Terra Lliure 'resucita' en internet

1.04.2014

e-notícies

 

Un nuevo grupo quiere hacer renacer la banda terrorista y no descarta "una intervención armada"

 

Un grupo de jóvenes se han reunido para hacer "renacer" como partido político a la banda terrorista Terra Lliure, bajo el nombre de Nova Terra Lliure. Aunque aseguran que quieren actuar "de forma pacífica" o "con el diálogo por delante", hacen diferentes alusiones al uso de las armas en su página web. Sin ir más lejos, su lema es "pueblo armado, pueblo respetado".

 

Las juventudes de ERC rinden homenaje a un terrorista abatido en 1979

29.01.2013
La voz de Barcelona

Entre gritos de "visca Terra Lliure"

Martí Marcó, militante de las JERC, fue abatido por la policía en enero de 1979 cuando trataba de huir. Cada año, militantes de la organización independentista realizan una ofrenda floral en el lugar donde cayó.

Como cada año, las juventudes de ERC (JERC) han homenajeado a Martí Marcó, miembro de la banda terrorista Terra Lliure abatido por la policía en enero de 1979 cuando trataba de huir. Marcó también había sido militante de las JERC.

[Enlace a video]

Las juventudes de ERC homenajean a un terrorista fallecido de Terra Lliure

29.01.2012
La voz de Barcelona

Martí Marcó fue abatido por la policía en 1979 cuando intentaba evitar ser detenido. Como cada año, las JERC han celebrado un acto de recuerdo en el lugar exacto donde cayó.

Las juventudes de ERC (JERC) han homenajeado este viernes a Martí Marcó, miembro de la banda terrorista Terra Lliure que fue abatido por la policía en 1979 cuando trataba de huir. Marcó también había sido militante de las JERC.

Como cada año, la ofrenda floral se ha celebrado en el cruce de las calles Bruc y Diputación, en Barcelona, lugar donde cayó Marcó. Han asistido al acto varias decenas de simpatizantes de las JERC, entre ellos, Frederic Bentanachs cofundador de la organización terrorista y amigo personal de Marcó.

Las JERC agradecen su “lucha constante”

El portavoz de la organización juvenil en Barcelona, Jordi Castellana, ha señalado que “gracias a la lucha constante de personas como Martí, los jóvenes de hoy en día disfrutamos de más libertades y facilidades”. Además, ha explicado que se ha hecho “una buena parte del camino, como las consultas populares”, pero ha advertido de que tampoco se puede olvidar “la justicia social y el estado del bienestar”. El acto se ha cerrado con un minuto de silencio en recuerdo de Marcó y con Els Segadors.

En un comunicado, las JERC han justificado el homenaje al terrorista asegurando que fue una persona que ‘estuvo siempre comprometida tanto con la liberación nacional como con la lucha obrera’, y han asegurado que fue víctima de un ‘asesinato por parte de la policía española’.

Orgía proetarra en la Universidad Catalana de Verano de Prades

29.08.2011
La voz de Barcelona

El líder del PSAN y socio de Solidaritat, Josep Guia, pide a ETA “que no se disuelva”, y Martin Garitano (Bildu) considera que los atentados cometidos por la banda asesina en Cataluña fueron “más que un error”.

Josep Guia, líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) -partido coaligado a Solidaritat Catalana per la Independència (SI)-, ha abogado este viernes, durante una conferencia en la Universidad Catalana de Verano (UCV) que se celebra en Prades (Francia), por la continuidad de la banda terrorista ETA.

“Es muy importante que ETA haya dado la tregua permanente y verificable, y para mí también es muy importante que no se disuelva porque actualmente las circunstancias en el Estado español, con un partido que ahora de aquí a poco seguramente tendrá el Gobierno del Estado y que todavía no ha condenado la dictadura de la cual es hijo, hace que haya una doble medida inaceptable”, ha señalado Guia, que en las pasadas elecciones autonómicas formó parte de la lista de SI por Barcelona junto a Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Anna Arquè o Isabel-Clara Simó, entre otros.

Guia, que durante muchos años ha sido miembro del Patronato de la UCV, ha considerado que la banda asesina contribuyó a la caída definitiva del régimen franquista con atentados como el de Carrero Blanco, por lo que ha pedido a los catalanes que no presionen a Bildu para que exija la disolución de ETA.

El PSAN, a favor de ‘la lucha armada’

Esta posición del líder del PSAN, formación precursora de la banda terrorista Terra Lliure -y cuyos dirigentes son habituales en los homenajes a esta-, no es ninguna sorpresa. De hecho, en su declaración de principios el PSAN defiende la ‘eliminación de las fuerzas de ocupación’ causantes de la ‘opresión nacional’ de Cataluña; plantea la posibilidad de ‘aglutinar los esfuerzos de las clases populares en torno a la lucha, armada y de masas‘; y advierte de que ‘una nación oprimida tiene el derecho a utilizar todas las formas de lucha como medio para su liberación’.

Solidaritat tampoco es ajena a este tipo de posicionamientos. Así, entre los miembros de su Ejecutiva Nacional destaca el nombre de Núria Cadenes -antes, Núria Cadenas-, que cumplió seis años de condena por su relación con un atentado fallido de la banda terrorista Terra Lliure contra la Residencia de Oficiales en Barcelona en 1988. Posteriormente fue acogida como periodista en la revista El Temps, editada por Eliseu Climent, presidente de Acció Cultural del País Valencià, amigo íntimo de Jordi Pujol, e impulsor del pancatalanismo en la Comunidad Valenciana gracias a las multimillonarias subvenciones que durante décadas le ha brindado la Generalidad de Cataluña.

Bildu considera “más que un error” los asesinatos de ETA en Cataluña

Esta jornada de la Universidad Catalana de Verano también ha contado con la presencia del diputado general de Guipúzcoa, Martin Garitano (Bildu), quien en otra conferencia ha asegurado que los atentados cometidos por la organización terrorista ETA en Cataluña fueron “más que un error”. “Los vascos debemos respeto en especial a las víctimas en Cataluña porque, además, sucedió en un momento en que los vascos habíamos recibido de Cataluña mucho apoyo”, ha señalado en referencia a los más de 40.000 votos recogidos en Cataluña por Herri Batasuna durante las elecciones europeas de 1987, nueve días antes del atentado de Hipercor, y ha asegurado que su coalición ya ha manifestado inequívocamente su rechazo al uso de la violencia con fines políticos.

No es la primera vez que la Universidad Catalana de Verano, santuario estival del nacionalismo catalán, se convierte en un centro de exaltación del terrorismo. De hecho, el año pasado el propio ex presidente autonómico Pasqual Maragall presidió un homenaje que esta institución privada, pero generosamente subvencionada por la Generalidad, brindó al miembro de la banda terrorista ÉPOCA Manuel Viusà.

Homenaje de las juventudes de ERC a un terrorista abatido en 1979

28.01.2011

La voz de Barcelona

Martí Marcó fue uno de los cofundadores de Terra Lliure

El pasado miércoles las Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) realizaron el tradicional homenaje al cofundador y miembro de la banda terrorista Terra Lliure Martí Marcó, fallecido en 1979. El acto se realizó en el cruce de las calles Bruc y Diputación, en Barcelona, lugar donde Marcó -que también era miembro de las juventudes de ERC- fue abatido al intentar huir de la policía.

El portavoz de las JERC, Gerard Gómez del Moral, señaló al medio centenar de asistentes la necesidad de “seguir el camino que trazó Martí luchando por el territorio, por la justicia social y por la independencia nacional” y declaró que los referendos independentistas demuestran que “hemos hecho una buena parte del camino”. “Tenemos que estar atentos para plantar cara a los ataques que tanto la izquierda como la derecha españolista nos quieren hacer como pueblo”, añadió.

Otro de los cofundadores de la organización terrorista y compañero de Marcó, Frederic Bentanachs, destacó su ‘trayectoria personal’ e hizo mención de ‘todos los caídos en combate por la defensa de una tierra libre’. En el año 2009, asociaciones de víctimas del terrorismo denunciaron ante la fiscalía la celebración de este tipo de homenajes.

Cremen una foto del Rei

11.09.2010

e-notícies

L'Esquerra independentista ha finalitzat la manifestación de la Diada amb la crema d'una fotografia del Rei Joan Carles I vestit de militar. Dos encaputxats han pujat a una tarima, situada prop del Fossar de les Moreres, i li han calat foc. Metre cremava la imatge s'han sentit crits de "Visca Terra Lliure".

"Guerra, guerra, guerra!"

18.07.2010

e-notícies

'La Noria' de Telecinco emet un documental sobre 'Cataluña y la Roja'

El programa 'La Noria' de Telecinco ha emès un documental titulat 'Cataluña y la 'Roja'' en el que mostren el contrast viscut a Barcelona ara fa una setmana amb motiu de la coincidència en un mateix cap de setmana de la manifestació contra la sentència de l'Estatut i la final del Mundial.

El reportatge, titllat d'"excel·lent" per part dels col·laboradors de l'espai presentat per Jordi González, ha inclos imatges tant de la manifestació de dissabte, com de la festa de diumenge després de la victòria espanyola.

El documental ha assenyalat el caràcter pacífic de la majoria de les persones d'ambdues manifestacións, malgrat mostrar també uns joves cremant una senyera -vídeo ja publicat per e-notícies-, el president Montilla marxant de la manifestació "humiliat" o enfrontaments entre joves i mossos d'Esquadra després de la victòria.Un dels moments que ha aixecat més controvèrsia a plató han estat les imatges d'un grup d'encaputxats que cremaven la bandera espanyola al crit de "guerra, guerra, guerra per la terra". Aquests joves van descobrir entre ells un grup de mossos de paisà i els van acorralar. Els policies van treure aleshores unes porres de butxaca, pero davant l'evolució dels esdeveniments van decidir finalment recular i marxar.

Un ex terrorista de Terra Lliure dirige la delegación de Convergència en Perpiñán

22.02.2010

La voz de Barcelona

Jordi Vera Arús, presidente de la delegación de Convergència Democràtica de Catalunya en Perpiñán (Francia) y ex miembro de la organización terrorista Terra Lliure, es el responsable de la coalición entre su partido y una candidatura socialista de cara a las regionales francesas de marzo.

Arús, natural de Tarrasa, había sido militante de la banda terrorista Front d’Alliberament de Catalunya a principios de los años 70 y posteriormente formó parte de la dirección de Terra Lliure. En 1992 fue detenido por orden del juez de la Audiencia Nacional Carlos Bueren y se acogió al indulto general con el que se dio carpetazo a la banda terrorista. Joan Ridao, actual secretario general de ERC, fue su abogado durante ese proceso.

Tras su paso por ERC y el Partit per la Independència, sorprendentemente Artur Mas le encomendó en 2006 la tarea de crear la delegación de Convergència en Perpiñán, cuna de lo que los nacionalistas denominan Cataluña Norte.

Según ha recogido este domingo La Gaceta, Arús es el responsable de la coalición con la que Convergència y una candidatura socialista del Rosellón se presentarán a las elecciones regionales francesas que se celebrarán los próximos 14 y 21 de marzo, tras haber intentado infructuosamente pactar con la UMP de Sarkozy.

Homenaje de las JERC a un miembro de Terra Lliure

27.01.2010
e-notícies

Martí Marcó era también militante de las juventudes de Esquerra

Las Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) de la ciudad de Barcelona han conmemorado el 31 º aniversario de la muerte del militante de las JERC, Martí Marcó Bardella, "por parte de la policía española ".

El acto ha tenido lugar en el cruce de la calle Bruc con Diputació, "el mismo lugar donde en 1979 recibió los impactos de bala que le causaron la muerte". Martí Marcó fue militante de las JERC así como de diferentes organizaciones independentistas y "estuvo siempre comprometido tanto con la liberación nacional así como con la lucha obrera". El acto ha congregado a medio centenar de personas entre militantes de las JERC y antiguos compañeros y amigos de Martí Marcó.

Después de realizar la ofrenda floral, Gerard Gómez del Moral, portavoz de las JERC en Barcelona, ha recordado la necesidad de "seguir el camino que trazó Martí luchando por el territorio, por la justicia social y por la independencia nacional". Gómez del Moral ha recordado que en los últimos tiempos "hemos hecho una buena parte del camino, poniendo ejemplos como el de las consultas populares", pero ha recalcado que "debemos estar atentos para hacer frente a los ataques que tanto la izquierda como la derecha españolista nos quieren hacer como pueblo ".

Acto seguido, Frederic Bentanachs, amigo y compañero de militancia ha querido destacar "la trayectoria personal de Martí, así como ha hecho mención a todos los caídos en combate por la defensa de una tierra libre". El acto ha terminado con un minuto de silencio en recuerdo de Martí y con el canto del Himno Nacional de Cataluña.

Xavier Vendrell, ex militante de Terra Lliure, dirigirá la campaña de ERC en las próximas elecciones autonómicas

7.07.2009

La voz de Barcelona

Xavier Vendrell, ex consejero de Gobernación de la Generalidad y diputado autonómico de Cataluña, será el coordinador de campaña de ERC en las elecciones autonómicas previstas para 2010. Vendrell fue miembro de la organización terrorista Terra Lliure entre 1989 y 1991.

El presidente de ERC, Joan Puigcercós, lo ha anunciado este lunes tras la primera reunión de la nueva ejecutiva del partido, quien ha destacado de Vendrell su “conocimiento, experiencia y capacidad”.

Homenaje a Terra Lliure en Vic

14.06.2009

La voz de Barcelona

La banda terrorista Terra Lliure ha recibido este sábado un homenaje en un auditorio municipal de Vic (Barcelona) organizado por el Casal Independentista Manel Viusà (llamado así en honor al terrorista de EPOCA homónimo) y apoyado por la organización radical independentista Alerta Solidària.
Con el lema ‘30 años de estrategia independentista. Por una tierra libre’, se ha conmemorado el XXX aniversario de la creación de los grupos que dieron origen o nacieron alrededor de la organización terrorista Terra Lliure: los CSPC (Comités de Solidaridad con los Patriotas Catalanes) y el IPC (Independentistas de los Países Catalanes), este último surgido de la fusión entre el PSAN (sucesor del FNC) y la OSAN.
En las intervenciones, entre actuaciones musicales como la de Cesk Freixas, también se ha recordado a los terroristas de EPOCA Manuel Viusà y Jaume Martínez Vendrell, a los que se ha calificado de luchadores por la independencia de Cataluña.
Los ex terroristas de Terra Lliure, Carles Benítez y Pep Musté, presentados como ‘represaliados independentistas’, han denunciado que el engaño que el autonomismo ha supuesto para el pueblo catalán “explica el acierto del camino emprendido ahora hace treinta años por la izquierda independentista, que hoy en día da sus frutos en forma de movimiento consolidado, capaz de presentar alternativas políticas al desbarajuste nacional” y han leído un manifiesto de ‘represaliados independentistas’ en favor de las CUP.
También ha hablado el ex terrorista de Terra Lliure, Carles Sastre, y los activistas Carles Castellanos (PSAN), Ramon Piqué (CSPC), Agustí Barrera (FNC y PSAN) y Martí Majoral (Alerta Solidària).
En un momento del acto los organizadores han desplegado unas pancartas, entre aplausos de los asistentes, en las que se podía leer ‘Terra Lliure: ¡Punto de partida!’.
La fiesta ha terminado con el canto de Els Segadors (himno oficial de Cataluña), mientras diversas personas levantaban unos carteles en recuerdo del XXX aniversario del fallecimiento de los terroristas de Terra Lliure, Fèlix Goñi (murió al estallarle una bomba que estaba colocando) y Martí Marcó (muerto en un tiroteo huyendo de la policía), en los que se podía leer ‘Revolucionarios catalanes muertos en acciones de lucha armada por la independencia’.
Se da la macabra coincidencia que este mismo sábado, también en Vic, se ha celebrado un acto de homenaje a los 9 asesinados en el atentado contra la casa cuartel de la Guardia Civil en esta localidad, que ETA realizó en mayo de 1991. Joan Carles Monteagudo, el cabecilla del comando terrorista que puso el coche bomba, había sido miembro de Terra Lliure.

Un regidor d'ERC, a l'ofrena a un exmembre de Terra Lliure

27.01.2009
e-notícies

Xavier Florensa, regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, ha estat un dels assistents a l'ofrena floral que s'ha fet aquest dilluns, a la cruïlla dels carrers Diputació i Bruc de Barcelona, en commemoració del trentè aniversari de la mort de Martí Marcó, un exmembre de Terra Lliure abatut a trets per la policia. Florensa ha participat així en l'acte organitzat per les JERC que ha aixecat polseguera als darrers dies donat que partits com Ciutadans i el PP l'han intentat evitar.

Nuevo acto de homenaje de las juventudes de ERC al terrorista de Terra Lliure

27.01.2009

lavozdebarcelona

Los actos de homenaje a Martí Marcó, fundador de Terra Lliure fallecido hace 30 años a manos de la policía, han continuado este lunes con una ofrenda floral en la que se ha arremetido contra el PP, Ciudadanos y las asociaciones de víctimas del terrorismo, por haber intentado impedir la concentración.
El acto, celebrado en el cruce de las calles Diputación y Bruc -lugar donde cayó Marcó- ha sido organizado por las juventudes de ERC.
Al igual que el pasado sábado, han asistido al homenaje el ex compañero de Marcó en la banda terrorista, Frederic Bentanachs, y dirigentes de las JERC, como Gerard Gómez del Moral.

Les JERC denuncien "assetjament" d'Espanya

24.01.2009

e-notícies

Durant l'homenatge al membre de Terra Lliure mort per la Policia Martí Marcó

Més de cent cinquanta persones han assistit a l’acte d’homenatge a en Martí Marcó, militant de les JERC "assassinat ara fa 30 anys en mans de la policia espanyola, per defensar els ideals de l’organització: la independència i el socialisme als Països Catalans", segons el comunicat oficial.

En l’acte s’ha volgut carregar durament "contra la repressió exercida en els últims dies per grups espanyolistes i antidemocràtics, que han volgut prohibir un acte pacífic i de normalitat democràtica". En el mateix també s’ha volgut fer una menció especial als 8 dirigents de l’esquerra abertzale que la passada nit han estat detinguts per intentar defensar la independència d’Euskal Herria per la via democràtica.

L’acte ha comptat amb la participació d’en Gerard Coca, Portaveu Nacional de les JERC, qui ha recordat la importància de “seguir lluitant dia a dia, defensant les nostres idees, tot que molts cops, la repressió que es rep des dels diferents àmbits ho converteix en una tasca impossible”.

Posteriorment, hi ha hagut el parlament d’en Gerard Gómez del Moral, Portaveu de les JERC - Barcelona, qui ha criticat contundentment “l’assetjament que patim com a poble, per part de l’Estat Espanyol. Un Estat que es dedica a prohibir l’existència a nivell polític, cultural i social d’aquells que no pensen com ell. Com és el cas dels detinguts a Euskal Herria, que havien optat per una participació democràtica a les properes eleccions basques” .També ha aprofitat per recordar que “malgrat les mentides que volen vendre determinats mitjans de comunicació, les JERC sempre hem defensat i seguirem fent-ho, la via democràtica per tal d’assolir els nostres objectius” i que, per tant, “l’únic terrorisme que exercim les JERC és el de defensar, de forma pacífica, unes idees totalment lícites com són l’independència i el socialisme als Països Catalans. Idees que, encara ara, molts voldrien veure tancades entre reixes.”.Finalment, participà en Frederic Bentanachs, exfundador de Terra Lliure i company de lluita d’en Martí Marcó, qui recordà la figura d’en Martí com a jove amb il·lusions, dins d’una transició de paper cartró. L’acte ha finalitzat amb un minut de silenci en record a en Martí Marcó i amb el cant de l’himne nacional de Catalunya.

de aquellos polvos....

e-notícies · edició 2103 · dijous, 27 de març de 2008 · 11:47


SEGON REPORTATGE A LA TV PÚBLICA
TV3 tracta Terra Lliure d'"organització armada"

Una imatge del primer documental de Terra LliureTelevisió de Catalunya emetrà el proper divendres, a través del Canal 33, el segon reportatge sobre Terra Lliure, titulat "Retorn a la Terra Lliure". Aquest documental explica els inicis quan "l'any 1979, en plena Transició espanyola a la democràcia, l'organització armada Terra Lliure va començar les seves accions. La presentació oficial es va fer a través d'uns fulls volants durant un acte en defensa de la llengua i la cultura catalana al Camp Nou el 1981", segons s'informa a la web de la televisió pública catalana.Els realitzadors d'aquest segon documental sobre Terra Lliure han explicat que "nosaltres, els autors d'aquest documental, vam néixer quan aquesta organització armada va començar a actuar. Quan es va dissoldre teníem quinze anys. Ara hem volgut saber qui eren aquells joves que van decidir canviar la història del país mitjançant les armes. Hem parlat abastament amb cinc dels fundadors, ideòlegs i militants actius d'aquella organització: Carles Sastre, Josep Serra "Cala", Carles Benítez, Quim Pelegrí i Carles Castellanos. El documental té l'exclusivitat d'entrevistar per primera vegada Quim Pelegrí, que va estar present en dues de les primeres accions en les que dos militants van morir al seu costat. Hem volgut saber què pensaven llavors i què pensen ara".Durant la seva història, entre 1981 fins a "la seva dissolució definitiva l'any 1995, Terra Lliure va realitzar 200 atemptats, va provocar desenes de ferits i cinc morts, quatre dels quals eren militants de la pròpia organització, mentre preparaven accions". A la descripció sobre el documental, TVC afirma que "van passar a la història com els perdedors de la Transició espanyola, juntament amb els anarquistes".

Un paso atras para dar dos adelante

e noticies 16-1/2008

FINS DESPRÉS DE LES ELECCIONS
TV3 congela un segon reportatge sobre Terra Lliure
El documental 'Retorn a la terra lliure', coproduït per Televisió de Catalunya tot i que la mateixa cadena n'ha congelat l'emissió, s'estrenarà el proper 17 de gener s’estrena a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Segons informa l'esmentada facultat, "aquest documental va enllestir-se alhora que una altra peça titulada Terra Lliure, punt final, que TVC va emetre el passat 14 d'abril. Aquell treball va provocar una allau de crítiques, d’articles de premsa i fins i tot una declaració del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Una conseqüència d’això va ser que 'Retorn a la terra lliure' ha vist ajornada la seva publicació a TV3. Però ara els seus autors s’hi avancen amb una versió més extensa, de 79 minuts, que sí que incorpora declaracions on els protagonistes parlen del present i del futur, no només del passat".'Retorn a la terra lliure', realitzat pels exalumnes de la Blanquerna Marc Balfagón, Jordi Sanglas, Marc Parramon i pel professor Oriol Gispert, entrevista en profunditat cinc dels fundadors, ideòlegs i militants més actius d’aquella organització: Carles Sastre, Josep Serra “Cala”, Carles Benítez, Quim Pelegrí i Carles Castellanos. El documental té l’exclusivitat d’entrevistar per primera vegada Quim Pelegrí, que va estar present en dues de les primeres accions en les que dos militants van morir al seu costat.La idea d’aquest projecte es va gestar ara fa sis anys. En el Seminari de Documental de Comunicació Audiovisual de Blanquerna, on Gispert va conèixer Balfagón, Sanglas i Parramón, en aquell moment alumnes en el darrer curs de carrera. Van convenir que la història de Terra Lliure mereixia "una mirada acurada". Amb el temps, els ja exalumnes van fer recerca i van acabar entrevistant i coneixent a fons els protagonistes d’aquella organització armada. Durant els anys següents, molt lentament, el projecte es va anar concretant. Finalment, després d’un llarg i complex camí, tres productores (La Lupa Produccions, Mallerich Films Paco Poch i La Quimera Audiovisual ) es van associar per concretar-ne la producció.

"de aquellos polvos..."

E-NOTICIES
24-5-2007

"FORA FEIXISTES", AL SEU DOMICILI
Amenaces a Albert Rivera amb la signatura de Terra Lliure

L'entrada de la casa del líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha aparegut amb pintades amenaçadores amb el logo de Terra Lliure contra la seva persona. Tant la porta principal d'entrada a la casa com la del garatge han resultat pintades amb frases que "demanen la mort de Rivera i 'fora als feixistes', sota la firma de Terra Lliure".

Ciutadans denuncia "aquest tipus d'amenaces" i Rivera comenta que aquests fets "només fan que confirmar que Espanya necessita un partit com ara C's" i que no té cap por, que la campanya "segueix endavant i amb força". Rivera, a més a més, assegura que "traurem entre 20 i 30 regidors a tot Espanya i que, a Barcelona, segur traurem 2 regidors."

El president del partit afegeix que tots els ciutadans que estiguin "farts" d'aquest tipus de comportament del nacionalisme donin, el proper 27 de maig, la seva confiança a Ciutadans. "Aquest tipus d'actitud no aturarà el nostre projecte", afirma Rivera.

Terra Lliure y ETA

e-noticies
SEGONS UN EXMILITANT DE TERRA LLIURE
"Ens haguéssim pogut carregar tranquil·lament Losantos"
Frederic Bentanachs, ex militant de Terra LliureFrederic Bentanachs, exmilitant de Terra Lliure, va assegurar que, quan van segrestar a l'actual periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, aleshores professor d'institut, "ens l'haguéssim pogut carregar tranquil·lament", però "no el vam matar, se'l va ferir" amb un tret a la cama. Durant una entrevista a La nit al dia el passat dia 12 l'exmembre de la banda armada va afirmar que la intenció de Terra Lliure no era matar, però, "evidentment, que si tu escapes de la policia en un enfrontament i dispares, el pots matar o ferir. No tens voluntat de matar-lo, però en un enfrontament, li fots un tiro i si l'has matat...malallet! Com ell et pot matar a tu. Això és una lluita".Sobre la relació amb ETA, Bentanachs assenyala que van entrenar-se a les seves ordres. Però a canvi d'aquest servei, Terra Lliure "havia de fer dos o tres atemptats a Barcelona en nom d'ETA", i afegeix que "aquest és el pagament que havíem de fer" a la banda terrorista.

¿Influencias de Terra Lliure en ERC?

e-noticies
"EL PUNT FINAL EL POSA EL PERDÓ"
Critiquen el to "propagandístic" del reportatge de Terra Lliure

El periodista David Miró considera que el reportatge sobre la banda armada Terra Lliure. Punt final, té un to "propagandístic i em va deixar un regust amarg", i afegeix que "no tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit".En un article a El Periódico, el periodista es pregunta "¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? i, en aquest sentit, assenyala que "Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc".D'altra banda, qüestiona la tesi d'alguns ex activistes de la banda armada, que consideren que Esquerra els deu alguna cosa. Miró manifesta que "sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques".

----------------------------------------------------------------------------------------------

26/4/2007 REFLEXIONS SOBRE UN REPORTATGE DE TV-3// DAVID MIRÓ
Terra Lliure, ¿punto final?

DAVID Miró - Periodista. El periodico de Catalunya

Una frase pronunciada per un dels protagonistes del reportatge emès per Televisió de Catalunya, Terra Lliure. Punt final final, gairebé em va fer caure de la cadira: L'independentisme no existiria si no hagués existit Terra Lliure". L'autor d'aquesta sentència és Carles Castellanos, que va ser dirigent del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), partit que pretenia ser el braç polític de Terra Lliure. En la mateixa línia es van expressar els exactivistes Jaume Fernández ("Terra Lliure va significar una etapa que va des- desvetllar vetllar les consciències de molta gent") i també Josep Musté ("Terra Lliure és l'organització que ha donat pas a l'independentisme actual").
En tot el reportatge, cap dels exmembres de l'organització va emetre la més mínima autocrítica, ni tan sols una disculpa a les desenes de persones que van resultar ferides en els seus atemptats o als familiars d' d'Emilia Emilia Aldoví, la dona que va morir en l'explosió de la bomba contra els jutjats de les Borges Blanques el 1987. Això, sumat al fet que l'estètica moderna i transgressora del reportatge li donava a voltes un to entre condescendent i propagandístic, em va deixar un regust amarg. No tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit seguit.
LA TESI d'aquests exterroristes orgullosos del seu passat era que gràcies a ells avui dia un partit independentista com ERC pot tenir un paper central en la política catalana i ocupar càrrecs institucionals. De fet, és una tesi que comparteixen amb el seu infamat Federico Jiménez Losantos, que encara considera ERC un partit hereu del terrorisme, i que ha estat condemnat recentment a pagar una multa de 60.000 euros per haver fet aquesta acusació públicament. L'argument que serveix per sostenir aquesta visió és el pes que tenen els antics militants de
l'independentisme radical, com és el cas de Xavier Vendrell (vicesecretari general d'ERC i principal veu del partit fora del Govern) o de Jaume Oliveras (secretari general del Departament de Governació) en l'actual ERC. El pas d'aquestes i altres persones al partit de Macià i Companys ha estat explicat per Oriol Malló (també ell exmembre de Terra Lliure i torturat en la ràtzia de Garzón de l'any 1992) en el seu llibre De les armes a les urnes.
Però no s'han de magnificar aquests casos concrets. Durant els anys 70 i 80 hi havia alternatives a l'independentisme marxista i violent, tant des de la política (Nacionalistes d'Esquerra) com des de l'acció cívica (La Crida a la Solidaritat). I no oblidem que també hi havia molts independentistes a l'ERC de Barrera i Hortalà. De fet, la majoria de dirigents de l'actual ERC vénen d'aquests grups, i no de Catalunya Lliure o l'MDT. I, sense voler restar mèrits i importància a la seva aportació, és com a mínim agosarat atribuir-se en solitari l'èxit d'ERC.
L'ALTRA COSA que em va cridar l'atenció és la manca total de penediment. Xavier Vendrell és l'únic que assajava un intent d'autocrítica en el reportatge quan parlava d'"obsolescència i manca de sentit" de la lluita armada, però sense entrar en el debat ètic sobre la utilització de la violència. Resulten molt més contundents i significatives les afirmacions del director de l'Unescocat, Agustí Colomines, que acusava els membres de Terra Lliure de tenir "una
elaboració política zero" i que qualificava de contraproduent l'atemptat contra Jiménez Losantos. Però, com deia, predomina entre els exactivistes l'orgull i el convenciment que algú (ERC) els deu alguna cosa. Jo crec que sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques. Segurament, doncs, l'activitat de Terra Lliure i del seu entorn va ajudar a desvetllar moltes consciències, però també va provocar un profund rebuig a una causa que, d'una altra manera, podria haver començat a enlairar-se molt abans. Per això trobo que les afirmacions dels exmembres de Terra Lliure no només són un insult a la intel.li- gència, sinó també un insult a les persones que van rebutjar des d'un principi qualsevol mena de violència per obtenir la indepen- dència de Catalunya.
LA LLUITA armada va ser un gran error que a més a més va provocar cinc morts absurdes (quatre activistes i Emilia Aldoví Aldoví). ). I les preguntes que ningú respon en el reportatge són: ¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no
parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc.

TV3: aviso a navegantes

e-noticies
UN 10,2% DE QUOTA
El documental sobre Terra Lliure va tenir 289.000 espectadors

Imatge del documental sobre l'organització terroristaEl documental "Terra lliure: punt final", emès el dissabte 14 pel 33 en horari de "prime-time" a partir de les 22.09, va ser vist per una mitjana de 289.000 espectadors, amb una quota del 10,2%. El reportatge, que fa un repàs de la història d'aquesta organització, des de la seva fundació, el 1979, fins a la dissolució, el 1995, a través de testimonis dels seus antics membres i de les autoritats polítiques i judicials d'aquells anys, ha batut el rècord d'audiència dels treballs emesos fins ara pel programa del 33 "El documental". A més, va superar en més de 6 punts la mitjana de quota de la cadena.