"Una altre possible resposta seria desplegar de facto l’Estatut i l’autogovern prescindint del criteri del TC i el Govern espanyol"

5.02.2009
Tribuna

Joan Ridao és secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat dels republicans a Madrid. Escèptic sobre la possibilitat d’arribar a un bon acord en finançament abans del 13 de febrer, Ridao creu que perquè Catalunya superi els reptes que afronta aquest 2009 és vital no fracturar l’unitat entre Govern i oposició.
Com afronta Catalunya els reptes que l’esperen aquest 2009?La veritat és que hem començat el 2009 amb una agenda plena d’incertesa a l’espera del resultat de les negociacions per un nou finançament i de la sentència del Tribunal Constitucional. Pel que fa al finançament sóc molt escèptic ja que, a aquestes alçades, crec que abans del dia 13 no hi ha temps material per tancar un acord satisfactori. Tampoc crec que Zapatero pugui tancar un acord en fals. Per tant, l’hipòtesi més realista és la de continuar negociant tots plegats el mes de març.

I sobre la sentència del Constitucional?Crec que el TC te la sentència molt avançada i crec que en quests moments ja està actuant amb un criteri d’estricta oportunitat política esperant a que acabi la campanya electoral per no condicionar-la. Això faria que ambdós debats, sentència i finançament, coincidissin a partir del mes de març. Per afrontar-ho, així com en finançament mantenim la necessitat de tancar files govern i oposició amb la mateixa fermesa que s’ha mantingut fins ara, en el cas del TC apel·lem a una resposta unitària, política i civil.Pel que fa al finançament, ara es Catalunya qui no sent la pressió d’una data?Nosaltres tenim un pressupost de guerra aprovat per aquest 2009 però això no vol dir que puguem prescindir dels recursos. Tenim necessitat d’arribar a un bon acord no només per no perpetuar una situació de dèficit fiscal sinó per solucionar unes finances de la Generalitat que ara mateix es troben en una situació francament precària. El que tenim molt clar es que encara que Zapatero tingui pressa nosaltres no acceptarem un mal acord. No serem captius una vegada més d’una data. L’objectiu fonamental és mantenir l’unitat entre Govern i oposició ja que aquesta fermesa és la que farà que el Govern espanyol acabi baixant del burro. Si fracturem aquesta unitat, anirem pel camí del pedregar.Ha parlat d’unitat tan per fer front al TC com per negociar el Finançament, és possible?És complicat perquè, posant la mirada endarrere, ni en un tema com l’Estatut hi va haver unitat. Tampoc n’hi ha hagut en el debat sobre els pressupostos de l’Estat que podien haver servit de palanca per forçar un acord en finançament. I en la resposta del Govern català a l’última proposta de Solbes, hi ha hagut moments en que CiU ens ha fet costat i moments en què no. Pel que es veu CiU ha pres una actitud plenament manicomial, un dia diu una cosa i després diu una altre. Sóc escèptic però hem de treballar per forçar aquesta unitat tan política com social.

Quina pot ser aquesta resposta?D’entrada ha de ser una resposta buscada per tots els agents que hi intervenen. Nosaltres podrem aportar alguna visió, com per exemple plantejar una resposta unitària però que no descarti tornar a consultar el poble català a les urnes. Però una altre possible resposta seria desplegar de facto l’Estatut i l’autogovern prescindint del criteri del TC i el Govern espanyol. Per tant existeixen diferents solucions que s’haurien de posar sobre la taula.Tenen por que la deriva sobiranista de CiU es pugui menjar l’espai d’Esquerra?CDC segueix una estratègia equivocada en la mesura que prefereix repartir la misèria dintre de l’espai sobiranista a Catalunya que ampliar el seu espectre i la base catalanista. Convergència s’equivoca perquè té un gran espai que recórrer en el centre dreta catalanista, o no tan catalanista, per ampliar la base del seu electorat i en canvi, Esquerra ha de competir en el centre o el centre esquerra amb el PSC. Crec que aquest seria l’escenari ideal. És més lògic, i aquesta es la nostra estratègia des de 2003, que cresquem nosaltres per l’esquerra i CiU per la dreta que no pas competir entre nosaltres.Que pot aportar Oriol Junqueras?Des del punt de vista del sobiranisme, i en contraposició amb un Ramon Tremosa que en una entrevista amb el diari ABC gairebé es feia perdonar la condició de sobiranista, Junqueras té una trajectòria netament perpendicular que el situa clarament com el vot útil per aquest espai. Per altra banda, des d’una perspectiva d’esquerres i socialdemòcrata el nostre candidat és algú compromès amb una Europa social i no només econòmica. Crec que és un candidat idoni, i a més és independent, en línia amb la voluntat d’ERC d’obrir-se a la societat civil.Però, la primera opció era Mònica Sabata.Són perfils similars. Tot i que no amaguem que si era la primera opció és perquè valoràvem molt positivament el seu perfil. Una persona que treballa per la societat civil i que té un marcat perfil sobiranista. Pot ser el factor diferencial que ella aportava era el de gènere pel fet de ser dona.Vostè s’ha mostrat força crític amb el candidat de CiU a les europees, Ramon Tremosa...No, jo no he estat molt crític. Quan vàrem saber que ell era el candidat vaig sortir a dir que expressàvem el nostre màxim respecte i que el seu perfil podia afavorir una possible entesa entre Esquerra i CiU per anar junts a Europa. Ara, un cop dit això el senyor Tremosa es va encarregar de marcar distàncies amb nosaltres, exhibint encara més el seu perfil neoliberal o neoconservador. Però malgrat tot continuo mantenint el meu respecte absolut envers la persona i el candidat. Tot i que, evidentment, defensem projectes molt diferents.Però tot i així creu possible una aliança amb CiU per anar a les europees?Si de nosaltres depèn, sí. És CiU qui sembla que declina aquesta possibilitat. Nosaltres no ens desanimem i mantenim aquesta possibilitat.A pesar del desencís amb Tremosa?Si, malgrat les discrepàncies d’aquests dies, malgrat tot, jo crec que ens podem entendre.Tot i defensar projectes molt diferents...Sí. Malgrat que anéssim en una candidatura conjunta no vol dir que haguem d’integrar un grup parlamentari propi un cop allà. Vol dir que anem amb un programa comú. Per exemple, a l’hora de defensar el català a Europa no crec que tinguem discrepàncies. Mentre compartim uns eixos programàtics mínims, crec que això ens pot ajuntar.

Ara que ja han passat gairebé sis mesos del Congrés d’Esquerra, creus que s’han suavitzat les veus crítiques?Es tractava de incorporar als òrgans de direcció totes les veus crítiques amb el partit, i en la mesura de les nostres possibilitats ja ho hem fet. Falta que s’incorporin a l’Executiva perquè la condició que posen aquests companys és acabar de verificar quina estratègia seguim i si complim els mandats del Congrés. Crec que tenim un horitzó temporal prudencial d’aquí a l’estiu, màxim a la tardor, quan celebrarem el Congrés de reforma d’Estatuts. Si tot va bé, en aquell Congrés podríem refer l’unitat al màxim.Unes primàries podrien ser nocives per Esquerra i posar en perill aquesta unitat?Si hem d’anar a primàries hi anirem. El que si que hem dit és que sempre és millor que hi hagi unitat entorn únic candidat perquè ajuda a reforçar la sensació d’unitat dins d’un partit.