Espada, "acosado por una jauría" de "totalitarios" en un foro de Avui

26.03.2009

Libertaddigital

Ciudadanos denuncia insultos y amenazas

Antonio Robles, diputado autonómico de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, ha manifestado este miércoles su repulsa a los insultos que ha recibido el profesor universitario, periodista y escritor Arcadi Espada en un foro de internet.

(Libertad Digital) Espada, en una entrevista publicada este lunes en el diario Avui, afirmaba que el Estatuto es una ficción y Cataluña no es una nación, “lo cual ha provocado una avalancha de mensajes insultantes en el foro abierto por el diario nacionalista que han dejado al descubierto que el nacionalismo está alimentando demasiado odio contra el disidente”.

En este sentido, el diputado autonómico ha salido al paso de la amenazas recibidas por Espada y ha indicado que “es intolerable que en pleno siglo XX, en una sociedad catalana, que se ve a sí misma como democrática y culta, genere más de 150 berridos infectados de odio contra un periodista ilustrado por el mero hecho de no hacer la ola al poder establecido”.

Robles, asimismo, ha añadido que lamenta que “uno de los 15 intelectuales que hicieron posible el nacimiento de Ciudadanos, sea acosado por una jauría propia de una sociedad enferma de totalitarismo”, y ha recordado el clásico “ladran, luego cabalgamos”, para describir “el efecto de un mundo feudal que aún no se ha dado cuenta que el feudalismo es cosa de hace un puñado de siglos”.

Finalmente, el diputado autonómico de Ciudadanos ha enviado un mensaje de ánimo al periodista insultado y amenazado con un “Arcadi, no estás solo. Ya sabes, lo que no mata, engorda” y se ha solidarizado con el intelectual comprometido con la libertad en Cataluña.

La PDD avisa al TC de que está “atenta” y se manifestará si se toca el Estatuto

26.03.2009

La voz de Barcelona

La Plataforma pel Dret de Decidir ha advertido este miércoles de que sigue “atenta” a los pasos del Tribunal Constitucional en torno al Estatuto y ha avisado de que ya preparan las movilizaciones para protestar por una eventual sentencia adversa al texto, que ya dan por hecha, porque será un “fraude a la voluntad popular” catalana.

La PDD presenta este jueves un manifiesto para dejar claro que rechazan la legitimidad del Tribunal Constitucional para sentenciar sobre el Estatuto aprobado en referendo y para alertar de la “situación de ahogamiento” de Cataluña por una crisis que se ve “agraviada” por el “expolio fiscal” y la falta de acuerdo de financiación.

El manifiesto lo presentará la escritora Patrícia Gabancho y es fruto de las reuniones de los últimos meses para preparar ya las movilizaciones de reacción a la sentencia del TC. La PDD asegura que suscriben el texto un centenar de personalidades catalanas representativas de todos los ámbitos y tendencias políticas. Se llamará ‘En defensa del derecho de decidir de la nación catalana, rechazamos la legitimidad del TC español’.

La plataforma independentista no contempla de entrada una manifestación previa a la emisión de sentencia, aunque tampoco lo descarta, teniendo en cuenta la “comedia” de la financiación. De hecho, se plantean que, en función de si llegaran a coincidir los ‘tempos’ del TC y el desenlace -con o sin acuerdo- de la negociación de la financiación, los dos temas podrían juntarse en una misma “gran movilización”.

Atacan una sede del PP en Mataró

23.03.2009

La voz de Barcelona

Una sede del Partido Popular en Mataró (Barcelona) ha amanecido este sábado con pintadas en las que les califican de ‘fascistas’, les invitan a ‘largarse’ y se han incluido sus siglas en el centro de una diana. Esta sede ya había sufrido este tipo de ataques en otras ocasiones.
El presidente local del partido, José Manuel López, ha señalado que “no conseguirán que nos vayamos”, y ha pedido a las fuerzas de seguridad que tomen medidas contra estas agresiones “de una vez por todas”.
El cartel de la fachada de la sede popular, que había sido instalado hace una semana, también ha sido destrozado.

Detienen a la activista Núria Pòrtulas por una agresión a un agente policial

20.03.2009

El Mundo

Girona Junto a dos activistas más

Europa Press - Girona.- La Policía Local de Girona detuvo ayer a la activista antisistema Núria Pòrtulas, que está pendiente de ser juzgada por la Audiencia Nacional por un delito de colaboración con organización armada anarquista, junto con otros dos hombres, por presuntamente agredir a un agente.

Según ha informado una portavoz de la Policía Local, un agente que iba en motocicleta observó como tres personas -Núria Pòrtulas, Josep Oriol P.T. y Pablo M.F.- pegaban carteles ilegalmente en la plaza Poeta Marquina, en el centro del municipio.

Cuando el agente intervino, los tres activistas le insultaron y después Josep Oriol P.T. le agredió, produciéndole un hematoma en la cara.

Los detenidos comparecieron este viernes en los Juzgados de Girona para un juicio rápido por un delito de atentado contra un agente, según la citada fuente.

Juicio el 13 de julio

La Audiencia Nacional ha fijado para el 13 de julio la celebración del juicio a Núria Pòrtulas, por colaborar con organización armada, delito por el que el fiscal Miguel Ángel Carballo pide para ella cinco años de cárcel.

Núria Pòrtulas fue detenida el 7 de febrero de 2007 por su participación en la campaña a favor de la liberación del anarquista Juan Antonio Sorroche -su compañero sentimental-, que cumple prisión en Italia por acciones de sabotaje a varios vehículos de la compañía ferroviaria de dicho país.

Fue encarcelada en la cárcel madrileña de Soto del Real por su supuesta pertenencia a banda armada, situación que duró cuatro meses, hasta junio, cuando salió en libertad después del pago de 15.000 euros de fianza.

"A vegades, rere un castellanoparlant hi ha un immigrant o un franquista"

19.03.2009

e-notícies

Gabancho lamenta que "aquest segment social estancat nodreixi el fracàs escolar"

L'escriptora Patrícia Gabancho ha manifestat, en un article a l'Avui que "a vegades, per provocar, dic que quan trobes un castellanoparlant a Catalunya, furgant cap enrera hi ha un immigrant o un franquista. No és cap mal: molta gent ha evolucionat des d'aquí cap a un bilingüisme actiu. El monolingüisme castellà, una o dues generacions després, ja connota ideologia, adscripció o costum, que sempre és escassa flexibilitat i poca apetència cultural". "L'ascens cultural costa molt més que el mer ascens social o econòmic, i no és casual que aquest segment social estancat nodreixi el fracàs escolar. Però amb això convivim sense massa friccions, i no serà la política o la llengua qui ho destorbi. Altres coses potser sí", afegeix.
Llegir article

"El TC no ha de tocar l’Estatut...si el toca molt, no és per Catalunya, sinó per Espanya"

16.03.2009

Crònica

Entrevista a Joan Herrera, secretari general d'Iniciativa

'Vist amb temps, es podria dir que el pacte Saura-De la Vega va ser un error'

Joan Herrera (Barcelona, 1971) va ser escollit el passat mes de novembre secretari general d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), després de ser vicepresident de la formació ecosocialista. També és diputat al Congrés des del 2004, encapçalant la llista d'ICV-EUiA. A cavall entre Barcelona i Madrid, Herrera va tenir temps per conversar amb CRÒNICA sobre la crisi, el finançament o Palestina.

D’aquí a dos mesos farà un any que estem immersos en la crisi econòmica. Com valora les mesures que s’han progut prendre des de la Generalitat?
El principal problema que tenim des de la Generalitat en aquest aspecte és el finançament. No tenir encara el nou sistema ens suposa un handicap a l’hora de donar respostes a aquesta situació. A partir d’aquí, jo crec que les respostes han estat les que tocaven dins aquest marge reduït. Ara el que toca és revisar l’acord d’entesa i tornar a situar els elements, perquè la crisi està tenint unes repercussions socials dramàtiques. Hem d’intentar que l’actualització d’aquest acord d’entesa tingui els elements necessaris perquè la gent d’esquerres es pugui identificar amb aquest govern. És a dir, les respostes fins ara han estat apropiades, però el repte és anar més enllà.

Però aquesta revisió del pacte no es podrà fer fins que es tanqui el finançament.
Hi ha d’haver una part que n’hem de parlar després del finançament i una altra part que no hi estigui supeditada. Perquè l’acord pel finançament, tots estem d’acord en que s’ha d’aconseguir, però no tots estem segurs que s’aconseguirà. Hi ha coses que es podrien incorporar ja, sobretot les que tenen a veure amb que no hi hagi gent amb una situació de vulnerabilitat o que es quedin sense la prestació d’atur. O la multiplicació de les dietes menjador, per exemple. Són coses que es poden tractar abans.

Els altres socis de govern compartiexen aquesta visió de fer una actualització del pacte?
Sí. Nosaltres vam ser els primers a plantejar-ho, al novembre. Ells primer no ho veien necessari, però al final han vingut a la nostra. Jo crec que el més important és que hi hagi una lectura d’esquerres de la crisi, no la lectura que se’n faria fa vint anys o una lectura de dretes. Perquè aquesta crisi és fruit d’un accés de desregulació, no és causada pels costos laborals, i el principal repte és solucionar els problemes financers d’algunes empreses per la manca de responsabilitat d’algunes entitats financeres. Un altre repte és el de la cohesió social. No hem de tirar per la reducció de costos laborals, perquè ens duria a la deflació.

M’imagino que no comparteix la mesura que s’ha pres de forma generalitzada de donar diners als bancs?
Nosaltres vam ser els únics que no vam votar aquest decret, perquè creiem que la compra d’actius havia de fer-se a canvi d’alguna cosa. I aquesta cosa era un canvi d’actitud que nosaltres no hem vist. Les entitats financeres han continuat sent irresponsables des del punt de vista social. També ens desagrada l’actitud de sumissió del govern Zapatero cap als bancs.

Davant l’actual escenari, amb xifres d’atur que poden arribar al milió de parats als Països Catalans, quines són les solucions?
Les solucions passen per buscar una dimensió més pública, amb més serveis públics, buscant eixamplar l’estat del benestar. També hem de trencar amb tòpics com el que diu que la baixada d’impostos ha anat molt bé. Hem de tornar a parlar de la fiscalitat, i ho hem de fer perquè l’estat del benestar és l’únic que genera drets i genera ocupació. I per últim, mirar de recuperar la dimensió pública d’alguns sectors, com l’elèctric, la sanitat per descomptat, les entitats financeres, perquè no,… És important situar això en aquesta agenda d’esquerres i progressista.

Fa uns moments parlava del finançament, del qual s’ha dit ara que es pot tancar en dues setmanes. Després de tants terminis donats i no complerts, ens ho hem de creure?
Jo no ho faria, i menys amb una informació que ha tret un diari, perquè hem vist tants terminis incomplerts… Jo crec que és el moment de situar un prou, i fer-ho des d’una doble vessant. Primer des d’una vessant catalanista, dient que des de Catalunya això no és acceptable. Però també des d’una vessant d’esquerres. Dit d’una altra manera, és inacceptable que aquell que diu que protegeix els més vulnerables deixi a la intempèrie, des del punt de vista financer, a la primera administració que ha de donar respostes als problemes de la gent. I així és com està deixant el govern espanyol a la Generalitat. És vital fer entendre a Madrid que això no és un caprici i fer entendre a tots els barris de Catalunya que el finançament té a veure amb multiplicar les beques menjador a les escoles, amb la millora de la sanitat, amb les prestacions pels que no tenen atur… L’acord de finançament ha de ser la primera reivindicació del país, especialment en aquest estat de crisi.

Van dir que era preferible un ‘no acord’ que un ‘mal acord’. Però què ve després del ‘no acord’?
De moment esperem que hi hagi acord. Si no el tenim, ja en parlarem.

Vist amb temps, el pacte Saura-De la Vega es pot considerar un error?
Vist amb temps és evident que el pacte Saura-De la Vega no va servir pel que preteniem, que era donar una nova oportunitat al govern espanyol perquè complís, amb el qual sí que es podria dir que va ser un error. Ens ha passat el que els hi ha passat a tants. Ara, el que és insòlit és que el senyor Mas o el senyor Montilla es poguessin equivocar, i que al senyor Saura se’l criminalitzés tant per això.

Confia en que el Constitucional no toqui gaire l’Estatut?
Jo crec que el Constitucional no ha de tocar l’Estatut perquè l’Estatut és plenament constitucional. El problema, si el toca molt, no és per Catalunya, sinó per Espanya, perquè si un text refrenat pel Parlament i pel poble català no hi cap a la Constitució, el problema és de la Constitució. Si el tomba faria un mal favor a la convivència d’aquest país amb la resta de l’Estat.

Canviant de tema, veu possible un tercer govern d’Entesa tenint en compte els intents de CiU per acostar-se a Esquerra?
És que jo crec que els dos escenaris possibles només són un govern d’Entesa o la sociovergència. La resta són elements tàctics per desestabilitzar i intentar guanyar vots. Però la realitat és aquesta, hem de ser conscients que hi ha sectors que volen la sociovergència, sense anar més lluny, el govern espanyol.

I què comportaria la sociovergència?
Que no es mogui res. I al país no li interessen quatre anys de sociovergència perquè hi ha àmbits importants en els quals es busquen acords – com la llei d’educació – i no seria bo que es fessin sota aquest tipus de govern.

Iniciativa pot veure’s més desgastada en aquesta legislatura?
Jo espero que Iniciativa es consolidi i, a poder, ser creixi. Alguns sectors han vist a Iniciativa com la força política a desgastar, ja que pot ser la clau per un nou govern d’entesa. En les darreres eleccions nosaltres vam ser l’únic partit de l’actual govern que va créixer, si no hagués estat així, potser ara no hi hauria aquest govern. Per això se’ns ha criticat tant, fins i tot amb coses que als altres no se’ls ha tingut en compte.

El regal enverinat que els van donar pels bons resultats de les últimes eleccions va ser la conselleria d’Interior.
En aquella negociació teníem diferents opcions, però vam arribar a la conclusió que si, pel fet de ser d’Iniciativa, no podem portar una conselleria com la d’Interior, fem una mala jugada. Si entre tots acabem decidint que les forces de seguretat millor que no les portin les esquerres, mala peça al teler. I des d’aquesta conselleria s’estan fent coses interessants, com ho certifica Amnistia Internacional, ja sigui amb el fet de posar càmeres a dins de les casernes o amb el fet que tinguem un comitè ètic. És una demostració que es poden fer les coses d’una manera diferent.

Com valora la Casa Gran d’Artur Mas?
(Riu) Em sembla l’última ocurrència. Per sort el catalanisme és un element compartit, i es pot fer avançar Catalunya des de moltes maneres diferents, ningú té el patrimoni de la catalanitat. La Casa Gran és l’última pretensió d’Artur Mas per atribuir-se la defensa del catalanisme, i no és real. Nosaltres defensem Catalunya tant com Artur Mas, encara que ho fem d’una manera diferent. Nosaltres ho fem, per exemple, sent beligerants quan hi ha una fuga a la central d’Ascó. Això també és defensar el catalanisme, i ho fem molt millor que Convergència i Unió.

I sobre la manifestació dels Deumil a Brussel·les, què en pensa Iniciativa?
Ho valorem amb respecte. Nosaltres no som una força independentista, som una força catalanista, que parla del dret a decidir d’una manera concreta, a partir d’un model federal i d’un pacte entre els catalans. Per això volem un projecte nacional que sigui majoritari a tot Catalunya.

Però dins del partit hi ha gent com Raül Romeva que sí que aposta per donar un gir més sobiranista a Iniciativa.

El sector sobiranista d’Iniciativa, que es va agrupar a l’última assamblea, es va veure molt còmode amb el fet que per primer cop es va parlar del dret a decidir d’una manera concreta i no retòrica. Jo crec que hi ha avenços en aquest sentit molt considerables, i que cada cop més se’ns identifica com una força catalanista, cosa que a finals dels 90 no passava.

Creu que el conseller d’Interior, Joan Saura, va fer bé posicionant-se a favor de Palestina en la manifestació…
(Decidit) I tant! Primera que ho va fer com a president d’Iniciativa. La pau és un element essencial de la nostra identitat, i per la gent d’Iniciativa, quan s’està massacrant un poble, no hi ha res més important que està manifestant-se als carrers. Res més important! No és que sigui raonable o no, és que és lògic, i jo estic orgullós que el president del meu partit vagi a una manifestació en solidaritat amb un poble que està sent massacrat de manera sistemàtica. Però això és la doble vara que dèiem abans. Es va criticar molt al conseller d’Interior per aquest fet, però ningú no va recordar que, durant la guerra d’Iraq, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, estava al capdavant de manifestacions on hi havia eslògans antisionistes. Només cal mirar les hemeroteques.

Com veu el previsible nou govern d'Israel format per la dreta i l'ultradreta?
És un desastre. A mi m’agradaria veure si tots els que han criticat l’integrisme de Hamas – aspecte en el qual puc coincidir – fan el mateix amb l’integrisme del proper govern d’Israel. Tinc el dubte si pregonaran que un govern integrista com el d’Israel ha de tenir el mateix aïllament internacional que el govern integrista de Hamas.

Els Estats Units els ha donat un cop d’atenció.
Com a mínim, els Estats Units han fet un canvi molt positiu en la seva política exterior. Hem d’esperar encara a veure què passa amb l’Obama, però de moment la política que està fent és una mica millor del que m’esperava. Que tingui la gosaria de dir que s’ha de parlar amb el talibans moderats, com a mínim és interessant.

Per acabar, com es presenten les eleccions europees en una Europa que sembla que últimament està girant cap a la dreta?
Totalment. La directiva de retorn, la directiva de les 65 hores…Hi ha hagut gir a la dreta i hi ha hagut falta de beligerància per part de l’esquerra. La directiva de retorn, per exemple, ha estat aprovada amb els vots a favor dels socialistes, amb les honroses excepcions de Borrell i Obiols. Jo crec que són unes eleccions molt ideològiques, per dir ‘sí a Europa, però així no’. Perquè Europa actualment està sent un lloc de retrocés en temes de drets i llibertats. A mi el que m’agrada del nostre candidat, Raül Romeva, és que és un eurodiputat que treballa com ningú i que explica molt bé tot aquest tema dels valors.

Pujol avisa que si el TC impide la inmersión será considerado "casus belli"

18.03.2009

La Vanguardia

Jordi Pujol avisó ayer de que si la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut impide aplicar la política de inmersión lingüística en la escuela, será considerado "un casus belli", un hecho de "extrema gravedad" contra el que entiende que será necesario reaccionar debidamente.

Josep Gisbert - Barcelona.- El ex presidente de la Generalitat lanzó la advertencia en la conferencia que dictó en el Institut d´Estudis Catalans dentro del ciclo sobre veinticinco años de normalización lingüística, en la que efectuó un balance satisfactorio del trabajo realizado desde la primera ley aprobada el 1983. Aun así, alertó de las amenazas que se siguen cerniendo sobre la lengua catalana, entre las que citó la del Tribunal Constitucional, en una línea muy similar a lo que hace quince días había hecho el actual presidente de la Generalitat, José Montilla, en la inauguración del mismo ciclo de conferencias. Jordi Pujol, en este sentido, defendió plenamente el proceso de inmersión lingüística en el sistema educativo de Catalunya, que calificó de "gran éxito" y que subrayó que había sido el antídoto que había garantizado la convivencia y la cohesión social. El ex presidente de la Generalitat aplaudió sin reservas la política en materia de lengua que sigue el Govern, con mención especial al impulso de una ley del cine catalán o a la revisión de las cartas de los restaurantes, a los que recordó que el derecho de los clientes a ser atendidos en catalán es ley y se tiene que cumplir.

150 euros per cridar "Alberto, mira debajo del coche"

17.03.2009

e-notícies

Les amenaces a Fernández Díaz es queden en una multa

Alberto Fernández Díaz va rebre amenaces durant la celebració de la Diada del 2007, on va haver de sentir com un dels assistents li deia "Alberto, mira debajo del coche" i li feia gestos amb la mà simulant que li tallava el coll. Aquests fets van acabar amb una denúncia per part del president del grup municipal del PP a Barcelona, però finalment l'acusat ha demanat perdó, ha reconegut els fets i només haurà de pagar una multa de 150 euros. Segons informa Libertaddigital, "el radical que amenazó de muerte al presidente del grupo del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, durante la ofrenda floral de la Diada del 11 de septiembre de 2007, tendrá que pagar una multa de tan solo 150 euros. Le hizo con un dedo el gesto de que le iba a degollar. Sin embargo, la policía autonómica ni tan siquiera le tomó declaración, y tuvo que ser el dirigente popular quien le identificara y emprendiera acciones legales contra él". "Según ha explicado el propio Fernández Díaz, en declaraciones a este periódico, el juicio ni tan siquiera se ha celebrado ya que el radical, Marc Palacios, "ha admitido los hechos, ha pedido disculpas y ha aceptado una multa de 150 euros"", s'afegeix. "Explica el presidente del PP de Barcelona que la multa ha sido tan baja porque la Audiencia Nacional no vio en las amenazas de Palacios "apología del terrorismo" y remitió el caso al juzgado de instrucción número 17 de la Ciudad Condal. Eso sí, se muestra satisfecho ya que "los radicales saben que no hay impunidad, que sus amenazas no le salen gratis"", es conclou.
Veure vídeo: Amenaces al PP a la Diada del 2007

"Cap polític actual podria liderar un procés d'independència"

16.03.2009

Avuí

ENTREVISTA A PATRÍCIA GABANCHO

A 'Crònica de la independència' (L'Arquer), narració de política ficció, Miquel Roca i Junyent és president d'un govern de concentració catalanista i declara la independència des del Parlament l'any 2010. L'autora de l'obra manté que els actuals representants de tots els partits no podrien assumir aquest repte perquè "estan jugant amb unes ambigüitats que freguen la mentida" i han perdut la credibilitat. També està segura que la Unió Europea avalaria la decisió i que frenaria una reacció militar d'Espanya perquè "la UE no es pot permetre un Tiananmen a la plaça Catalunya"

Presenta la seva Crònica de la independència com a ficció versemblant. I realista? Fora de la ficció veu factible una declaració d'independència?Depèn de la reacció política de la societat i dels partits davant d'uns fets que segurament es produiran: un mal finançament i la retallada de l'Estatut que farà el TC. Si hi ha reacció política, sí que seria possible, perquè l'independentisme ha pujat molt, i no només entre els joves, sinó en la classe mitjana, gent madura que diu "s'ha acabat el bròquil".
Per tant, l'independentisme és reactiu?És una resposta política a la manca d'encaix de Catalunya en el projecte espanyol. A Catalunya el projecte nacional espanyol conviu amb el català, i els dos projectes són antagònics. En algun moment, que espero que sigui aviat, la gent haurà de triar entre apuntar-se al projecte nacional català o al projecte nacional espanyol, que és un projecte de regionalització de Catalunya. És una erosió constant perquè la normalitat sigui espanyola. Intenten que hi hagi una normalitat espanyola i per sota una mena de diferències regionales més aviat folklòriques i que no facin mal. I el PP i el PSOE estan aconseguint normalitzar el mapa polític espanyol, ocupant fins i tot els governs de llocs on la majoria social és nacionalista, com Euskadi i Catalunya. Des del punt de vista democràtic, això és d'una violència extraordinària, perquè volen governar en contra del que la gent ha votat.
Apunta el mal finançament com a detonant d'una eventual declaració d'independència. Què faria l'empresariat? Ara mateix l'Estat espanyol té un problema perquè el mercat espanyol perd pes a mesura que l'economia es globalitza. Al segle XIX i el segle XX era bàsic, però ara ja no ho és i a més és agressiu, perquè cada dos per tres et fan boicots. Si tens això com a mercat, te'n vas a vendre a Itàlia. I hi ha una nova generació d'empresaris o de directius econòmics que ja passen del mercat espanyol.Però majoritàriament...Majoritàriament suposo que els empresaris no són sobiranistes, però la realitat és molt dura i els petits empresaris catalans ara veuen que han d'anar a Madrid a dir a Zapatero que existeixen, perquè Zapatero el que està intentant salvar són els grans bancs i Sacyr Vallehermoso! La realitat econòmica catalana i l'espanyola no tenen res a veure, són antagòniques. I arribarà un moment en què, per pura supervivència, fins l'últim empresari dirà "marxem!".

En la seva ficció, Zapatero fa la connexió del TGV amb França pel País Basc i no per Catalunya. No s'han acabat els incompliments de Zapatero?Ni de lluny! La construcció de l'Estat, que es fa des de fa 30 anys i nosaltres no ens n'adonàvem, està ara en un procés molt accelerat. El TVG, precisament, continua tenint un esquema radial. I també cal passar per Barajas per fer les connexions aèries amb el Prat. Catalunya, que necessita connexions intercontinentals, hi perd molt. Ara bé: explica això a Magdalena Álvarez! A Madrid no es pot explicar res perquè l'anticatalanisme actua com a vacuna per evitar qualsevol decisió que pugui afavorir-nos. Cosa que no passa amb Andalusia.La Catalunya que intenta fer-se entendre està esgotada?El catalanisme fa cent anys que ho intenta. Ara potser és el moment de dedicar uns anys a intentar una altra història. I hi ha molta gent del carrer que ho ha entès.El seu relat dóna protagonisme en el procés fictici d'independència a alguns líders, més que als partits. Els partits han quedat fora de joc?Jo prefereixo que hi hagi partits que no que no n'hi hagi. Quan no n'hi ha, malament. El que critico és que ara mateix la política catalana no toca la realitat. És una bombolla en la qual els uns es parlen amb els altres però no parlen mai a la gent, i la gent se sent òrfena de representació. Per això no els dono protagonisme. Els que tenen protagonisme són outsiders. Castells i Roca i Junyent.
Amb Miquel Roca recorre a un líder del passat...L'he triat perquè volia un outsider amb prestigi, i el prestigi de Roca és més alt ara, que és fora de la política, que quan en feia. No és probable que arribi a fer el paper que li atorgo, ja ho sé, però no volia assenyalar cap líder probable per al futur proper per no cremar-lo.
Però té clar que hauria de ser un líder nou....Dels polítics que hi ha ara en actiu, cap podria liderar un procés d'independència, perquè tots estan jugant amb unes ambigüitats que freguen la mentida, i un cop has perdut credibilitat ja no la recuperes. Tota la classe política actual pot fer de comparsa però no pot exercir cap lideratge.
Tot el llibre desprèn una aroma maragallista.Sóc molt maragallista, ho reconec. I com que és un polític retirat, que també ha estat insòlit perquè no era obedient i trencava les normes per fer propostes reals, encara que després s'acabaven com el rosari de l'aurora, he volgut fer-li un homenatge.
En canvi Pujol hi surt molt poc...Pujol és una persona que respecto molt, i m'agrada més com a expresident que com a president. Ara és molt més sincer. I per això plantejo en el llibre que tot i que ell mai s'ha mostrat independentista, ningú creu que votaria no en un referèndum d'autodeterminació. Això defineix molt bé el pujolisme: volem més però no ens atrevim. I el mateix val per al 80% de CDC.
I per a la societat? Hi ha moltes veus que mantenen que la gent no vol cap referèndum d'autodeterminació.Perquè ens imposen un sostre baix que se suposa que és la realitat i que ningú no ha comprovat. Per què Espanya té tanta por i no deixa que ens comptem, els independentistes, amb un referèndum? De tota manera, només sortiria bé amb un cop d'efecte inicial, la declaració d'independència al Parlament. Al marge que evidentment el govern espanyol no autoritzaria el referèndum, si es plantegés en fred molta gent es regiria per la por social.
Vostè parteix del supòsit d'un govern de concentració catalanista que faria aquesta declaració, però el catalanisme té una llarga trajectòria de divisió. És reversible aquesta tendència?Sí, perquè la pressió social tendeix cap a aquesta fórmula. El tripartit s'havia de provar. S'havien de provar els 30 d'Espanya plural, s'havia de fer el canvi a la Generalitat perquè això aireja el sistema, i s'havia de fer l'intent del president andalús, molt del PSOE, amb un govern del PSOE a Espanya. Ara, un cop ho has provat tot i no funciona, provem una altra cosa. I això també val per al sistema d'aliances dels partits.
Arribada una declaració d'independència del Parlament, és creïble que la Unió Europea hi doni suport? La UE no deixa de ser una unió d'Estats...Vaig visitar a l'octubre les institucions europees amb un grup de periodistes i vam entrevistar-nos amb comissaris i subsecretaris. Vaig preguntar què faria la UE davant la independència d'Escòcia, i la resposta va ser la de Hillary Clinton: que no farien res si el procés fos democràtic i pacífic. A un Estat no hi ha res que li agradi més que veure que l'Estat del costat es fum una castanya. I els rivals d'Espanya són França i Itàlia, els dos països als quals Zapatero ha fet la fatxenderia de dir que havia superat el PIB d'Itàlia i que s'acostava al de França. Si a una Espanya afeblida per la crisi se li obre un procés independentista i la Catalunya Nord es queda a França, i tant que reconeixerien el nou Estat! Els Estats no ajuden els Estats, ajuden els amics, i la diplomàcia espanyola no és cap meravella.
Però la resposta de Clinton implica que tampoc impedirien una resposta violenta d'Espanya...És impossible que Madrid enviï els tancs a Barcelona. Hi hauria gent al carrer. Un Tiananmen amb els tancs a la plaça Catalunya trepitjant la gent? La UE no s'ho pot permetre. Dirien que cal escoltar els catalans en un referèndum.
En la seva crònica imaginària, diu que Espanya no s'ho veuria a venir perquè no creu que els catalans siguin capaços de declarar la independència. I els catalans, se'n veuen capaços?Aquesta és la qüestió. Actualment, no. Pensem que no en serem capaços. El que diu la gent és "ai, a mi ja m'agradaria, però com?". Però si la dinàmica sortís del Parlament, la gent ja s'ho trobaria fet i s'hi apuntaria. El problema és si has de convèncer la gent fent mítings i amb això del catalanisme social i aquestes ximpleries. Convencent-los un per un, podrien passar 50 anys i no s'hi seria a temps, perquè l'espanyolització avança molt. El que necessites és un cop d'efecte, que mobilitzaria una sensació que ja existeix a la societat i que només cal moure.
Planteja la independència de Catalunya amb una annexió posterior i voluntària de les Illes, però amb el País Valencià fora i més anticatalanista que mai. No és creïble el projecte dels Països Catalans?A mi m'agradaria, però la realitat política valenciana és molt dura. A València la burgesia és espanyolista i hi ha molta complicitat social amb el projecte del PP. La reacció de tot aquest entorn seria furibunda.
Per tant, qualsevol projecte independentista ha de renunciar als Països Catalans?Almenys al principi, sí. El motor ha de ser Catalunya i després intentar que s'hi sumin els altres, ni que sigui com a confederació cultural...

ELS PERSONATGES

En el seu llibre hi ha personatges que surten més ben parats que altres. Castells és un dels afavorits. El fa marxar del PSC amb el sector catalanista del partit, que té un pes escàs...Internament, el sector catalanista del PSC no té gens de pes perquè gairebé l'han liquidat. Però encara tenen poder de representació social. Hi ha un sector de població que votaria encantadíssima un PSC de veritat, que perdés el llast del PSOE, perquè ara mateix la política del PSC és la del PSOE, és compartir el projecte espanyol. Castells podria arrossegar molta gent si, a més, fos l'heroi del finançament frustrat.
Hi ha altres líders actuals que ni tan sols són esmentats en el seu llibre, com Joan Puigcercós És que ERC, que com a partit sí que té cert paper en el relat, s'està atorgant una apropiació de l'independentisme quan, de fet, no el practica. No pots jugar dins del marc espanyol i dir que ets la mar d'independentista. I a més és un partit petit i cada vegada ho serà més perquè cada vegada representa menys l'aspiració social de l'independentisme. Mai farà la independència. Hi pot contribuir, però res més. I ara mateix ERC, donant suport i consolidant el projecte espanyol, no fa cap favor a l'independentisme.
La seva anàlisi és dura amb Montilla del qual diu que parla de Catalunya però no per despertar-la sinó per adormir-la.És que és el seu projecte. A mi Montilla em cau bé com a persona, però la feina del PSC al govern és ser catalanista de paraula i treballar per enfortir el projecte espanyol, per no destorbar Zapatero. El que passa és que Montilla està descobrint el preu de ser català. Ara se n'adona que per fer la política social que vol no té diners, i quan reclama més recursos li contesten bestieses. Per això ha anat apujant el to del seu discurs, però mai arriba als fets. Si les seves declaracions no es converteixen en ruptura política amb Zapatero, només adormen.

Ràdio Independència per internet

15.03.2009

e-notícies

Catalunya Acció denuncia que "l'independentisme oficial, que avui en dia està al Govern, ha renunciat"

Durant tot el dissabte i fins aquest diumenge a les 20h, Ràdio Independència "La ràdio de la victòria", la nova rádio per internet de Catalunya Acció, emetrà en continu en fase de proves diverses conferències i entrevistes gravades. Per a escoltar les emissions de Ràdio Independència s'ha d'accedir a la següent adreça web: http://82.223.160.236/catalunyaaccio, que només estarà activa durant el període de proves del cap de setmana. Durant la emissió s'ha afirmat que Catalunya Acció denuncia que "l'independentisme oficial, que avui en dia està al Govern, ha renunciat" a la independència, en referència a Esquerra.

Isabel-Clara Simó: "prou d'Espanya!"

12.03.2009

e-notícies

L'escriptora denuncia que "aquest poble s'ha sentit humiliat"

L'escriptora Isabel-Clara Simó ha manifestat en un article a l'Avui que "l'increment de l'independentisme català és innegable, i és fruit de dues causes: la primera, el menyspreu explícit de governs espanyols que anaven de 'sobrados' i va resultar que qui sobraven eren ells; aquest poble s'ha sentit humiliat i gent que mai no ho hauries dit exclamen que amb Espanya no es pot continuar; la segona, la difusió del coneixement de la gravetat de l'espoli fiscal (gràcies, amics economistes, per haver-nos-en informat!), i, a sobre, que la nostra solidaritat a la força serveix per a funcions que aquí fan molta falta, i que ha provocat el retrocés greu de la nostra economia; és a dir, que amb Espanya no sols perdem tota la sobirania, sinó una part essencial dels nostres estalvis i de la nostra producció". Clara-Simó també esmenta una "segona notícia, que reporta Sandra Arenas sobre declaracions de Puigcercós: cada ciutadà de Catalunya va rebre, el 2006, 295 euros menys que cada ciutadà de Castella-Lleó pels mateixos serveis públics. Si ho multipliqueu per set milions de catalans sabreu la magnitud de la injustícia. I és que Espanya no ens vol, però s'ofèn mortalment quan diem que nosaltres tampoc la volem a ella".

Les JERC consideren Ciutadans uns "inadaptats"

11.03.2009

e-notícies

Diuen que son "menys democràtics que nosaltres" i els titllen d'"extraterrestres"

Les Joventuts d'ERC (JERC) consideren que Ciutadans són "inadaptats". En un comunicat emès com a resposta a les crítiques que Ciutadans Girona ha fet a diverses entitats juvenils -diuen que són "feixistes"- les JERC han afirmat que al partit liderat per Albert Rivera són "gent estranya, inadaptats".

"Creiem que el partit polític que intenta fer una difamació de tal magnitud es defineix ell mateix, per darrera vegada Ciutadans queda com un partit polític poc seriós i amb un afany de persecució al catalanisme que queda patent en aquest article que han publicat. Des de la nostra opinió són gent estranya a la nostra societat, inadaptats", s'afirma.

"Ens diuen que som antidemocràtics, menys democràtics són ells que nosaltres, sempre hem utilitzat les vies democràtiques per aconseguir els nostres objectius, així surt en els nostres estatuts i així seguirà, és més som els primers d’intentar difondre aquest missatge entre els joves i les joves dels Països Catalans. Si volen els hi obrim les portes perquè participin de les nostres xerrades formatives, potser els hi convindria aprendre que fer demagògia es molt poc productiu", afegeixen.

El comunicat conclou amb la següent frase: "Nosaltres no demanem la seva il·legalització, a diferència de vostès, perquè seria com demanar la il·legalització dels extraterrestres".

L'Agrupació de Girona de Ciutadans ha presentat a l'Ajuntament gironí una proposta en la qual critica que "algunes entitats juvenils de la ciutat estiguin inscrites en el registre d'entitats i, per tant, rebin subvencions de l'Ajuntament". Tanmateix, han titllat de "racistes culturals" i "feixistes" les JERC, Maulets, la CUP i MDT.

La manifestación independentista de los 10.000 en Bruselas, reúne a 3.000

7.03.2009

La voz de Barcelona

La manifestación independentista ‘Diez mil en Bruselas por la Autodeterminación’ ha concentrado este sábado alrededor de 3.000 personas en la capital belga. CiU ha enviado a los diputados Jordi Cuminal y Albert Batalla, y a los dirigentes Alfons López Tena, Àngel Colom y Carles Llorens.
El acto también ha recibido el apoyo de ERC (Anna Simó, Francesc Canet, Oriol Junqueras y Elisenda Paluzie), EA, el BNG, el Sinn Féin, y el Plaid Cymru galés.
Los manifestantes, bajo el lema ‘We want a Catalan state’, han mostrado banderas independentistas de Cataluña, ikurriñas, banderas flamencas, y carteles con la imagen boca abajo de algunos eurodiputados catalanes, como el socialista Raimon Obiols, el convergente Ignasi Guardans, o el popular Aleix Vidal-Quadras.
Entre las consignas que se han coreado destacan la de “español quien no bote”, “Catalonia is not Spain”, “independence for Catalonia” o ‘Els Segadors’.

Llaman a concentrarse contra 'la simbología española' tras el derribo del toro de Osborne

5.03.2009
El Mundo

El próximo sábado

Tachan la efigie taurina de 'símbolo del imperialismo' y 'cultura ajena'

Dos jóvenes han sido sancionados con 192 euros por intentar tumbarlo

Maulets, la CAJEI y grupos locales piden el fin de la 'imposición'

El cuarto derribo del toro de Osborne de El Bruc, el último de los simbólicos anuncios que seguía en pie en Cataluña, ha despertado, de nuevo, la polémica por su presencia en el perfil de la mencionada localidad.
Mientras los Mossos d'Esquadra siguen investigando quién fue el responsable del ataque a la silueta, varias organizaciones independentistas han visto el momento adecuado para exigir que la efigie no vuelva a ser levantada. Una reposición que, en alguna ocasión, se ha llevado a cabo gracias a las peticiones de vecinos de la localidad.
Pese a esta última apreciación, las mencionadas plataformas políticas han hecho un llamamiento para concentrarse el próximo sábado en la plaza del Ayuntamiento de El Bruc para reclamar la desaparición de "la simbología española". En un comunicado firmado por organizaciones como Maulets, CAJEI y grupos independentistas locales denuncian "la imposición de una cultura ajena (...) en nuestra casa", otorgando al mencionado toro la representación de "las esencias más rancias del españolismo: sexismo, tortura de los animales...".
Tal y como señalan, la concentración inicialmente era una muestra de solidaridad con dos jóvenes condenados a una multa de 192 euros por derribar en julio al tan traído toro. Sin embargo, han optado por reconvertirla en un acto de rechazo para lo que vienen a definir como "un símbolo imperialista".

Noticia relacionada: Multa de 192 euros a los independentistas que intentaron tumbar el toro de Osborne

“Ara és el moment per plantejar un referèndum”

4.03.3009

el debat

Enric Canela, portaveu de 10Mil a Brussel·les

Carolina Clemente.- 10Mil a Brussel•les té una cita important el 7 de març, la data fixada per l’entitat per manifestar-se a la capital europea amb un doble objectiu. D’una banda, “internacionalitzar el conflicte català” i, de l’altra, mostrar als partits polítics que a la societat catalana hi ha una “pressió interna en favor de l’autodeterminació”.

El portaveu de 10Mil a Brussel•les, Enric Canela, comenta en aquesta entrevista la necessitat d’actuar davant l’actual situació a Catalunya, un fet que ja va assenyalar a l’article 'Perplex, jo?' publicat al Bloc Gran del Sobiranisme, i a partir del qual va sorgir la iniciativa de 10Mil a Brussel•les. “Només hi ha dues opcions”, comenta Canela, “o la independència o que Catalunya sigui una regió com qualsevol altra”.

A més de la manifestació de Brussel•les, des de 10Mil a Brussel•les preparen també una Iniciativa Legislativa Popular per aconseguir la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.

A pocs dies de la celebració de la manifestació a Brussel•les quines són les adhesions amb les que compta 10Mil a Brussel•les? Comptem amb l’adhesió de moltes plataformes i molts grups i, des del punt de vista polític ha manifestat suport gent d’Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya.

I en número de persones? Nosaltres calculem que segur, segur més de 4.000. I diem aquesta xifra perquè és una estimació que fem a partir de vols ocupats però que no tenim cap mena de forma de comptar la gent que viatja en furgonetes, en 4X4, cotxes, etc... I hi ha molta gent que viatjarà així. Autocars que han estat llogats, no per nosaltres, sinó per grups... No podem donar cap xifra, és una pura especulació. També ve gent de fora del Principat o dels Països Catalans, ve gent d’Euskadi, que viatja del Vèneto, de Sicília, de tota Europa i de no Europa. A més, s’hi sumaran allà flamencs, valons... Així que no ho sabem i jo crec que no ho sabrem ni tornant. Segons qui faci l’estimació serem 200 o 40.000.

Per què heu escollit la xifra de 10.000? Això va sortir d’un grup que es va crear a Facebook a partir de l’article al Bloc Gran del Sobiranisme i a l’hora de posar un nom al grup van posar 10.000. Això venia de la idea de la manifestació del Martin Luther King a Washington i aleshores, nosaltres no podíem posar 100.000, vam decidir posar una xifra baixeta. Des d’aquest punt de vista, tampoc volíem posar 1.000 i ens vam decantar per 10.000 que era una xifra rodona. Però és un símbol. De vegades pensàvem que potser seríem 15.000, d’altres cops, 5.000, així que ens hem mogut amb aquesta idea de no saber-ho del cert. Perquè anar a Brussel•les no és anar al Passeig de Gràcia...

Per què creieu des de 10Mil a Brussel•les que és necessària aquesta marxa? Per dues raons. La primera és el tema central. Hem d’anar a Brussel•les perquè es tracta d’internacionalitzar el conflicte català, donar a conèixer al món que aquí hi ha una situació en què hi ha una part important de la població, no la tenim quantificada, que vol la independència. Hi ha una altra part que segurament no la vol. Aleshores nosaltres pensem que Catalunya ha d’autodeterminar-se i ens preguntem quanta gent ho sap fora de Catalunya o de l’Estat espanyol. Probablement dins de l’Estat espanyol hi ha gent que no n’és conscient però fora, poquíssima. Els polítics de fora ho saben? No.

"Nosaltres hem de trobar complicitats i per això, el primer que cal fer és explicar el problema"

Nosaltres hem de trobar complicitats i per això, el primer que cal fer és explicar el problema. I un cop explicat el problema, a partir d’aquí es generaran possibles complicitats, i jo crec que sí es donaran. Per exemple nosaltres hem organitzat una webcat que es pot accedir, de moment, a través del web de deumil.cat, on comencen a haver-hi entrevistes. I nosaltres volem que n'hi hagin, i intentarem que siguin amb gent de prestigi internacional. No els hi demanarem res. És com anar a Brussel•les, capital d’Europa, un símbol però no els anem a demanar res, anem a explicar. Segon aspecte. Evidentment, en el moment que hi ha un munt de gent que fa aquest moviment, hi ha una pressió interna. És a dir, els partits nacionals se senten còmodes de manera explícita amb els seus programes respecte l’autodeterminació i la independència. Perquè un partit polític adopti determinats lemes o propostes ha d’entendre que la població li farà costat sinó tampoc els partits, encara que siguin testimonials, no tenen cap desig de suïcidi. Per tant, hem d’ajudar a què això sigui així. No som nosaltres els polítics sinó són els polítics els que han de fer la feina i els hi hem de facilitar i pressionar-los per tal que la facin. Aquestes serien les raons.

Parleu d’anar a explicar el que passa a Catalunya i d’“internacionalitzar el conflicte català”, com el definireu? El conflicte jo crec que és molt fàcil d’enunciar. Des de l’any 1989, el Parlament de Catalunya diu que no renuncia al referèndum, hi ha gent que opta clarament per la independència. El tema és que això és un conflicte, és a dir, hi ha gent que vol tenir un Estat independent. Per tant, l’única forma, i aquí és on està el nucli, democràtica de determinar això és preguntar la gent. I això es diu referèndum de determinació. I aquest és el fet democràtic que nosaltres demanem, res més.

Tornant ara als partits polítics, comentava que teniu la simpatia d’alguns però no el recolzament explícit. Ha estat una decisió vostra no incloure els partits? Nosaltres vam dir des del primer dia que volíem el suport de la societat civil que, evidentment, ens encantaria l’ajut dels partits polítics però que no volíem que cap partit capitalitzés res. Per què? Perquè aleshores comença a haver divisions i a fer coses que fan mal. Nosaltres ho hem aconseguit, crec jo. Totes les notícies referents a partits polítics, membres concrets, nosaltres les hem obviat del nostre web. Ha estat una decisió conscient. Perquè, certament, hi ha gent que diu que sí, d’altres que no, i nosaltres hem preferit no posar-ho. Igual que a l’organització, hi ha gent que milita, que no milita, que té simpatia per un partit, per un altre, d’altres que tenen carnet, d’altres que són ex... Tots volem el mateix i, per tant, hem obviat això. I cada partit sap què ha fet, cada partit decideix qui va o cada persona, individualment, decideix si va o no va i, a partir d’aquí, les coses es produiran el dia 7 de la manera que s’hagin de produir.

"No volíem que cap partit capitalitzés res"

A banda de la manifestació, també lliurareu una carta al Parlament europeu explicant les vostres demandes. Una petició similar ja es va donar el 1982 sense canvi. Llavors la resposta va ser que “encara no s’era gaire madur perquè els catalans entressin en les institucions europees”. Considera que és el moment precís ara? Ara és el moment per plantejar un referèndum. Nosaltres els hi comuniquem a uns eurodiputats, una representació que ens rep, que els comunicarem un seguit de fets. Catalunya està madura de fa molts anys per entrar a la Unió Europea, abans que l’Estat espanyol. El tema és que Catalunya no és un Estat, per tant no pot entrar a la Unió Europea. En aquest sentit, pertànyer a l’Estat espanyol no representa, objectivament, cap avantatge per Catalunya, al contrari. I per a mi això, des d’un punt de vist allunyat de qualsevol qüestió emocional. No hi ha que diguis “és que tens més diners, tens més beneficis...” amb el que sigui. Tot és molt més complicat i sempre acabem perdent. Per tant, des del punt de vista objectiu no hi ha cap avantatge. Nosaltres, evidentment, estem més que madurs per entrar a la Unió Europea. Pertanyem a la Unió Europea, tenim l’euro, per tant, en el moment, si hi hagués un referèndum i hi hagués una separació, les dues parts de l’actual Estat estarien automàticament com a estats membre.

Què suposaria assolir el reconeixement europeu? No serà el Parlament europeu qui ens reconeixerà. Nosaltres explicarem i lliurarem documentació perquè tots els diputats i eurodiputats puguin conèixer però en tot cas hi haurà adhesions personals. Un eurodiputat sentirà que està més a prop de la nostra visió que de la d’uns altres i això acabarà creant un marc, en tot cas, més favorable que l’actual. Fins a on arribarà? Això encara no ho sabem però això és una cursa de llarga distància.

"Pertànyer a l’Estat espanyol no representa, objectivament, cap avantatge per Catalunya, al contrari"

Nosaltres anem treballant amb la idea de què ha d’augmentar aquest suport internacional que ara és escasíssim. Si no tenim, per exemple, el suport dels Estats Units, si no entrem al Parlament Europeu, difícilment podrem donar cap pas més. Cap independència occidental es produeix sense el suport dels Estats Units. Per tant és una feina a fer.

Què en pensa de les declaracions del president del Parlament Europeu, Hans Pöttering, on afirmava que aquestes reclamacions s’haurien de fer abans als respectius estats? Ell en concret es referia a la llengua...Respecte la llengua té tota la raó, en un sentit. Només hi ha dues formes en què el català pot ser una llengua com totes les altres. Una és que Catalunya sigui un Estat membre de la Unió Europea, per tant passa per la independència. La segona és que ho sigui Andorra i, en aquest moment, Andorra no la veig entrant a la Unió Europea, restringint-me al català. I no hi ha cap més fórmula. En tot cas sempre serà una llengua de segona mentre no hi hagi un estat que sigui la seva llengua. Per tant, té raó el President del Parlament Europeu. Aquí hi ha unes normes i unes regles i no deixa de tenir raó que seria més còmode al Parlament europeu treballar amb una sola llengua, l’anglès, per exemple, i tota la resta fora.

"El català serà una llengua de segona mentre no hi hagi un estat on sigui la seva llengua"

Des d’un punt de vista operatiu, segurament li seria molt més còmode a tota l’estructura del Parlament Europeu però no és així. Per què la llengua de Lituània hi ha de ser i la nostra no? Doncs molt senzill, perquè Lituània és un Estat i nosaltres no.

En aquest sentit, de treball de reconeixement per la llengua, primer a Madrid perquè després arribi al Parlament europeu, des de 10Mil a Brussel•les teniu prevista alguna acció, reivindicació, activitat? No, nosaltres no, de moment...Veurem què passa el dia 7. Únicament la nostra feina, de portar a terme la iniciativa, només ha tingut aquest objectiu. Òbviament ens anirem plantejant coses però no tenim previst fer res a Madrid. Creiem que és picar ferro fred. Hem d’aconseguir altres coses. Com a màxim aconseguiríem un “encantat d’haver-te saludat i una abraçada”... I amb això no farem res en positiu...

El que sí esteu preparant és una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb l’objectiu de convocar un referèndum, en què consisteix aquesta campanya? Hi ha una associació que treballa amb aquests temes que és Catalunya estat lliure i, a través d’ells, s’ha preparat aquesta Iniciativa Legislativa Popular a la qual nosaltres hem donat tot el suport i la portem a Brussel•les perquè la gent signi. L’objectiu és que hi hagi la convocatòria explícita del referèndum. Es dóna una data, però en tot cas, si entra a tràmit, serà el Parlament qui la fixarà. Perquè entre la proposició de llei i que entri a tràmit, el Parlament farà el que voldrà, no canviar el sentit, però modificar-la...Hi ha un conjunt de gent que signa. Llavors això es constitueix en el que es diu la Comissió Promotora de la ILP. La Comissió Promotora l’única cosa que fa és presentar-la i allà el Parlament l’ha d’admetre o no. Si l’admet és quan tens tres mesos per recollir 50.000 signatures. Per presentar-la només caldrien un parell o tres de signatures però l’objectiu és que sigui la ILP amb més signatures de totes. Ara la Comissió Promotora ha d’aconseguir un gran recolzament perquè el Parlament l’admeti a tràmit. No és el mateix que la presentin tres persones que 30.000. No crec que triguem molt en recollir les signatures. Evidentment en recollirem a Brussel•les, també a través del web i no hem parlat de cap data però no tardarem gaire en presentar-la.

A banda de les mobilitzacions que hem estat parlant, a Brussel•les i l’ILP teniu previstes d’altres per aconseguir la convocatòria d’aquest referèndum? Continuarem treballant i el dia 7 és el dia de reflexionar i veure com se segueix treballant. El que considerem que no té cap sentit és anar a Brussel•les, com si fos un aplec, dir “què contents que estem perquè hem estat tantes persones, què bé que ha quedat, què maco” i al cap d’un any ho celebrarem. No, perquè això no serveix per res, és una despesa d’energies, es frustra a la gent... Per tant s’ha de continuar treballant.

El que va desencadenar aquest moviment va ser un article que vostè va publicar al Bloc Gran del Sobiranisme el passat setembre titulat 'Perplex, jo?'. Continua amb aquest sentiment de que hi ha una “manca de decisió” com escrivia llavors? Jo deia que no estava perplex, estava empipat, en tot cas. No entenia que la societat estigués perplexa. Si jo estic fent l’idiota hi ha un moment en què dius “és natural que em passi això”. Jo no estava perplex el que passa és que em preguntava, “com és que no fem res?”.

Es queixava de la manca de decisió... Exacte, és que, en aquest país què estem fent?. Estem contents perquè ens han transferit la llei de costes. La llei de costes? El que ens han transferit són les línies de la platja, de la llei de costes res i estem aquí dient que tenim la llei de costes. El que tenim és autoritzar els restaurants, que era una ridiculesa que no ho tinguéssim però no tenim res més. “Ens han transferit immigració”. Com a Andalusia i a d’altres llocs més, de bilateralitat res, no tenim capacitat de decidir en universitats, no tenim capacitat de decidir en educació, que si en català en castellà... No tenim capacitat de decidir res, la realitat és això.

"L'Estatut és un tancament profund amb totes les lleis de base que converteixen Catalunya en una delegació del Govern de l’Estat"

L’Estatut, una vegada ben arregladet ens deixa pitjor que l’anterior Estatut perquè al meu parer ja no hi ha esperança, ja tanquen tot. Per tant, ja no hi ha possibilitat d’avançar més. És un tancament profund amb totes les lleis de base que converteixen Catalunya en una delegació del Govern de l’Estat. El final d’això és o independència o ser una regió com les altres, no hi ha més.

10Mil a Brussel•les seria la decisió d’actuar... Actuar, sí. Això no pot seguir d’aquesta manera. Per tant l’única manera de fer-ho, de manera democràtica, que és com volem fer les coses els catalans és a través del referèndum i aquest és l’objectiu. S’han convocat d’altres manifestacions dissabte a les capitals catalanes estan lligades al que és 10mil?Sí i no. Sí perquè ho fan coincidint amb la manifestació de Brussel•les i ens donen suport. I no perquè nosaltres no ho hem fet. És gent que espontàniament ha decidit sumar-s’hi i donar suport. Han dit “ja que no hi podem anar-hi, fem això”. I benvingut sigui pel que ajudi.

La Casa Gran compara Corbacho amb Hitler

4.03.3009

e-notícies

Un membre de la sectorial d'Immigració de CDC acusa el ministre de "neteja ètnica i política"

El membre de la sectorial d'immigració de CDC, Mbaye Babacar Gaye, ha comparat al web de la Casa Gran el ministre de Treball, Celestino Corbacho, amb "Hitler o Stalin" arran de "les propostes socialistes per a millorar la Llei d'Estrangeria". Al voltant d'aquesta qüestió, Babacar admet que "no vaig poder deixar de pensar, si tanta incompetència i mala gestió en qüestió tant delicada no seria deguda a poca voluntat i ignorància i fins malevolència i xenofòbia latents".

El dirigent de CDC considera que el programa de 'retorn voluntari' esdevé "a la practica en mesures de càstig, restrictives -quan no directament violadores- dels drets humans més bàsics, les quals, potser minvin el nombre dels que entren il·legalment, pero a costa d'augmentar el nombre de morts que queden al camí, i dels que fitxats o immobilitzats a qualsevol de les succesives fronteres queden estimagtitzats moralment i amb antecedents penals".

"No és estrany doncs, que la Llei d'Estrangeria sigui la que més reformes ha tingut desde que va ser promulgada, tanmateix sembla rar que ningú no se n'adoni que quan una cosa està continuament, en reparació, és perque és dolenta, en llenguatge del carrer : No Val", assegura.

"I així arribem a la proposta mes innovadora de l'actual reforma, signada pel ministre Sr. Corbacho (i que recorda l'intent de reforma penal del ministre Corcuera): la penalització, via multa de 500 a 10000 E, a qui reculli a seva casa un estranger en situació irregular", recorda. Babacar denuncia que "això, no només va contra els drets humans dels emigrants, sino que atempta i viola clarament els drets ciutadans de la gent del país, a qui es prohibeix a convidar al seu domicili a qui vulguin, inquirint a mes sobre les condicions en que aquesta invitació es fa o executa (si a més se´ls dóna menjar, seria agravant..)".

Babacar considera que la llei és contrària a l'esperit de les religions cristiana i musulmana, basades "en la caritat". També critica que el ministre "està a punt de criminalitzar a un nombre, probablement alt , de ciutadans que per raons de consciència, justícia i solidaritat/caritat no podran, ni acceptaran obeir-lo".

"I així, arribats a aquest punt, només veig una possible motivació a tant despropòsit: si tots els sense-papers romanen de nit al carrer, només caldrà passar l'escombra i en 10 dies, tot solucionat. Llàstima que ni Hitler ni Stalin tinguessin una idea tan senzilla, barata i efectiva per a les seves neteges ètnica i política, segur, que amb ells, el ministre Corbacho hagués estat condecorat".

Un alt càrrec denuncia "canibalisme colonial"

3.03.2009

e-notícies

El secretari de Política Lingüística insta a "desfer-se del rastre més poderós que ha deixat l'espanyolisme"

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha denunciat en un article a l'Avui el "canibalisme colonial que ens caracteritza", com a rèplica a les crítiques que ha rebut la campanya 'Encomana el català'. L'alt càrrec lamenta que els catalans "hagin desenvolupat les febleses pròpies dels pobles que han perdut els seus mecanismes de poder".

En aquest senti lamenta "una tendència inequívoca al negativisme" i a "veure sempre l'ampolla mig buida". "Si el futur de la llengua pròpia es troba amenaçat, però, així mateix, existeixen grans possibilitats que ens en sortim, posarem l'accent en l'existència de l'amenaça", explica com a exemple.

"Amb voluntat de transmetre missatges positius es fa la campanya del govern Encomana el català. En un context en què no primàs el canibalisme (propi de mentalitats colonitzades, certament), se suposa que els atacs més ferotges contra la campanya procedirien d'aquells que consideren que amb l'espanyol ja en tenim prou per comunicar-nos entre nosaltres", manifesta, per tot seguit lamentar que "les opinions més adverses procedeixen de persones que pensen que tothom hauria de conèixer el català i que, honestament, estan per la plena normalització de l'ús social de la nostra llengua".

"Avui ens trobam, entre nosaltres, en una batalla d'aquestes característiques. Hem de fer el nostre país atractiu, la nostra llengua atractiva per a les persones nouvingudes. Hem de treballar perquè la nostra gent estigui orgullosa de la seua condició nacional, perquè pugui treure pit i afirmar-se positivament. Aquestes són les necessitats elementals per aconseguir impregnar de pragmatisme i productivitat el procés que volem dur a terme", recorda.

"En comptes d'això, emperò, hi ha qui s'entesta a buscar els punts conflictius, a discutir tot allò que es pugui trobar com a discutible (que, indefectiblement, sempre serà tot)... Perquè sempre serà més fàcil posar-se a filosofar si el concepte encomana és el millor per aplicar a la llengua catalana que no convèncer un parell de persones parlants d'una altra llengua que aprendre el català serà un valor per a elles". "El catalanisme només es consolidarà com a opció emprada a la victòria si es pot desfer del canibalisme, el rastre més poderós que ha deixat entre nosaltres l'espanyolisme", sentència.

Montilla no aceptará una sentencia del TC contra la imposición del catalán

2.03.2009

Libertaddigital

"Con la lengua no se juega"

El cordobés José Montilla ha desafiado al Tribunal Constitucional al decir que la Generalidad no acepatará "de ninguna manera" una sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto en la que se garantice la libertad lingüística de los ciudadanos que viven en Cataluña.

LD (Agencias) José Montilla ha tratado de presionar al Tribunal Constitucional pare que no reconozca el derecho de los ciudadanos residentes en Cataluña a elegir entre catalán y castellano en la enseñanza o las relaciones con las administraciones públicas.
El político andaluz, que preside la Generalidad de Cataluña, defendió el modelo totalitario que impone el catalán para "preservar la convivencia" en Cataluña y no ceder ante lo que llamó "intereses partidistas" que persiguen, según dijo en su pobre catalán, "desautorizar el modelo lingüístico" que funciona en esta región desde hace más de veinticinco años, cuando Pujol llegó al Gobierno regional.Montilla ha pronunciado la conferencia inaugural del ciclo "25 años de la Ley de normalización lingüística", organizado por el Instituto de Estudios Catalanes, en la que se ha referido a la "preocupación" que suscita en su Gobierno la posibilidad de que el Constitucional, en su sentencia sobre el nuevo Estatuto, recorte el modelo lingüístico de imposición totalitaria del catalán "atendiendo parcial o totalmente" los recursos del PP y del Defensor del Pueblo."Creo que es mi deber como presidente de la Generalidad recordar que una hipotética desautorización constitucional del modelo lingüístico que ha funcionado durante veinticinco años sería también una descalificación del modelo de convivencia que la sociedad catalana se ha dado a sí misma, de manera prácticamente unánime", dijo Montilla.En un claro desafío al Tribunal Constitucional, y por tanto al Estado de Derecho, el político cordobés dijo que "con la convivencia civil, con la lengua, no se puede jugar", al tiempo que ha asegurado que "nuestro país no aceptará de ninguna de las maneras que se le imponga, desde fuera, una confrontación lingüística".El PP y el Defensor del Pueblo plantearon ante el TC diversos recursos en contra del nuevo Estatuto catalán, concretamente de cuestiones como que los ciudadanos de Cataluña tienen el deber de conocer el catalán y que esta lengua debe ser la vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.

Marxa a Brussel·les

2.03.2009

Avuí

Alfons López Tena · President del Centre d'Estudis Soberanistes

La manifestació catalana per l’autodeterminació del proper 7 de març a Brussel·les esperona la Jihad Hispànica a l’atac i en treu els seus més miserables mètodes.

La manifestació catalana per l’autodeterminació del proper 7 de març a Brussel·les esperona la Jihad Hispànica a l’atac i en treu els seus més miserables mètodes. Tot s’hi val, renyar i menysprear els ciutadans per exercir els nostres drets, i prendre’ns per dèbils mentals i analfabets funcionals que tot s’ho empassen. El dret d’autodeterminació que a Vidal-Quadras li sembla “una cosa absurda” i “proposar disbarats” és el que han exercit més de cent cinquanta pobles al món les darreres dècades, entre ells dotzenes a Europa, i divuit dels actuals vint-i-set membres de la Unió Europea. Quan començà el segle XX, dotze d’aquests vint-i-set Estats membres no existien, i set han nascut després de la creació de la Comunitat Europea. De Finlàndia a Xipre, d’Irlanda a Polònia, un vent de llibertat ha recorregut i recorre Europa, el dret dels pobles a l’autodeterminació, expressament invocat pel president del govern de la nació de Vidal-Quadras, amb els altres caps d’Estat i govern de la Unió Europea, per reconèixer el dret dels alemanys a unir-se en un sol Estat. Per què el que val a Eslovàquia per independitzar-se i a Alemanya per unir-se, no val per a Catalunya?
Terrón, delegada de la Generalitat davant la Unió Europea, encara no ha aportat cap dada ni prova que justifiqui l’incompliment pel govern espanyol dels convenis signats fa anys per permetre un ús limitat del català en algunes institucions europees. Com els delinqüents enxampats, es limita a negar-ho tot. La seva obligació és retre comptes i donar explicacions de la seva inoperància i incompetència, com fan els governants democràtics, no insultar els ciutadans a l’estil dels governants autoritaris, com ella mateixa i el Montilla, que no la cessa. “La presència de Catalunya i el català està perfectament reconeguda en l’àmbit europeu”, ens alliçona Terrón. Vejam: Catalunya no és al consell de caps d’Estat i de govern, ni al Consell de Ministres, ni a cap comissió de treball. No nomena comissaris, ni representants, ni funcionaris, ni jutges. No negocia ni aprova directives ni reglaments. No elegeix diputats, ni té dret de veto, ni negocia, aprova o refusa tractats. El català no és llengua oficial ni de treball a cap institució europea, ni es pot usar al Parlament. Tots aquests drets els tenen a la Unió Europea deu Estats amb menys població que Catalunya, i quinze llengües amb menys parlants que el català, per una sola raó: els seus pobles han exercit l’autodeterminació i s’han dotat d’Estat propi. Amb Estat, com Espanya, tens “presència perfectament reconeguda”; sense Estat, com Catalunya, tens els insults i falsedats de Vidal-Quadras i Terrón, o les frustracions i fantasies d’Obiols, Guardans i Romeva.
Calia esperar d’aquests eurodiputats, com a demòcrates il·lustrats, el que han donat, respecte i arguments. El seu problema és que el que ells defensen necessita per ser efectiu el suport espanyol, i no el tenen ni el tindran. De bona fe han allargat la mà a Espanya, i Espanya els l’ha tallat. Què han aconseguit amb la seducció? Només que els diputats espanyols, i altres d’europeus, votin al Parlament a favor de l’ús de vint-i-tres llengües, i contra una de sola, el català, l’única que la seva Constitució els ordena que sigui “objeto de especial respeto y protección”. Només aconsegueixen que el govern espanyol signi convenis ridículs i no els compleixi. Quant de temps necessiten per seduir, trenta anys més? Tres-cents? No depenia ni depèn d’ells en exclusiva aconseguir resultats, però ni ells ni el catalanisme autonomista que propugnen han pogut en trenta anys de democràcia ni fer de l’Estat espanyol l’Estat dels catalans, d’igual a igual amb els espanyols; ni fer de l’Estat espanyol un Estat propici per als catalans; ni dotar la Catalunya autònoma de competències i poders que necessitem per sobreviure i que l’Estat espanyol monopolitza. Per tenir el que tenen Escòcia al Regne Unit, Groenlàndia a Dinamarca, Baviera a Alemanya, Flandes a Bèlgica i Navarra a Espanya ens cal Estat, perquè dins de l’Estat espanyol ni ho tenim ni ho tindrem mai. És el fracàs del catalanisme autonomista el que obre pas a “l’exigència, la protesta, la demanda i la denúncia” que refusa Guardans, a seduir amb l’exercici dels propis drets, de bon humor i amb tota simpatia. Amb l’alegria de la democràcia anem a Brussel·les, per exigir drets, protestar contra la injustícia, demandar reconeixement, denunciar la nostra discriminació. Manifestar-se és seductor, com saben aquests eurodiputats perquè ho han fet al servei d’altres causes i finalitats. Els interessos propis es defensen arreu, com fan els espanyols i totes les altres nacions, perquè el nostre món, com el d’ells, és el món.
La dignitat rau en CDC i ERC, que han donat suport a la manifestació i aporten diputats, alcaldes, regidors i dirigents. Seran on han de ser, defensant el dret a decidir del nostre poble, el nostre dret a la democràcia, a la llibertat d’expressió, a manifestar-nos, a no ser discriminats ni insultats pels governants. Els mateixos drets que tenen els espanyols a casa seva, a casa nostra, i a la Unió Europea. El dret a la dignitat i a prendre les pròpies decisions. El nostre dret a votar. El nostre dret a triar independència o dependència.

Tardà amenaça amb la "insubmissió lingüística"

1.03.2009

e-notícies

Si es continua sense permetre l'ús del català al Congrés

El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha amenaçat aquest dissabte amb la "insubmissió lingüística" si a la cambra baixa espanyola es continua vetant l'ús del català. "Si no són intel·ligents, no reconeixen que avui en dia modernitat és plurilingüisme i no se'ns permet parlar amb llengua catalana, al final haurem de recórrer a la insubmissió lingüística", ha criticat amb vehemència Tardà, que ha comentat que des de files republicanes ja s'han posat en contacte amb la resta de grups parlamentaris per tal de signar una carta que reclami la recuperació "urgent" de la fórmula que durant uns mesos de 2005 va permetre que els diputats comencessin les seves intervencions en català, gallec i euskera.