interessen quatre anys de sociovergència perquè hi ha àmbits importants en els quals es busquen acords – com la llei d’educació – i no seria bo que es fessin sota aquest tipus de govern.

Iniciativa pot veure’s més desgastada en aquesta legislatura?
Jo espero que Iniciativa es consolidi i, a poder, ser creixi. Alguns sectors han vist a Iniciativa com la força política a desgastar, ja que pot ser la clau per un nou govern d’entesa. En les darreres eleccions nosaltres vam ser l’únic partit de l’actual govern que va créixer, si no hagués estat així, potser ara no hi hauria aquest govern. Per això se’ns ha criticat tant, fins i tot amb coses que als altres no se’ls ha tingut en compte.

El regal enverinat que els van donar pels bons resultats de les últimes eleccions va ser la conselleria d’Interior.
En aquella negociació teníem diferents opcions, però vam arribar a la conclusió que si, pel fet de ser d’Iniciativa, no podem portar una conselleria com la d’Interior, fem una mala jugada. Si entre tots acabem decidint que les forces de seguretat millor que no les portin les esquerres, mala peça al teler. I des d’aquesta conselleria s’estan fent coses interessants, com ho certifica Amnistia Internacional, ja sigui amb el fet de posar càmeres a dins de les casernes o amb el fet que tinguem un comitè ètic. És una demostració que es poden fer les coses d’una manera diferent.

Com valora la Casa Gran d’Artur Mas?
(Riu) Em sembla l’última ocurrència. Per sort el catalanisme és un element compartit, i es pot fer avançar Catalunya des de moltes maneres diferents, ningú té el patrimoni de la catalanitat. La Casa Gran és l’última pretensió d’Artur Mas per atribuir-se la defensa del catalanisme, i no és real. Nosaltres defensem Catalunya tant com Artur Mas, encara que ho fem d’una manera diferent. Nosaltres ho fem, per exemple, sent beligerants quan hi ha una fuga a la central d’Ascó. Això també és defensar el catalanisme, i ho fem molt millor que Convergència i Unió.

I sobre la manifestació dels Deumil a Brussel·les, què en pensa Iniciativa?
Ho valorem amb respecte. Nosaltres no som una força independentista, som una força catalanista, que parla del dret a decidir d’una manera concreta, a partir d’un model federal i d’un pacte entre els catalans. Per això volem un projecte nacional que sigui majoritari a tot Catalunya.

Però dins del partit hi ha gent com Raül Romeva que sí que aposta per donar un gir més sobiranista a Iniciativa.

El sector sobiranista d’Iniciativa, que es va agrupar a l’última assamblea, es va veure molt còmode amb el fet que per primer cop es va parlar del dret a decidir d’una manera concreta i no retòrica. Jo crec que hi ha avenços en aquest sentit molt considerables, i que cada cop més se’ns identifica com una força catalanista, cosa que a finals dels 90 no passava.

Creu que el conseller d’Interior, Joan Saura, va fer bé posicionant-se a favor de Palestina en la manifestació…
(Decidit) I tant! Primera que ho va fer com a president d’Iniciativa. La pau és un element essencial de la nostra identitat, i per la gent d’Iniciativa, quan s’està massacrant un poble, no hi ha res més important que està manifestant-se als carrers. Res més important! No és que sigui raonable o no, és que és lògic, i jo estic orgullós que el president del meu partit vagi a una manifestació en solidaritat amb un poble que està sent massacrat de manera sistemàtica. Però això és la doble vara que dèiem abans. Es va criticar molt al conseller d’Interior per aquest fet, però ningú no va recordar que, durant la guerra d’Iraq, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, estava al capdavant de manifestacions on hi havia eslògans antisionistes. Només cal mirar les hemeroteques.

Com veu el previsible nou govern d'Israel format per la dreta i l'ultradreta?
És un desastre. A mi m’agradaria veure si tots els que han criticat l’integrisme de Hamas – aspecte en el qual puc coincidir – fan el mateix amb l’integrisme del proper govern d’Israel. Tinc el dubte si pregonaran que un govern integrista com el d’Israel ha de tenir el mateix aïllament internacional que el govern integrista de Hamas.

Els Estats Units els ha donat un cop d’atenció.
Com a mínim, els Estats Units han fet un canvi molt positiu en la seva política exterior. Hem d’esperar encara a veure què passa amb l’Obama, però de moment la política que està fent és una mica millor del que m’esperava. Que tingui la gosaria de dir que s’ha de parlar amb el talibans moderats, com a mínim és interessant.

Per acabar, com es presenten les eleccions europees en una Europa que sembla que últimament està girant cap a la dreta?
Totalment. La directiva de retorn, la directiva de les 65 hores…Hi ha hagut gir a la dreta i hi ha hagut falta de beligerància per part de l’esquerra. La directiva de retorn, per exemple, ha estat aprovada amb els vots a favor dels socialistes, amb les honroses excepcions de Borrell i Obiols. Jo crec que són unes eleccions molt ideològiques, per dir ‘sí a Europa, però així no’. Perquè Europa actualment està sent un lloc de retrocés en temes de drets i llibertats. A mi el que m’agrada del nostre candidat, Raül Romeva, és que és un eurodiputat que treballa com ningú i que explica molt bé tot aquest tema dels valors.