viernes, 27 de abril de 2007

Terra Lliure y ETA

e-noticies
SEGONS UN EXMILITANT DE TERRA LLIURE
"Ens haguéssim pogut carregar tranquil·lament Losantos"
Frederic Bentanachs, ex militant de Terra LliureFrederic Bentanachs, exmilitant de Terra Lliure, va assegurar que, quan van segrestar a l'actual periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, aleshores professor d'institut, "ens l'haguéssim pogut carregar tranquil·lament", però "no el vam matar, se'l va ferir" amb un tret a la cama. Durant una entrevista a La nit al dia el passat dia 12 l'exmembre de la banda armada va afirmar que la intenció de Terra Lliure no era matar, però, "evidentment, que si tu escapes de la policia en un enfrontament i dispares, el pots matar o ferir. No tens voluntat de matar-lo, però en un enfrontament, li fots un tiro i si l'has matat...malallet! Com ell et pot matar a tu. Això és una lluita".Sobre la relació amb ETA, Bentanachs assenyala que van entrenar-se a les seves ordres. Però a canvi d'aquest servei, Terra Lliure "havia de fer dos o tres atemptats a Barcelona en nom d'ETA", i afegeix que "aquest és el pagament que havíem de fer" a la banda terrorista.

jueves, 26 de abril de 2007

¿Influencias de Terra Lliure en ERC?

e-noticies
"EL PUNT FINAL EL POSA EL PERDÓ"
Critiquen el to "propagandístic" del reportatge de Terra Lliure

El periodista David Miró considera que el reportatge sobre la banda armada Terra Lliure. Punt final, té un to "propagandístic i em va deixar un regust amarg", i afegeix que "no tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit".En un article a El Periódico, el periodista es pregunta "¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? i, en aquest sentit, assenyala que "Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc".D'altra banda, qüestiona la tesi d'alguns ex activistes de la banda armada, que consideren que Esquerra els deu alguna cosa. Miró manifesta que "sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques".

----------------------------------------------------------------------------------------------

26/4/2007 REFLEXIONS SOBRE UN REPORTATGE DE TV-3// DAVID MIRÓ
Terra Lliure, ¿punto final?

DAVID Miró - Periodista. El periodico de Catalunya


Una frase pronunciada per un dels protagonistes del reportatge emès per Televisió de Catalunya, Terra Lliure. Punt final final, gairebé em va fer caure de la cadira: L'independentisme no existiria si no hagués existit Terra Lliure". L'autor d'aquesta sentència és Carles Castellanos, que va ser dirigent del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), partit que pretenia ser el braç polític de Terra Lliure. En la mateixa línia es van expressar els exactivistes Jaume Fernández ("Terra Lliure va significar una etapa que va des- desvetllar vetllar les consciències de molta gent") i també Josep Musté ("Terra Lliure és l'organització que ha donat pas a l'independentisme actual").
En tot el reportatge, cap dels exmembres de l'organització va emetre la més mínima autocrítica, ni tan sols una disculpa a les desenes de persones que van resultar ferides en els seus atemptats o als familiars d' d'Emilia Emilia Aldoví, la dona que va morir en l'explosió de la bomba contra els jutjats de les Borges Blanques el 1987. Això, sumat al fet que l'estètica moderna i transgressora del reportatge li donava a voltes un to entre condescendent i propagandístic, em va deixar un regust amarg. No tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit seguit.
LA TESI d'aquests exterroristes orgullosos del seu passat era que gràcies a ells avui dia un partit independentista com ERC pot tenir un paper central en la política catalana i ocupar càrrecs institucionals. De fet, és una tesi que comparteixen amb el seu infamat Federico Jiménez Losantos, que encara considera ERC un partit hereu del terrorisme, i que ha estat condemnat recentment a pagar una multa de 60.000 euros per haver fet aquesta acusació públicament. L'argument que serveix per sostenir aquesta visió és el pes que tenen els antics militants de
l'independentisme radical, com és el cas de Xavier Vendrell (vicesecretari general d'ERC i principal veu del partit fora del Govern) o de Jaume Oliveras (secretari general del Departament de Governació) en l'actual ERC. El pas d'aquestes i altres persones al partit de Macià i Companys ha estat explicat per Oriol Malló (també ell exmembre de Terra Lliure i torturat en la ràtzia de Garzón de l'any 1992) en el seu llibre De les armes a les urnes.
Però no s'han de magnificar aquests casos concrets. Durant els anys 70 i 80 hi havia alternatives a l'independentisme marxista i violent, tant des de la política (Nacionalistes d'Esquerra) com des de l'acció cívica (La Crida a la Solidaritat). I no oblidem que també hi havia molts independentistes a l'ERC de Barrera i Hortalà. De fet, la majoria de dirigents de l'actual ERC vénen d'aquests grups, i no de Catalunya Lliure o l'MDT. I, sense voler restar mèrits i importància a la seva aportació, és com a mínim agosarat atribuir-se en solitari l'èxit d'ERC.
L'ALTRA COSA que em va cridar l'atenció és la manca total de penediment. Xavier Vendrell és l'únic que assajava un intent d'autocrítica en el reportatge quan parlava d'"obsolescència i manca de sentit" de la lluita armada, però sense entrar en el debat ètic sobre la utilització de la violència. Resulten molt més contundents i significatives les afirmacions del director de l'Unescocat, Agustí Colomines, que acusava els membres de Terra Lliure de tenir "una
elaboració política zero" i que qualificava de contraproduent l'atemptat contra Jiménez Losantos. Però, com deia, predomina entre els exactivistes l'orgull i el convenciment que algú (ERC) els deu alguna cosa. Jo crec que sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques. Segurament, doncs, l'activitat de Terra Lliure i del seu entorn va ajudar a desvetllar moltes consciències, però també va provocar un profund rebuig a una causa que, d'una altra manera, podria haver començat a enlairar-se molt abans. Per això trobo que les afirmacions dels exmembres de Terra Lliure no només són un insult a la intel.li- gència, sinó també un insult a les persones que van rebutjar des d'un principi qualsevol mena de violència per obtenir la indepen- dència de Catalunya.
LA LLUITA armada va ser un gran error que a més a més va provocar cinc morts absurdes (quatre activistes i Emilia Aldoví Aldoví). ). I les preguntes que ningú respon en el reportatge són: ¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no
parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc.

¿Violencia de Ciutadans?

e-noticies
"AGREDIT UN MILITANT"
Maulets denuncien un "atac" de membres de Ciutadans

Maulets, en una acció reivindicativaL'organització maulets, que es defineix com a "jovent independentista revolucionari", ha denunciat en el seu web "l'atac patit per un militant de l'Assemblea de l'Anoia per part de membres de Ciutadans - Partido de la Ciudadania". Maulets explica que "els fets es remunten al passat divendres 20 d'abril de 2007 quan el militant de Maulets es dirigia a la parada de bus de Vilanova del Camí per anar a Igualada". Segons Maulets, el militant, "en el seu camí, es va topar amb membres de Ciutadans - Partido de la Ciudadania que esperaven la celebració de l'acte de presentació de precampanya de les eleccions municipals"."En aquell moment, els membres de la formació espanyolista van dirigir diversos insults cap al militant de Maulets, ja que li van cridar "cobarde", "Catalunya será española o no será", "subnormal"", manifesta l'organització independentista, a més d'afegir que, "quan el militant de Maulets respongué als insults, un dels espanyolistes, que respon a les sigles P.N.G., va apropar-se al militant independentista i l'agafà pel braç, tot sacsejant-lo bruscament i violenta i clavant-li empentes, mentre la resta de membres del partit lerrouxista continuaven insultant i aplaudint l'agressió".Maulets també vol "llençar una clara consigna a la societat catalana: el feixisme avança si no se'l combat". "No podem restar passius mentre grups feixistes, espanyolistes i neolerrouxistes assalten joves pel carrer, apunyalen joves compromesos mentre realitzen actes, com ara el cas del company de la CAJEI apunyalat la setmana passada a Sabadell i molts altres exemples", afegeixen. A més, l'organització independentista adverteix que "respondrem des de tots els àmbits de lluita a les agressions de l'espanyolisme i el feixisme".

martes, 17 de abril de 2007

TV3: aviso a navegantes

e-noticies
UN 10,2% DE QUOTA
El documental sobre Terra Lliure va tenir 289.000 espectadors

Imatge del documental sobre l'organització terroristaEl documental "Terra lliure: punt final", emès el dissabte 14 pel 33 en horari de "prime-time" a partir de les 22.09, va ser vist per una mitjana de 289.000 espectadors, amb una quota del 10,2%. El reportatge, que fa un repàs de la història d'aquesta organització, des de la seva fundació, el 1979, fins a la dissolució, el 1995, a través de testimonis dels seus antics membres i de les autoritats polítiques i judicials d'aquells anys, ha batut el rècord d'audiència dels treballs emesos fins ara pel programa del 33 "El documental". A més, va superar en més de 6 punts la mitjana de quota de la cadena.

¿APOLOGIA DEL TERRORISMO?

e-noticies
"CALIA UN CERT NIVELL DE VIOLÈNCIA"
Un exdirigent de Terra Lliure justifica l'atemptat a Losantos


Josep Serra, durant el programaEl dirigent de Terra Lliure Josep Serra (1979-1981) justifica l'atemptat contra el periodista Federico Jiménez Losantos comès el 21 de maig del 1981 durant el reportatge sobre "Terra Lliure. Punt final" emès aquest dissabte pel Canal 33. Serra afirma que arran del "manifest contra el català, els espanyolistes se senten forts, aturar aquesta gent volia dir que no tenien el dret a tot, en un determinat moment les coses s'han de parar i per tant calia un cert nivell de violència respecte a aquesta gent, entre d'alrtes coses perquè només entenen aquest llenguatge".

Carles Benítez, també exmembre de Terra Lliure, explica que l'objectiu era "agafar-lo i dur-lo for a del país" mentre que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, recorda que "va ser objecte d'una condemna molt unànime" i "els perjudicis per nosaltres" mentre que el director del Centre Unesco a Catalunya, Agustí Colomines, considera que l'acció va ser "absolutament negativa, la prova la tenim cada dia quan engegem la ràdio. El reportatge inclou un tall de veu actual de Jiménez Losantos a la cadena Cope.

El periodista Federico Jiménez Losantos, un dels signants del Manifest dels 2.300, va ser seguit des de Santa Coloma de Gramenet -on donava classes en un institut- i "en un stop de la plaça Molina" de Barcelona va ser tret del seu cotxe a punta de pistola, un Simca 1000, dut fins a un descampat d'Espluges i disparat amb "un tret a la cama dreta".

El reportatge de TV3 sobre Terra Lliure ha evitat qualificar l'organització de "terrorista" malgrat les "200 accions armades" realitzades al llarg de la seva història alhora que s'ha referit sempre als seus membres com "activistes".

El programa revela els contactes entre Terra Lliure i ETA a través d'Argala i Yoyes, aquesta última assassinada per la pròpia ETA, en els seus primers anys d'existència. "Se'ls hi passen detonadors i a nosaltres ens passen armes", explica un dels seus militants, Frederic Bentanachs.
portar-lo for a del país".

El reportatge reconstrueix, d'altra banda, els contactes amb Esquerra i l'anomenada Operación Garzón que, el 1992, va escapçar definitivament Terra Lliure. Xavier Vendrell, aleshores a Catalunya Lliure, explica que van arribar a la conclusió de "l l'obsolescència de la via armada" i Josep-Lluís Carod-Rovira que van anar a "l'altra banda de la frontera" per a parlar de "l'abandonament de la lluita armada".

També descriu les tortures a la que van ser sotmesos els detinguts aleshores -inclòs Carles Bonaventura, llavors cap d'Esquerra al Gironès- i les paraules de l'advocat Agusti Gil Matamala, lletrat d'alguns dels detinguts, quan explica que "els hi vaig veure la cara, aquella gent havia sofert tortues, era evident que havien patit maltractaments".

El jutge Baltasar Garzóin al·lega, en canvi que, "en la Audiencia Nacional el delito que no se puede investigar es el de torturas porque no entra dentro de la competencia y está muy bien que sea así porque imagínese que fuésemos comeptentes para investigar las torturas, nos acusarían de connivencia con las fuerzas y cueros de seguridad del Estado porque perjudicaría la lucha contra el terrorismo". L'espai recorda, en tot cas, que el Tribunal de Drets Humans va acabar condemnant Espanya per tortures per unanimitat.

APUÑALAMIENTO

e-noticies
DURANT UN CONCERT A SABADELL
Ultradretans apunyalen un jove independentista


Acte del CAJEI, contra els símbols feixistesUn jove integrant de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) va ser apunyalat a l'esquena a l'alçada del fetge dissabte a Sabadell, al final d'un concert, per un grup de caps rapats que ja havien estat provocant incidents, segons assegura un portaveu de la CAJEI. Segons El Punt, l'agressió va passar a dos quarts de sis del matí, mentre els organitzadors del concert desmuntaven l'escenari situat al Parc Central del Vallès. La víctima està ingressada al Parc Taulí de Sabadell i espera rebre l'alta aquesta setmana. Els Mossos estan investigant el cas però encara no han detingut ningú.A part del jove apunyalat, la CAJEI assegura que un altre jove va ser apallissat i que altres persones van ser agredides per un grup d'ultradreta amb estètica de caps rapats. La víctima que va sortir més malparada de la vetllada és un jove de 20 anys, veí de Barcelona, que divendres s'havia desplaçat fins a Sabadell per poder participar en la presentació de la campanya nacional i el concert de la CAJEI contra la destrucció del territori i l'especulació immobiliària.Segons un portaveu de la coordinadora, una quinzena de persones d'estètica skin van estar tot el concert molestant els assistents. Els agressors es van esperar al final del concert perquè el recinte es buidés i llavors van enfrontar-se a un grup reduït de gent per apallissar-los. En veure la batussa, l'integrant de la CAJEI va apropar-s'hi per separar-los i va ser aquí que va rebre una punyalada per darrere que li va arribar fins al fetge. La coordinadora diu que els agressors són "un gruprup de coneguts provocadors de Sabadell" que van actuar "sota els efectes de les drogues".Els Mossos d'Esquadra estan investigant el cas, però encara no han detingut ningú. El portaveu de la CAJEI s'ha mostrat "molt decebut" perquè assegura que els Mossos "estan pressionant els agredits per fer veure que va ser una baralla, un enfrontament entre dos grups". Després dels fets, la CAJEI ha convocat una concentració de condemna de l'agressió que es farà a la plaça Doctor Robert, al centre de Sabadell, a les vuit del vespre d'aquest dimecres.