"Catalunya no es España y eso hay que sentirlo"

27.02.2009

La Vanguardia

Entrevista · Thierry Henry

El jugador del F.C. Barcelona atraviesa por su mejor momento desde su llegada el año pasado al equipo de Pep Guardiola

Juan Bautista Martínez · Felip Vivanco - Barcelona.- A carcajada limpia, entre tanta tensión, entre tanto partido, Thierry Henry (17/ VIII/ 1977) sonríe, degusta su mejor momento desde que llegó hace año y medio al Barça y reflexiona sobre lo mucho que le ha costado llegar hasta aquí. Autor esta temporada de goles fundamentales, como el del empate ante el Lyon el pasado martes, el delantero francés fue fiel a su tradición y ayer departió casi una hora con La Vanguardia durante la que desgranó sus sensaciones de cara a la Liga y a la Champions y en la que analizó los secretos del nuevo Barça y los detalles para seguir adelante. Titi no es optimista ni pesimista, simplemente está preparado para luchar. "Este equipo - afirma rotundo-no va a rendirse".

El próximo partido de Liga ante el Atlético es una gran oportunidad para demostrar que no han perdido el rumbo Contra ellos nunca es fácil. Además el Madrid juega antes y si gana es un poco más de presión. El año pasado era al revés. Todavía estamos en una buena posición. La Liga hay que ganarla en todos los campos. Es un partido clave, pero el siguiente, también.

¿El domingo, volver a jugar bien sería la respuesta ideal, un golpe psicológico al Madrid? Si podemos hacer algo en el Calderón, ya no digo jugar bien, ya lo firmo. De verdad que es mejor jugar bien, porque disfrutas, pero ganar es lo más importante. Si ganamos, el resto me da igual.

¿El equipo es víctima de sus grandes actuaciones del inicio, de querer siempre jugar tan bien y tan rápido? Siempre hemos dicho que quedaba mucha Liga. Ante el Betis encajamos dos goles por falta de atención, pero en la segunda parte pudimos ganar. Luego, contra el Espanyol, y no quiero hablar del árbitro, cuando llego a casa y veo la roja a Keita... hay que callarse, el árbitro es el jefe, pero el partido ha cambiado un poquito. No porque juegues con diez tienes que perder, no busco excusas, pero cambia el partido. Y el tercero, un partido de Champions fuera siempre es difícil. Empatamos con un gol que no es típico del Barça, pero bueno...

Usted bromeaba diciendo que su cabeza la tenía para pensar, no para rematar... Eso era antes (risas). Vamos a ver si ese gol es importante para la vuelta. Si realmente es decisivo. A veces, en los partidos no te salen las cosas bien, pero tienes que persistir y persistir.

A usted no le estaban saliendo las cosas muy bien en Lyon. Ni a mí ni a casi ningún compañero. Aparte de la ocasión de Samu al poste... Hay partidos en que todo te sale y nosotros hemos tenido muchos partidos así, pero a veces no sale. La diferencia de este Barça es que cuando la cosa no marcha no se rinde. Nosotros no nos rendimos nunca. Siempre hay que salir del campo con algo.

En el gol contra los franceses casi se rompe la cabeza... Esquivé el poste como pude. Bastante rara tengo ya la frente como para darme con el palo. Lo que no sabía es que he superado a Eusebio (la leyenda del Benfica) en la clasificación de máximos goleadores en Europa. Es cierto que en aquella época, los marcadores eran más abultados, pero también es cierto que se jugaban muchos menos partidos. Si el gol es importante, eso es lo mejor.

Precisamente, este año usted se está destapando con más goles y más decisivos. Sí, el año pasado las cosas fueron como fueron. Algo de razón hay en eso. Durante años, con el Arsenal, me pasaba que no jugaba bien, pero sabía que tenía que hacer algo. Tenemos una plantilla en la que muchas más veces decide Samuel, o Leo, o yo, pero también Piqué, Xavi, Bojan... Este año hemos perdido el derbi y parece que nuestro Barça vaya...

¿A la deriva? También se ha hablado de que empiezan a estar menos frescos... La gente decía que sí estábamos cansados, pero no es fatiga. A veces el fútbol se juega con dos equipos, el Lyon ha ganado siete ligas seguidas. Mucho ojo con ellos. Sí, ya sé que, en teoría, no tienen pedigrí en Europa, pero Makoun, Toulalan, Boumsong, Lloris, Mensah, Benzema... son un equipo de internacionales. El Madrid ha ido ahí varias veces y ha perdido. Además, con Juninho, entras en el partido, falta y gol. A ellos les ayudó mucho al principio. Repito, cuando el partido no va, tienes que hacer algo. La diferencia con el año pasado, creo, es que el partido del Lyon, el del Betis, el del Racing, el del Osasuna, los perdíamos. Se puede perder, pero nunca regalar el triunfo, que se lo gane el rival.

Cuando el partido no va, ¿en qué aspectos insiste más Guardiola? ¿Es enérgico? Él habla de volver al principio, a la base del juego, a jugar como equipo. Pero no se enfada por enfadarse, él es un ganador y en su cabeza está la idea de la victoria. No he tenido entrenadores que gusten de chillar. El míster se enfada, pero de una buena manera. Tiene una buena razón para ello, se le escucha, habla clarísimo. Su mensaje cala.

¿La derrota del Madrid en Champions puede afectarle? Creo que son torneos distintos. Eso sí, el Liverpool es un equipo con el que estás jugando, te da la sensación de que no pasa nada... y adiós. Te han ganado. No sé si es un equipo que hace peor al contrario, pero sí un equipo de copa, de eliminatoria.

Ni siquiera Messi puede marcar el gol de Messi en cada partido. Ahora se dice que lleva tres partidos regulares. Es normal. Si haces tres goles en cada partido y al próximo no juegas bien, ya es que... Leo es Leo, es un genio. Si uno no tiene calidad, es muy difícil entender a alguien que sí. Lo que hace no es normal. A todos los genios, los que juegan, los que pintan, a veces es difícil entenderlos.

¿Espera que todos los rivales jueguen duro a partir de ahora? ¿Cómo afrontar esos partidos ante un rival que recurre a las patadas y un árbitro que no saca tarjetas amarillas? De verdad que no he visto que el Espanyol pegase muchas patadas, he jugado ocho años en Inglaterra y allí sí que dan patadas. Aquí todavía no he visto nada. Aquí no se puede tocar a nadie, si no, tarjeta, tarjeta y tarjeta. En Copa contra el Atlético, en el Calderón, fue muy duro. A veces cuando salto para jugar de cabeza, el árbitro ya pita falta. Hombres como Alan Shearer no hubiesen podido venir aquí.

¿Qué es lo último que ha leído que le haya enseñado algo? Últimamente no he leído mucho, pero lo último que me impactó fue una autobiografía de Phil Jackson (técnico de la NBA). En ella explicaba como Michael Jordan metía 50 puntos y su equipo no ganaba. Pasó que cuando empezó a jugar para el equipo, Chicago empezó a ganar y Jordan se convirtió en el mejor jugador del mundo gracias a sus compañeros. Es una buena enseñanza.

Usted que tiene fama de ser un poco vinagres, ¿está en el momento más dulce desde que llegó a Barcelona? El equipo está jugando mejor, se disfruta más. Lo que pasa es que en el Tourmalet,como dicen los periodistas, he jugado bien, he marcado goles en partidos importantes y ha cambiado un poco la opinión sobre mí. Pero sin el equipo no se puede hacer. Eso sí, cuando el balón sale bien desde atrás y te dejan en uno contra uno, todo es más fácil que cuando lo recibes y tienes a tres defensores delante.

Pero tiene más confianza. Lo que ha pasado es que el año pasado fue una sucesión de circunstancias. Llegué lesionado, por mi culpa jugué, forcé y no debía. Volverme a ganar a la gente era difícil, no estábamos jugando bien, entender también el juego era difícil. Cambiar de sitio, aprender una nueva lengua también cuesta.

¿Le costó mucho adaptarse?Lo que pienso es esto: Catalunya no es España, es otra cosa y eso hay que sentirlo. El Barça es otra historia. Cuando llegas aquí del Arsenal te sorprende ver a tanta gente, es un shock. Hay que vivirlo para entenderlo. En Inglaterra es otra mentalidad. Cuando salí de allí después de ocho años, estaba asombrado, pero después de ocho meses, cuando ya no me dolía la espalda, tenía que volver a ganar confianza y ganarme a la gente.

¿Se siente ya querido?La verdad es que sí. El año pasado, en el estadio, tuvimos momentos muy duros, pero justos, porque no ganamos nada, no hicimos nada. Yo soy mi primer crítico. Fue duro aguantarlo. Este año, en el Tourmalet,la gente estaba más feliz.

Jugando en el Arsenal, ya era un símbolo para el Barça, lo siguió siendo tras la final de París y al llegar a Barcelona. Pero siempre se le cuestiona A mí me gusta que la gente me cuestione. Si yo me exijo, es normal que la gente también, el problema es cuando llegue un día en que ya no me cuestionen. La afición espera mucho de Leo, de Samu, de mí, de toda la plantilla. Mi vida ha sido siempre así. Mi padre me ha dicho toda la vida: "Tienes que dar más". Si he marcado tres goles, dos, uno o, simplemente, no he hecho nada, me dicen que por qué no he marcado cuatro o tres o dos o algo. Sí, me voy satisfecho a casa, sí, pero siempre con un interrogante.

Camino de cumplir los 32 años, ¿le gustaría acabar aquí su carrera? Claro que me gustaría. Lo digo siempre y a veces creo que no me escuchan. Me encanta la ciudad, estamos en febrero y qué sol. Por duro que fuese el año pasado, la gente, en la calle, siempre te animaba. Aquí se vive bien, se come bien. Estamos en uno de los tres o cuatro mejores clubs del mundo. Es normal que quiera acabar aquí. Llevar esta camiseta es un honor. Pero antes de entender la camiseta hay que entender el club, la ciudad. El año pasado esto me llegó muy tarde en la temporada: yo estaba en el hemisferio norte y el club en el hemisferio sur.

¿Cómo le gustaría ser recordado dentro de diez años?No sé, la carrera no es un año o dos, es una trayectoria de 15. Eso para mí es lo más importante. A veces te cuesta un año, pero al final la carrera es lo que vale para ganarse el respeto.

---------------

El afeitado, el tatuaje y el baloncesto

Henry entra en la cafetería de la ciudad deportiva afeitado (aunque no muy rasurado) por obligación contractual. Viste, de otro patrocinador, chándal y botas de baloncesto. Una de sus grandes pasiones. La primera vez que La Vanguardia se topó con Titi fue en Nueva York en el 2001 -"¡Oh!", exclama-, cuando el entonces jugador del Arsenal se iba a Filadelfia invitado por Allen Iverson. "Mi primer equipo fueron los Bulls; Iverson me gusta más como personaje que como jugador, y soy amigo de Tony Parker, Ronny Turiaf y Steve Nash". Henry desmiente que esté interesado en invertir en un equipo francés de baloncesto, pero no niega que tenga proyectos de futuro con Parker. "No puedo decir nada", se escabulle. Más reacio a hablar de cosas privadas, Henry se muere de la risa cuando oye todas las interpretaciones sobre su nuevo tatuaje, ese situado en su muñeca izquierda, que besa (o huele) cuando marca. Discretamente, y sólo unos segundos, Titi lo muestra. "Pero no tiene nada que ver con un amigo, ni con mi hija ni con nada de lo que se ha dicho, es una cosa privada, el tatuaje me lo he hecho para mí". Henry se divierte con la situación tanto que -tras bromear con el fotógrafo, que obliga a la estrella a posar como Spiderman-, se despide con el gesto de la muñeca en la nariz. "Ja ja ja".

La bandera espanyola arriba a la grada 'culer'

25.02.2009

e-notícies

Denuncien que es tracta "d'una escalada més en la tendència espanyolista dels Boixos"

Una bandera espanyola, lligada a l'escut de Sant Jordi i a la bandera catalana, es va poder veure a la grada que ocupaven els afeccionats del Barça a Lió, on l'equip blaugrana va empatar a un gol contra l'Olympique en el partit d'anada dels vuitens de final de la Champions League. Aquesta bandera, amb el missatge "Fight Club Barcelona", va compartir espai amb d'altres de caràcter independentista, tal i com demostra la fotografia de Valentí Enrich publicada pel diari Sport. En aquest sentit, un lector d'e-notícies ha denunciat que "això es una escalada més en la tendència desacomplexada de feixisme i espanyolisme que fa temps exhibeixen els Boixos Nois. No potser que tot allò que simbolitza el Barça s'embruti amb banderes espanyoles. No podem permetre que aquest 'grup' segueixi fent ostentació d'uns símbols que no representen el Barça. Si tens un amic dels Boixos Nois, ara és el moment de deixar-lo. Si vas a animar el Barça amb material dels Boixos, ara és el moment de no portar-ho més. Boicot al feixisme i a l'espanyolisme. Per un Barça 100% català!! Fora Boixos Nois! "

Vuelven a serrar el toro de Osborne de El Bruc, por cuarta vez en siete años

25.02.2009

La voz de Barcelona

La imagen del toro de la empresa Osborne instalada en la población de El Bruc (Barcelona), cerca de la autopista A2, ha sido destruida otra vez la noche del pasado lunes al martes. De nuevo, han vuelto a serrar las patas de la figura de 14 metros y varias toneladas de peso.
Según han informado los Mossos d’Esquadra, la policía ha recibido el aviso sobre las ocho de la mañana, momento en el que han puesto en marcha la investigación policial para esclarecer la autoría, que nadie ha reivindicado, de un hecho que se produce en una finca particular.
Es la cuarta vez en siete años que derriban el toro, considerado un símbolo españolista por grupos los independentistas.

López Tena compara a los castellanohablantes de Cataluña con los judíos en Alemania

24.02.2009
Periodista Local

El ex miembro del CGPJ llama a la mitad de los catalanes “minoría nacional”, y los compara a los judíos de Alemania y a los turcos que viven en aquel país.

López Tena hace estas declaraciones en un acto en Sabadell sobre la manifestación independentista 10.000 a Brussel·les.

El acto, de elevado tono xenófobo, ha contado con el apoyo de los partidos políticos CiU, ERC i Entesa per Sabadell.

Alfons López Tena ha dejado claro que su paso por el Consejo General del Poder Judicial, CGPJ, no ha conseguido inculcarle los valores democráticos de la Constitución. Comenzando por el de que todos los ciudadanos son iguales ante la ley. Y es que para López Tena la ciudadanía plena sólo pertenece a los catalanes con ideología nacionalista y que quieren eliminar el bilingüismo de la sociedad catalana. El resto, es decir algo más de la mitad de los catalanes, son una “minoría nacional” que no merecen los derechos de una supuesta Cataluña independiente. Para ellos sólo quedaría la asimilación o la emigración al resto de España. Algo que ha sugerido López Tena al afirmar repetidamente los casos de “minorías nacionales” existentes en diferentes lugares de Europa a principios del siglo XX.

10.000 a Brussel·les o los derechos sólo para los nacionalistas

López Tena ha expresado sus intenciones en un acto sobre la manifestación 10.000 a Brussel·les que se ha se llevado a cabo el jueves 19 de febrero en el Casal Pere Quart de Sabadell. La manifestación tendrá lugar el 7 de marzo y pretende hacer visible la reclamación de los independentistas en la capital europea. Se trata de una iniciativa surgida en la red social Facebook y que tiene como objetivo mostrar la debilidad del Estado español y la posibilidad de la creación de un estado catalán. Así lo ha dicho el antiguo miembro del CPGJ, quien ha afirmado que la manifestación debe servir para enseñar a Europa una España en descomposición, y un estado catalán en proceso de formación. Para ello no ha dudado en comparar a Cataluña con los países de la antigua Yugoslavia, sin mencionar las masacres étnicas que se llevaron a cabo. Eso sí, López Tena se ha mostrado en contra de la violencia sobre todo porque “no es eficaz”.

Insultos xenófobos y gritos de “Vete a España”

Sin embargo el punto álgido del acto de López Tena ha llegado después de criticar que Cataluña debe independizarse porque España no es un estado plurinacional, ni, según él, que respete el plurilingüismo. Al ser preguntado por PeriodistaLocal si una Cataluña independiente sería un Estado plurinacional y plurilingüístico, tal y como pide para España, López Tena ha tirado de cinismo para decir que lo sería con “el Valle de Arán”. Tras insistir este medio sobre los derechos de los castellanohablantes ha sido cuando el político ultranacionalista, de origen andaluz, los ha tachado de “minoría nacional” igual que los judíos en Alemania y los turcos que viven en aquel país. Todo ello aderezado con insultos xenófobos del público asistente y gritos de “Vete a España”. Una España, hay que aclarar, que los nacionalistas identifican con el resto del país. También hay que destacar una intervención de una de las organizadoras del acto, Àngels Folch, quien amén de retirar la palabra al interviniente, ha dicho que “nosotros trataremos mejor (a las minorías) de lo que nos han tratado a nosotros”.

En conjunto, un acto que ha ofrecido muchos datos sobre el futuro que desean para Cataluña los convocantes de 10 mil a Brussel·les, y que cuenta con el respaldo de los partidos Convergència i Unió, Esquerra Republicana i de una Entesa per Sabadell que, por cierto, y al igual que ERC, se define curiosamente como progresista.

La Fiscalía archiva la denuncia contra Tardà por el “muera el Borbón”

20.02.2009

lavozdebarcelona

La Fiscalía ha archivado la denuncia contra el diputado de ERC en el Congreso Joan Tardà por presuntas injurias y amenazas al Rey y al Tribunal Constitucional, después de que cerrara un acto público en diciembre al grito de “muera el Borbón” y calificara de “corrupto” al TC, y a la Constitución Española de “infamia”.
El sindicato Manos Limpias denunció el caso ante la Fiscalía General del Estado, y la fiscal superior de Cataluña, Teresa Compte, ha decidido archivar ahora la denuncia porque no ha visto delito en las declaraciones del diputado republicano, “al margen de las formas más o menos acertadas en el lenguaje utilizado”.
El dirigente de ERC pronunció su discurso el 6 de diciembre, Día de la Constitución, durante un acto de las juventudes de ERC (JERC) en Barcelona, y provocó una polémica sobre la intencionalidad de sus palabras. Tras recibir la denuncia, la Fiscalía pidió a los Mossos d’Esquadra que le informaran sobre las palabras exactas y el contexto en que las dijo.
En su escrito, la fiscal ha enmarcado las declaraciones de Tardà en un contexto “no habitual”, ya que se hicieron tras una “performance” en la plaza de los Ángeles del Raval de Barcelona, sin presencia institucional y sin ser un acto “sereno y meditado” y sin “solemnidad”.
Compte ha adjuntado en su argumentación dos intervenciones posteriores de Tardà en las que justificaba su expresión recordando que se trata de una referencia a la dinastía borbónica que ya se utilizaba en el siglo XVIII, y la calificación de “corrupto” del TC por su división y deslegitimación al juzgar el Estatuto.
Respecto a la ofensa a la Constitución, la Fiscalía ha considerado que la Carta Magna “ni prohíbe el cuestionamiento de la monarquía parlamentaria, ni su reforma por vías legítimas”.
Según la Fiscalía, en las palabras de Tardà no había ‘animus iniurandi’, y tampoco se puede confundir este precepto legal con la “mayor o menor habilidad dialéctica” del diputado y su “peculiar pedagogía democrática”.
De hecho, ha admitido que nada en el discurso de Tardà animaba a los presentes a “perpetrar un magnicidio” contra el Rey, ni iba acompañado de gestos o exclamaciones.

Òmnium Cultural planteará “actos de desobediencia civil” si se toca el Estatuto

18.02.2009

lavozdebarcelona

El presidente de Òmnium Cultural, Jordi Porta, ha señalado que la entidad que preside ha creado una comisión para buscar cómo responder ante una sentencia adversa del TC sobre el Estatuto, planteando “actos de desobediencia civil”: “En todo caso, no nos quedaremos quietos.
En una entrevista en El 9 Nou, recogida este martes por Tribuna.cat, Porta ha anunciado que su organización, una de las que más subvenciones recibe de la Generalidad, pretende “denunciar la ilegitimidad del Tribunal Constitucional” y “movilizar a la población”.
También ha hecho un llamamiento a la unidad de las fuerzas nacionalistas: “Me pregunto qué hubiese pasado si se hubiese mantenido una unidad nacional firme, y Madrid lo hubiese continuado negando [el Estatuto aprobado el 30 de septiembre de 2005]. Habría supuesto una crisis política importante“.

Saura defiende la actuación de los Mossos ante la agresión a Ciutadans

18.02.2009

El Mundo

Asegura que «se les garantizó en todo momento el libre ejercicio de su derecho»

El conseller de Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, asegura que los Mossos «garantizaron en todo momento el libre ejercicio del derecho de manifestación» de Ciutadans el pasado día 13 de noviembre cuando, en una concentración contra la ley de educación, miembros de la formación no nacionalista fueron abordados por un grupo de estudiantes con gritos de «nazis», «fascistas» y «españoles».
Según se desprende de la respuesta de Saura a una pregunta parlamentaria formulada por el portavoz de Ciutadans, José Domingo, «efectivos uniformados de la Brigada Movil se posicionaron tras los manifestantes del partido político Ciutadans-Partit de la Ciutadania acompañándolos hasta la plaza Sant Jaume».
«La Policía de la Generalitat-Mossos d'Esquadra actúa en este tipo de situaciones en función de la normativa vigente, utilizando los recursos coactivos cuando la situación lo requiere, y con una aplicación escrupulosa de los principios de oportunidad, proporcionalidad y congruencia», añade el conseller y máximo responsable de la Policía catalana en su respuesta parlamentaria.
Y agrega que para los Mossos, «la protección de las personas y de su derecho de manifestación fueron considerados como el medio más coherente de actuar policialmente, protegiendo al grupo minoritario que estaba siendo increpado y que deseaba ejercer su derecho de manifestarse».
Aquel 13 de noviembre, la comitiva de Ciutadans, encabezada por el diputado de esta formación Antonio Robles, recibió todo tipo de improperios e insultos, a su juicio, ante la pasividad de las fuerzas del orden que vigilaban la marcha. Según Robles, un alto mando de los Mossos le explicó que tenía la consigna de «no intervenir si no había agresiones».
Los afiliados y simpatizantes de Ciutadans fueron víctimas del lanzamiento de latas de bebida, zarandeos, empujones y puñetazos y, según Robles, de «un linchamiento moral más propio de épocas que recuerdan al nazismo o al fascismo». El diputado explicó que adolescentes y profesores intentaron que los miembros de Ciutadans no pudieran integrarse en la manifestación, lo que provocó «mucha tensión».

“Fa molt temps que el govern espanyol ens pren el pèl”

16.02.2009

eldebat

“El país necesita una estrebada”

Agències.- Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya ha dit que 'el país necessita una estrebada, aixecar el seu to, la seva moral, el sostre de la seva il•lusió. Segons Pujol cal trobar la manera 'que el país s'il•lusioni, s'estimi, s'agradi críticament' i ha afegit que 'això està esmorteït'. Segons Pujol 'fa molt temps que el govern espanyol ens pren el pèl'. Pujol s'ha mostrat partidari de la reforma escolar que ha plantejat Maragall i ha dit que 'és molt important que tiri endavant'. En una entrevista a El món a RAC1 Pujol ha afirmat que en general, la gent està bastant absent de la política i ha afegit que 'aquí més perquè hi ha aquesta mena de desorientació, de falta de confiança'. Pujol ha dit que 'ens estan prenent el pèl, ja fa molt de temps'. 'Una de les coses de la política espanyola d'aquest últim temps és que ens han perdut el respecte, ells no poden anar prometent a tort i a dret i després no fer res, això no és un govern seriós', ha afegit. Per Pujol cal trobar 'un programa, un projecte de país, una visió de país'. Saber 'a quin nivell volem posar Catalunya i qui és capaç de fer sentir això amb emoció'. L'expresident ha dit que 'no és cap crítica contra ningú; el que s'ha de plantejar és que una força política nacionalista -que sigui capaç de posar el fet català com a fonamental, amb una actitud col•laboradora amb Espanya i amb Europa- ha de ser més forta perquè no se la pugui deixar de banda'.

"La sentència del TC convertirà la Generalitat de Catalunya en una diputació"

13.02.2009

eldebat

López Tena: "La sentència del TC convertirà la Generalitat de Catalunya en una diputació"

Carles Bellsolà.- Només per haver passejat el seu sobiranisme per la magistratura de l'Estat, mentre va ser vocal del Consell General del Poder Judicial, a proposta de CiU, Alfons López Tena ja és un cas ben particular. Ara, des de la seva militància a CDC, però amb evidents connexions transversals, producte en bona part de la seva activitat cívica, López Tena s'ha convertit en una de les superestrelles del sobiranisme català.

Quina és la funció del Cercle d'Estudis Sobiranistes?Tractar exclusivament de la independència de Catalunya com a projecte de creació d’Estat, des del punt de vista institucional, jurídic, financer, econòmic, etc. És tracta de passar de la idea de la independència al projecte d’independència.

En algun informe del Cercle i en alguns articles seus es repeteix una idea comuna: que Espanya ens surt car Ens surt car per dues raons. D’una banda, pel que es coneix com a espoli fiscal, la diferència continuada i sistemàtica del 10% del PIB català, aproximadament uns 8.000 milions d’euros, entre els impostos que es paguen i la despesa que s’hi fa. D’una altra banda, per la manca d’inversió pública, tan de finançament de la Generalitat com d’inversió directa per part de l’Estat, en les qüestions que són competència seva. Això sempre ha passat, però no era el mateix quan l’Estat tenia una presència fiscal feble. Fins a la reforma de Fernández Ordóñez la pressió fiscal era d’un 12%, Ara, a Catalunya està al voltant d’un 40% o 42%. Amb aquesta pressió fiscal tan alta, d’estat del benestar, la diferència entre els impostos que es paguen i la despesa pública que s'hi rep suposa una situació ruïnosa.

Però sempre s'ha dit que estar a Espanya era beneficiós per a les empreses catalanes. Segueix sent així? No, perquè ja no hi ha un mercat espanyol diferenciat del mercat únic europeu. A partir del moment que ja no hi ha cap barrera comercial proteccionista per les empreses interiors de cada Estats, aleshores ja no tens cap mena d’avantatge d’estar en un Estat o en un altre de cara a accedir al seu mercat. A partir, bàsicament de l’euro, aquest avantatge d’accedir a un mercat més gran ja el tens per l’accés al mercat europeu i al mercat mundial. Aquest pacte Catalunya-Espanya, que explicava molt bé, per exemple, Rubert de Ventós, o Almirall en el seu moment, consistia que, si bé hi havia una subordinació política i de discriminació fiscal, es compensava perquè permetia accedir a un mercat més gran. Però, a partir que ja no hi ha relació directe entre fronteres i mercat, aquest argument es cau. Sala i Martín en va posar fa temps un exemple molt bo. El d’un poble on només hi ha una botiga i un lladre hi roba 100 euros. Però, al dia següent se’ls gasta en la mateixa botiga. Ara ja no hi ha una sola botiga, i el lladre que t’ha robat 100 euros pot comprar productes xinesos, alemanys o russos en el seu propi poble.

L’empresariat català també la veu clara, aquesta idea? Depèn dels casos. Va en funció del grau de dependència d’un sector respecte al mercat espanyol. Hi ha sectors que en depenen estructuralment, com ara l’edició en castellà. Però hi ha sectors que no en tenen cap grau de dependència. Un exemple: fins al 2005, el pla d’expansió de La Caixa se centrava bàsicament en l’Estat espanyol. A partir d’aleshores, i això va molt lligat al fracàs de l’Opa d’Endesa, quan va ser tractada d’aquella manera, el pla estratègic ja és d’expansió internacional. També va en funció de l’edat. L’empresari o directiu d’empresa que està per sota dels 35 o 40 anys no veu Espanya com a mercat. El qui està per sobre, encara que el seu sector ja no en depengui, tendeix a seguir pensant com abans. Un exemple és el del cava. A Espanya venen menys del 20% de la facturació, però tenen la mentalitat de fa dues dècades, quan aquesta xifra era d’un 80%.

Parlant només en clau econòmica, amb un concert en tindríem prou? Han passat ja trenta anys, i han fracassat tots els intents de canviar el sistema. L’Estatut ha fracassat: no es va aprovar tal com va sortir del Parlament de Catalunya, no s’està aplicant i el PP i el PSOE l’arranaran absolutament al Constitucional. Per tant, qualsevol plantejament per buscar el concert econòmic, el federalisme o el confederalisme ja no té sentit. D’on treus els 234 diputats al Congrés que fan falta per votar-ho, això? Que ho haurien de votar un cop, fer eleccions, tornar a sortir escollits i tornar a votar el mateix. Els diputats catalans són 47 en total. I després caldria fer un referèndum a tot l’Estat. Aquesta via ha fracassat. Per tant, l’única opció és aquella que depengui única i exclusivament de la voluntat majoritària i democràtica dels catalans. Perquè la voluntat majoritària i democràtica dels espanyols està en contra de qualsevol reforma en aquest sentit. Per altra banda, un concert econòmic, tot i els avantatges que té, no et dóna competències en matèria de ports, aeroports, TGV o ferrocarrils que se surtin del teu territori. Perquè aquí parlem de dues coses. Una és diners, però l’altre és poder: capacitat de decisió.

Ha dit que l'Estatut quedarà arranat Està molt clar, a partir de les alegacions de l’advocat de l’Estat davant del TC. És a dir, de la postura real del Govern espanyol. Les tesis del Govern Zapatero, i és per on anirà el gruix de la sentència, és que l’Estatut no és una norma jurídica que obligui a res. Que les Corts espanyoles i el Govern espanyol no estan obligats a complir el seu contingut. Que el seu contingut no té cap eficàcia real ni es pot executar mentre no sigui reconegut en la normativa espanyola ordinària. I l'Estatut està per sota, no ja de la Constitució, sinó de “la normativa española que las Cortes españolas puedan libérrimamente establecer ahora y en el futuro”. Per tant, queda convertit en una declaració d’intencions que no vincula a res. A més, hi haurà anulacions concretes, que és el que exigeixen els magistrats nomenats pel PP. Per exemple l’equiparació lingüística del català i el castellà. Però la part perillosa no són les anulacions d’articles, sinó l’altra.

Això convertiria l’Estatut en paper mullat Això convertiria la Generalitat de Catalunya en una diputació. Després de 30 anys d’autonomia, si en 30 anys no te’n surts, què més pots fer? T’hi estaràs 30 anys més? Si no se’ls pot convèncer de fer un Estat plurinacional, la única sortida és fer un Estat independent

Si es produeix aquesta sentència, quina serà la resposta catalana? Per part de la societat civil serà una resposta contundent, perquè s’està organitzant des de fa temps. Per una banda, de mobilització, sigui en format manifestació o en en el format que sigui. Per altra, promovent tant a nivell municipal com de Catalunya un referèndum, per establir d’una manera pública i jurídica el dret d’autodeterminació. Per tant, per poder convocar un referèndum d'autodeterminació en el qual la gent voti lliurament si vol seguir a l’Estat espanyol o vol crear un estat independent. I, en funció de qui guanyi, continuarem a l’Estat espanyol o no. És apel·lar a la democràcia i al dret dels ciutadans a decidir. Aquesta és la nostra funció especifica, del Cercle d'Estudis Sobiranistes, aportar idees, arguments i vies jurídiques per sortir d’aquesta situació. I tant el nou Estatut com la legislació de règim local ens permeten convocar referèndums.

L’Estat diu que no, que no es poden convocar sense la seva autorització Cert. Però els ajuntaments poden fer consultes, i en fan, des de l’any 1985. Catalunya, també, des del 2006. La única competència de l’Estat és autoritzar-ne la convocatòria. Un cop s’han fet tots els passos previs jurídics, un cop hi ha una pregunta i un dia per al referèndum, és quan el Consell de Ministres, segons la Constitució, té la potestat d’autoritzar-lo o no autoritzar-lo.

Posem per cas que es convoca, amb un ampli consens, i el Govern espanyol no l’autoritza Si tant a Catalunya, com a Espanya, com a Europa i als EUA queda clar que hi ha una majoria a favor de la independència, això no es pot aturar. Només es pot aturar per la via de la repressió militar. I el marc internacional existent, la integració d’Espanya en la UE, i la pròpia mentalitat espanyola, que ha canviat, i que vol continuar sent un país pròsper, i no convertir-se en la Birmània o la Bielorússia d’Europa, fan que no hi hagi cap possibilitat d’una resposta violenta. Per canviar Espanya, cal que els espanyols hi estiguin d’acord. I no hi estan. Per a la independència, només cal que hi estiguin d'acord els catalans.

I què passaria, en aquest referèndum? N’hem fet un estudi, d’això, creuant diferents enquestes amb diferents variables. Aproximadament, el sí està en un 35% a 40%, i el no, en un 43-48%, amb un 20% d’indecisos. Molts d’ells, concentrats en la nova immigració, que un 30-40% contesten No sap/No contesta. I amb una variable, que és que el sí sempre està al mateix nivell, mentre que el no oscil·la molt entre el no directe i el no, no aniré a votar, o no en tinc una opinió, El nucli dur del no és d'un 25%. Però el resultat dependrà de qui tindrà els millors arguments i el millor suport. És com si em preguntessis qui guanyarà els properes eleccions al Parlament europeu. Però hi ha una variable important. El projecte autonomista s’ha acabat. La possibilitat de qualsevol reforma autonomista és impossible. I per tant és allò que diu Zapatero: “Esto es para toda la vida”. I no hi ha cap possibilitat d’avançar dins del marc de l’Estat espanyol. En els últims deu anys ha fracassat l’Estatut, ha fracassat el finançament, no hi ha hagut transferència de ports ni d’aeroport, ni plaques de les matrícules, ni seleccions esportives ni moltes d’aquestes coses que no necessiten un estat independent. Però l’Estat espanyol sempre ho bloqueja tot. I això ja fa molts anys que dura. Tant amb el PP com amb el PSOE. Els ciutadans veuran si és millor per als seus interessos continuar a l’Estat espanyol en aquestes condicions o crear un estat independent.

A vostè el van sondejar com a candidat a les europees per CiU En vam parlar abans de l’estiu. Artur Mas em va plantejar quins plans tenia per després de la renovació del CGPJ. Jo li vaig dir que no tornaria a la meva activitat professional i que em dedicaria més aviat a l’activitat cívica. I em va plantejar la possibilitat de ser candidat a les europees. Jo li vaig dir que si la decisió era que Ignasi Guardans no continuava com a eurodiputat, que jo hi estaria disponible. Ara bé, tota la meva participació en aquest tema era per aconseguir allò que s’ha fet. Que Convergència presentés una persona d’un clar perfil sobiranista, perquè les propostes autonomistes ja estan esgotades. Que la gent voti en conseqüència i es vegi si això és positiu electoralment per a CiU o no. Jo crec que sí que ho és. És clar que, com que venim d’un sistema polític molt poc transparent, que no es basa en el vot directe de la gent, i en què hi ha molts jocs de passadissos, s’ha dit que Ramon Tremosa era el "mal menor". Llavors calia que hi hagués un mal major

El que s'ha dit és que a Duran Lleida el seu nom li semblava molt pitjor que el de Tremosa. Té vostè aquesta sensació? Sí. Simplement sensació, no és que jo n'hagi parlat amb el Senyor Duran Lleida

En certs sectors sobiranistes hi ha hagut una decepció per unes declaracions de Tremosa negant que fos independentista Això no va anar així. Parlem d'una persona que no està en el món polític, com Tremosa, igual que Oriol Junqueras, o que jo mateix quan vaig anar al CGPJ. I és un món en què hi ha tota una sèrie de codis, també de relació amb els mitjans, que o els coneixes o no t’hi mous bé. Això dóna frescor, però té inconvenients: titulars esbiaixats, preguntes trampa, etc. Aquest olfacte, costa d’adquirir-lo. Tenint en compte el contingut de la entrevista a Tremosa a l’ABC, i que és un mitjà amb una agenda pròpia, tot i que no hi era al davant, crec que el van enredar. Tremosa surt de la Universitat, que és un món d’una altra mena, i s’ha trobat amb aquest panorama.

Però els candidats de CiU, almenys els caps de llista, no s’han declarat mai, obertament i sense matisos, com a independentistes No pas com a caps de llista, però sí en números alts de les llistes. El darrer Congrés de Convergència va aprovar que l’objectiu per a Catalunya és la independència.

Per què aquesta cura de no dir-ho obertament, doncs? Perquè el fracàs definitiu de l’autogovern de Catalunya l’estem veient només ara. La independència no seria necessària si hagués funcionat l’autogovern dins l’Estat. Als 80, calia consolidar la democràcia, calia acabar amb el poder militar, calia entrar a la UE, calia modernitzar l’Estat, passar d’una economia intervinguda a una d’oberta, calia fer tot això. I sortíem d’una dictadura de 40 anys. I es van fer molts avenços. A partir d’un moment determinat, és quan es veu que aquest camí ja és inviable. Hi hi ha qui sempre ha estat a favor de la independència, però la immensa majoria dels independentistes ho som perquè no hi ha cap altra opció. Jo no era partidari de la independència fa 10 anys, perquè considerava que dins l’Estat espanyol, tot i que seria difícil, es podia seguir avançant. El que passa és que aquesta evolució no s'aconsegueix d’un dia per un altre en un partit gran. També depèn de l’edat, com el que dèiem dels empresaris. Qui ha portat tota la vida la línia dels avenços dins l’Estat, difícilment es reconvertirà. La gent de 20 o 30 anys, sí. En aquesta línia de transformació gradual, té importància el Congrès de l’any passat i té importància que hi hagi un candidat com Tremosa.

Aquest equilibri dins de Convergència es pot decantar en favor dels sobiranistes amb la sentència del TC? Sí. La sentencia de l’Estatut i el fiasco del finançament, juntament amb la crisi econòmica i la sensació d'impotència, de no poder-hi fer res. Perquè des de la Generalitat no es pot fer política industrial, ni política fiscal ni d’obres publiques: ports aeroports, autopistes i ferrocarrils d’àmbit superior a Catalunya. És el ministre espanyol qui va a parlar amb Nissan-Renault per atraure inversions a Valladolid i a Palència, sense parlar amb la Generalitat. Això farà evolucionar les coses. A més, s'ha vist amb els últims resultats de Duran Lleida a Madrid. El 2004 va baixar de 15 a 10 diputats, perdent un 35% dels vots. Es va dir que eren unes circumstancies especials, pels atemptats d’Atocha. Però quatre anys més tard, torna a repetir els pitjors resultats de la historia de CiU, perdent 60.000 vots més

Es va vendre com un bon resultat Perdre el 40% dels vots no és un bon resultat. Ignasi Guardans, que defensa també que ell és espanyol i que, per tant, treballa pels interessos d’Espanya, va perdre el 60% dels vots i el 40% de la representació. Va haver un transvasamnet de vot alt de CiU a ERC. I, com que Esquerra tampoc no compleix els plantejaments en aquesta matèria, també d’ERC cap a l’abstenció.

Si es completa el gir sobiranista a CDC, quin paper hi jugaria Unió? Unió és un partit real, i hi ha molta gent que hi treballa per la independència i la sobirania. No pas el seu president, que és el Senyor Duran Lleida. Hauríem de parlar de què hem de fer amb Duran, però no pas de què hem de fer amb Unió.

Represaliats per ser catalans

12.02.2009
e-notícies

Quatre equips de bitlles es retiren de la Primera espanyola perquè els fan "la vida impossible"

Quatre equips catalans, participants a la la Primera divisió espanyola de bitlles, s'han retirat de la competició perquè la Federació Espanyola (FEB) els hi estava fent "la vida impossible". El Sitges Bowling Club, el Mediterrània B.C., el Seven-3 i el Sweetrade, el 50% dels equips participants a la categoria de plata, han abandonat la competició a causa de la constant modificació del calendari. Aquest fet "comportava un augment espectacular de les despeses dels clubs catalans (viatges, hotels, menjars, etc...) que no havien estat previstos al principi de temporada i que, de cop, es modificaven sense justificació aparent", segons Sasha Maldonado, president del Sitges.
La resposta de la FEB a la Federació Catalana, al voltant de les modificacions dels calendaris, s'ha produït via burofax. En aquest document, la FEB ha indicat que "la Federació Catalana ha iniciat un procés de separació de la FEB, perjudicant greument l'esport de les bitlles a tot el territori espanyol, per la qual cosa intentem compensar al màxim aquesta manca de solidaritat i suport que des de la Federació Catalana s'està tenint amb la resta de clubs d'Espanya".
La propera temporada està previst que la majoria d'equips catalans (fins a un total de 17) també abandonin les lligues espanyoles. La intenció dels clubs catalans és la d'organitzar una lliga internacional en la qual l'únic condicionant per a participar serà la possessió de la llicència internacional.

David Sànchez no anirà finalment a la presó

12.02.2009

vilaweb

L'Audiència Provincial ha rectificat la decisió del jutjat penal, que havia ordenat l'ordre d'empresonament

L'Audiència Provincial de Barcelona ha revocat la resolució del jutjat penal 15 de Barcelona i ha reconegut la prescripció de les penes imposades a David Sànchez. El jutjat penal n'havia ordenat l'empresonament, però l'Audiència ha rectificat i, segons la intelocutòria (pdf), 'declara extingida la seva responsabilitat criminal'. Sànchez va dir, fa unes quantes setmanes a VilaWeb, (vídeo) que la jutgessa penal havia actuat per motius polítics.
Justament, per aquest motiu, els advocats de Sànchez van presentar una querella contra la jutgessa Isabel Gallardo per prevaricació. David Sànchez, de Vilafranca del Penedès,

Un alcalde de CiU no penjarà més la bandera espanyola

11.02.2009

e-notícies

El batlle de Sant Pol de Mar, Manel Mombiela, repta un regidor a denunciar-lo si no hi està d'acord

L'alcalde Sant Pol de Mar (Barcelona), Manel Mombiela, ha decidit que la bandera espanyola no onejarà en el seu Consistori i ha reptat a aquells que no comparteixin la seva decisió a denunciar-ho en el jutjat, segons informa el diari ABC. En resposta a un requeriment presentat pel regidor Enrique Abad, membre de Junts per Sant Pol, l'alcalde Manel Mombiela (CiU) el repta a portar-lo al jutjat davant la seva negativa a col·locar la bandera a la seu de l'Ajuntament.
El regidor Abad va presentar una instància a l'Ajuntament en la qual sol·licitava a l'alcalde que complís amb la llei. En aquesta instància, Abad advertia a Mombiela que, si en un termini de deu dies no col·locava la bandera espanyola al costat de la bandera catalana -que actualment oneja en solitari-, acudiria als tribunals. En ocasió del Ple municipal celebrat el passat 27 de gener el regidor va reiterar oralmente la seva petició, però Mombiela es va ratificar en la seva negativa.
Davant aquesta situació, el representant de Junts per Sant Pol va exigir una resposta certificada per escrit en la qual, finalment, l'alcalde convergent va contestar que "com ja han passat els deu dies" que Abad havia donat de termini perquè es complís la llei, instava "al senyor Abad a que em porti al jutjat".
Abad va presentar ahir una denúncia en la Delegació del Govern de Catalunya en la qual exposa els fets i reclama a l'Estat "que mitjançant l'autoritat i mitjans que disposa, procedeixi de manera que es compleixi amb el disposat en la vigent llei a l'efecte, obligant al fet que, tant en la balconada principal d'aquest Ajuntament, així com en tots els actes públics, estigui col·locada en lloc prominent la bandera d'Espanya".

Catalans, contra Madrid 2016

10.02.2009

e-notícies

Gairebé 2.000 signatures a Facebook en només tres dies contra els Jocs a la capital de l'Estat

Un grup de persones han creat a facebook el grup "jo no dono suport a Madrid 2016", que ja compta amb 1900 adherits des de la seva constitució, el passat divendres. Els coordinadors d'aquesta causa són Oriol Puebla, Joaquim Segui, Jaume Fabrega, Alexandre Duch, Jordi Manyes, Glòria Julià, Ramon Monton, Sílvia Garriga, Laia Ruich, Jordi Bilbeny, Noèlia Marco, Monika Calaf, Mar Mestre i Núria Cadenes. Els arguments que esgrimeixen per a justificar el veto és que "cap català no pot donar suport a res que organitzi un dels estats que l'oprimeixen de fa segles". "Perquè ens escanyen nacionalment, cultural i econòmica, i encara tenen ganes de saraus ... amb els nostres diners!"; "perquè si l'actual vicepresident del govern del Principat s'hi va manifestar en contra el 2004 (amb tots els boicots que això va comportar), a què treu cap ara donar-li el vist-i-plau a aquesta candidatura? Què ha canviat del 2004 ençà?", pregunten.Un altre motiu és que "els espanyols lluiten aferrissadament contra les nostres seleccions (les que tenim i les que aspirem a tenir). Arriben fins i tot a 'il·legalitzar' lemes com "Una Nació, una selecció" ... i ara volen el nostre suport?". També es considera que "la subseu a Barcelona representaria un bany d'espanyolisme i d'estanqueres pertot que seria greument perjudicial per a la nostra salut física i mental".Finalment, es recorda que "la resposta espanyola als jocs de Barcelona'92 fou l'Expo de Sevilla, la Madrid capital cultural i el TGV Madrid-Sevilla". "Per tot això i molt més" els signants diuen "no a Madrid 2016" i "a partir d'ara" es fan "voluntaris de Tòquio 2016, Río 2016 o Chicago 2016, que per cert, sembla clar que serà la guanyadora ... uf!, encara sort de l'Obama!"

"Algú es creu que els partits abertzales tenen perill terrorista?"

10.02.2009

e-notícies

Isabel-Clara Simó considera "una farsa" les eleccions al País Basc

L'escriptora Isabel-Clara Simó ha lamentat en un article d'opinió a l'Avui que "no passa res quan un Estat de la Unió Europea fa una farsa d'eleccions al País Basc, prohibint amb arguments jesuítics tots els partits que fan nosa. I encara diuen que volen governar "para todos los vascos", entenent per "todos" els bascos espanyolistes, si no, per què tapeu la boca als altres i no els deixeu parlar? ¿De debò creieu que algú es creu que tenen alguna perillositat terrorista els partits abertzales?""Doncs mira a Galícia: els amants del 'bilingüismo' (que no vol dir que tots parlin dues llengües, i ara!, vol dir jo parlo en castellà i tu ja t'apanyaràs, perquè tens l'obligació constitucional d'entendre'm) van amb pancartes que diuen: 'El gallego es para hablar con las vacas', i tota la premsa dient que uns 'radicals' van atacar aquesta pacífica proposta. Això sí, el PP se sent assetjat pel PSOE. I és que ja no es molesten ni a portar collars diferents", sentència.

"Espanya és feixisme i ocupació de Catalunya"

6.02.2009

e-notícies

Les JERC denuncien a la televisió nacional de Bolívia "les bases polítiques" de l'Estat espanyol

El portaveu de la Comissió Sectorial de Política Internacional de les JERC, Àlex Daudén, va ser entrevistat per la televisió nacional boliviana amb motiu del viatge de les joventuts independentistes al país andí per a expressar el seu suport a Evo Morales. L'entrevista va tenir algun error, ja que la televisió boliviana va rebatejar Àlex Dauden inicialment com "Alex Dausén", mentre que les JERC van passar a ser denominades "Juventud de Ezguerra Republicana de Cataluña".
Daudén va explicar als espectadors de la televisió boliviana que "els Països Catalans són una nació que està ocupada per l'Estat espanyol i l'Estat francès des del segle XVIII, com va passar aqui també a Amèrica Llatina". "Després de 300 anys d'ocupació vivim ocupats per Espanya i pel mateix rei Borbó", va lamentar, a més d'elogiar les polítiques de Morales.
"Espanya és un Estat que no és democràtic. Espanya porta la màscara de la democrácia. No reconeix les diferents nacions i llengües dintre de l'Estat", va denunciar Daudén, a més de recordar que "la Constitució neix d'un pacte franquista després de 40 anys de feixisme". "Les bases polítiques d'Espanya són el feixisme i l'ocupació de Catalunya", ha sentenciat en aquest sentit.
El dirigent de les JERC va condemnar que "hi ha polítics del franquisme, com Fraga, que segueixen ocupant càrrecs públics", així com que Espanya "no permeti la recuperació de la memòria històrica, dels nostres avis que van ser assassinats pel franquisme".
Veure entrevista

Un diputat d'ERC, contra Madrid 2016

6.02.2009
e-notícies

"Agreujarà la discriminació que pateix Catalunya i els Països Catalans"

Uriel Bertran, diputat d'ERC, s'ha mostrat contrari a que els Jocs Olímpics del 2016 es celebrin a Madrid i ha afirmat que, donat el cas, agreujaria "la discriminació que pateix Catalunya i els Països Catalans". "Si es compleixen uns mínims requisits, a mi, sincerament, m’és absolutament indiferent quina ciutat organitzi els jocs olímpics de l’any 2016. Només exigeixo, com a català i com a apassionat de l'esport i dels jocs olímpics, que la ciutat en qüestió sigui escollida de forma democràtica i justa, que sigui la ciutat més ben preparada de les que es presenten a l’elecció, quan a instal·lacions i quan a capacitat organitzativa, i, finalment, que el fet d’organitzar-se els jocs olímpics en aquesta ciutat no impliqui que la meva ciutat, Badalona, i la meva nació, els Països Catalans, en surtin clarament perjudicades. I, ai las, resulta que la candidatura de Madrid 2016 no complirà, de ben segur, aquest últim requisit", afirma Bertran al seu bloc personal. "El Govern espanyol ha promès més de 15.000 milions d’euros a Madrid en infraestructures si és escollida per a organitzar els jocs. Aproximadament, la mateixa quantitat que suma el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol, segons les xifres que recentment ha fet públiques el Ministerio de Economia y Hacienda. No cal que els catalans siguem massa intel·ligents per adonar-nos que una part de la inversió projectada per fer realitat Madrid 2016 l’haurem de pagar, una vegada més, nosaltres, i que això agreujarà la discriminació que pateix Catalunya i els Països Catalans quan a inversions en infraestructures. O el que és el mateix, gràcies a Madrid 2016, el Govern espanyol de torn –potser sota la presidència de Carmen Chacón- tindrà l’excusa perfecta per retallar les inversions que Catalunya necessita per promoure la competitivitat de l’economia catalana: la connexió ferroviària d’ample europeu entre els ports de Barcelona i Tarragona i l’Estat francès, el tren orbital ferroviari, l’eix transversal ferroviari, l’autovia entre Amposta i Lleida, el TAV entre Barcelona i la Jonquera, i un llarg etcètera", afegeix. "Penso que no és correcte justificar el seu suport a la candidatura olímpica de Madrid 2016 argumentant que en realitat es dona suport, no a Madrid, sinó a Barcelona com a possible subseu olímpica. Sincerament. No m’imagino a Londres, París, Atenes i a cap altre capital d’una nació, després d’haver estat seu olímpica d’uns jocs, i de rebre el reconeixement de tot el món, demanar, si us plau, que li permetin ser subseu olímpica i organitzar, per exemple, alguns partits de voleibol platja . A més això no resol la discriminació en inversió d'infraestructures que patirem", conclou Bertran. També inclou una nota en la que afirma que "si algú pensa que l'Estat també va ajudar la candidatura olímpica de Barcelona 1992, només recordar que fins i tot aquell any el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya va ser enorme".

"Una altre possible resposta seria desplegar de facto l’Estatut i l’autogovern prescindint del criteri del TC i el Govern espanyol"

5.02.2009
Tribuna

Joan Ridao és secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat dels republicans a Madrid. Escèptic sobre la possibilitat d’arribar a un bon acord en finançament abans del 13 de febrer, Ridao creu que perquè Catalunya superi els reptes que afronta aquest 2009 és vital no fracturar l’unitat entre Govern i oposició.
Com afronta Catalunya els reptes que l’esperen aquest 2009?La veritat és que hem començat el 2009 amb una agenda plena d’incertesa a l’espera del resultat de les negociacions per un nou finançament i de la sentència del Tribunal Constitucional. Pel que fa al finançament sóc molt escèptic ja que, a aquestes alçades, crec que abans del dia 13 no hi ha temps material per tancar un acord satisfactori. Tampoc crec que Zapatero pugui tancar un acord en fals. Per tant, l’hipòtesi més realista és la de continuar negociant tots plegats el mes de març.

I sobre la sentència del Constitucional?Crec que el TC te la sentència molt avançada i crec que en quests moments ja està actuant amb un criteri d’estricta oportunitat política esperant a que acabi la campanya electoral per no condicionar-la. Això faria que ambdós debats, sentència i finançament, coincidissin a partir del mes de març. Per afrontar-ho, així com en finançament mantenim la necessitat de tancar files govern i oposició amb la mateixa fermesa que s’ha mantingut fins ara, en el cas del TC apel·lem a una resposta unitària, política i civil.Pel que fa al finançament, ara es Catalunya qui no sent la pressió d’una data?Nosaltres tenim un pressupost de guerra aprovat per aquest 2009 però això no vol dir que puguem prescindir dels recursos. Tenim necessitat d’arribar a un bon acord no només per no perpetuar una situació de dèficit fiscal sinó per solucionar unes finances de la Generalitat que ara mateix es troben en una situació francament precària. El que tenim molt clar es que encara que Zapatero tingui pressa nosaltres no acceptarem un mal acord. No serem captius una vegada més d’una data. L’objectiu fonamental és mantenir l’unitat entre Govern i oposició ja que aquesta fermesa és la que farà que el Govern espanyol acabi baixant del burro. Si fracturem aquesta unitat, anirem pel camí del pedregar.Ha parlat d’unitat tan per fer front al TC com per negociar el Finançament, és possible?És complicat perquè, posant la mirada endarrere, ni en un tema com l’Estatut hi va haver unitat. Tampoc n’hi ha hagut en el debat sobre els pressupostos de l’Estat que podien haver servit de palanca per forçar un acord en finançament. I en la resposta del Govern català a l’última proposta de Solbes, hi ha hagut moments en que CiU ens ha fet costat i moments en què no. Pel que es veu CiU ha pres una actitud plenament manicomial, un dia diu una cosa i després diu una altre. Sóc escèptic però hem de treballar per forçar aquesta unitat tan política com social.

Quina pot ser aquesta resposta?D’entrada ha de ser una resposta buscada per tots els agents que hi intervenen. Nosaltres podrem aportar alguna visió, com per exemple plantejar una resposta unitària però que no descarti tornar a consultar el poble català a les urnes. Però una altre possible resposta seria desplegar de facto l’Estatut i l’autogovern prescindint del criteri del TC i el Govern espanyol. Per tant existeixen diferents solucions que s’haurien de posar sobre la taula.Tenen por que la deriva sobiranista de CiU es pugui menjar l’espai d’Esquerra?CDC segueix una estratègia equivocada en la mesura que prefereix repartir la misèria dintre de l’espai sobiranista a Catalunya que ampliar el seu espectre i la base catalanista. Convergència s’equivoca perquè té un gran espai que recórrer en el centre dreta catalanista, o no tan catalanista, per ampliar la base del seu electorat i en canvi, Esquerra ha de competir en el centre o el centre esquerra amb el PSC. Crec que aquest seria l’escenari ideal. És més lògic, i aquesta es la nostra estratègia des de 2003, que cresquem nosaltres per l’esquerra i CiU per la dreta que no pas competir entre nosaltres.Que pot aportar Oriol Junqueras?Des del punt de vista del sobiranisme, i en contraposició amb un Ramon Tremosa que en una entrevista amb el diari ABC gairebé es feia perdonar la condició de sobiranista, Junqueras té una trajectòria netament perpendicular que el situa clarament com el vot útil per aquest espai. Per altra banda, des d’una perspectiva d’esquerres i socialdemòcrata el nostre candidat és algú compromès amb una Europa social i no només econòmica. Crec que és un candidat idoni, i a més és independent, en línia amb la voluntat d’ERC d’obrir-se a la societat civil.Però, la primera opció era Mònica Sabata.Són perfils similars. Tot i que no amaguem que si era la primera opció és perquè valoràvem molt positivament el seu perfil. Una persona que treballa per la societat civil i que té un marcat perfil sobiranista. Pot ser el factor diferencial que ella aportava era el de gènere pel fet de ser dona.Vostè s’ha mostrat força crític amb el candidat de CiU a les europees, Ramon Tremosa...No, jo no he estat molt crític. Quan vàrem saber que ell era el candidat vaig sortir a dir que expressàvem el nostre màxim respecte i que el seu perfil podia afavorir una possible entesa entre Esquerra i CiU per anar junts a Europa. Ara, un cop dit això el senyor Tremosa es va encarregar de marcar distàncies amb nosaltres, exhibint encara més el seu perfil neoliberal o neoconservador. Però malgrat tot continuo mantenint el meu respecte absolut envers la persona i el candidat. Tot i que, evidentment, defensem projectes molt diferents.Però tot i així creu possible una aliança amb CiU per anar a les europees?Si de nosaltres depèn, sí. És CiU qui sembla que declina aquesta possibilitat. Nosaltres no ens desanimem i mantenim aquesta possibilitat.A pesar del desencís amb Tremosa?Si, malgrat les discrepàncies d’aquests dies, malgrat tot, jo crec que ens podem entendre.Tot i defensar projectes molt diferents...Sí. Malgrat que anéssim en una candidatura conjunta no vol dir que haguem d’integrar un grup parlamentari propi un cop allà. Vol dir que anem amb un programa comú. Per exemple, a l’hora de defensar el català a Europa no crec que tinguem discrepàncies. Mentre compartim uns eixos programàtics mínims, crec que això ens pot ajuntar.

Ara que ja han passat gairebé sis mesos del Congrés d’Esquerra, creus que s’han suavitzat les veus crítiques?Es tractava de incorporar als òrgans de direcció totes les veus crítiques amb el partit, i en la mesura de les nostres possibilitats ja ho hem fet. Falta que s’incorporin a l’Executiva perquè la condició que posen aquests companys és acabar de verificar quina estratègia seguim i si complim els mandats del Congrés. Crec que tenim un horitzó temporal prudencial d’aquí a l’estiu, màxim a la tardor, quan celebrarem el Congrés de reforma d’Estatuts. Si tot va bé, en aquell Congrés podríem refer l’unitat al màxim.Unes primàries podrien ser nocives per Esquerra i posar en perill aquesta unitat?Si hem d’anar a primàries hi anirem. El que si que hem dit és que sempre és millor que hi hagi unitat entorn únic candidat perquè ajuda a reforçar la sensació d’unitat dins d’un partit.

Archivada la causa por la quema de una bandera de España en la Diada

4.02.2009

lavozdebarcelona

El Juzgado de Instrucción número 23 de Barcelona ha archivado la causa contra dos independentistas acusados de quemar una bandera de España durante la celebración de la pasada Diada por la dificultad de identificar a los autores. También se quemó una imagen de los Reyes.
La organización independentista radical Alerta Solidaria ha señalado en un comunicado que los encausados, militantes de CAJEI, ’siguen y seguirán desafiando la imposición de cualquier símbolo español o francés sobre nuestro pueblo’.

Multa de 192 euros a los independentistas que intentaron tumbar el toro de Osborne

4.02.2009

lavozdebarcelona

Un juzgado de Barcelona ha condenado a dos jóvenes a pagar una multa de 192 euros por intentar derribar el toro de Osborne en El Bruc (Barcelona) en julio de 2008. Se trata del único de estos elementos publicitarios que existe en Cataluña y es blanco habitual de las iras del independentismo catalán.
Los condenados, Miquel Coma y Jordi Garcés, han anunciado que recurrirán la sentencia puesto que, según han alegado, fueron detenidos por los Mossos d’Esquadra justo en el momento en que estaban quitando los tornillos de sujeción, por lo que han asegurado que los desperfectos existentes son previos a su acción.
Según Coma y Garcés, el toro es un símbolo explícito de españolismo y “una provocación al pueblo catalán”.
Organizaciones independentistas radicales -CUP, Maulets, Endavant, Alerta Solidària y CAJEI, entre otras- han convocado una concentración ante el Ayuntamiento de El Bruc para rechazar ‘la simbología española en nuestra tierra’, en referencia al toro de Osborne.

El Govern justifica que contracti un ultradretà

3.02.2009

e-notícies

Una empresa de seguretat custòdia dependències oficials a Tarragona

El Govern ha justificat que el Departament de Cultura hagi contractat l'empresa Levantina de Seguridad -del polític ultradretà valencià i fundador de España 2000, José Luis Roberto- per a dependències de Tarragona. El president de la Generalitat, José Montilla, que ha comparegut en roda de premsa, ha afirmat que "l'empresa reuneix els requisits". "El que l'accionista sigui una persona de determinada ideologia, amb la legislació a la mà, no la inhabilita", ha afegit. "No es pot discriminar ningú per determinades raons", ha insistit.

Cultura contracta una empresa de seguretat vinculada a moviments d’extrema dreta

3.02.2009
eldebat

Reagrupament.cat critica el conseller Tresserras

Redacció.- Polèmica al si d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) perquè el departament de Cultura, representat pel conseller Joan Manel Tresserras, ha contractat l’empresa Levantina de Seguridad, vinculada a moviments d’extrema dreta, segons informa El País. Levantina s’ha d’encarregar de controlar els accesos al castell de Miravet, la cartoixa d’Scaladei i el castell d’Escornalbou, tots ells a Tarragona. Des de Reagrupament.cat ja han instat, des de la seva pàgina web, a emetre una queixa al conseller perquè “els antecedents violents que té aquesta empresa no són compatibles amb els valors que pretenen transmetre aquests monuments i el propi Govern”, asseguren. Des de la direcció de la formació, en canvi, asseguren que Levantina de Seguridad compleix amb tots els requisits exigits per la normativa de la Generalitat i compta, a més amb l’homologació del Ministeri de l’Interior des del 1980. L’única manera per deshabilitar l’empresa és que Levantina de Seguridad cometi una infracció greu. L’empresa ja havia estat contractada en 2005 per l’Ajuntament de Reus com a encarregada de garantir la seguretat del mercat de Nadal o la Festa de l’Oli de la ciutat. Alguns moviments de Reus ja van fer saber al consistori la seva disconformitat.

Miralles acude a una contramanifestación ilegal en favor de la dictadura de Cuba

1.02.2009

lavozdebarcelona

El dirigente de EUiA es secretario de la Mesa del Parlamento autonómico y máximo representante de Izquierda Unida en Cataluña. Alrededor de 150 personas se han concentrado a las puertas del consulado de Cuba para protestar por los 50 años de dictadura en Cuba. Miralles, por su parte, lo ha hecho para reivindicar la dictadura.
Alrededor de 150 personas se han concentrado, este domingo, frente al consulado cubano de Barcelona -también un gran número de personas lo ha hecho en Madrid- para protestar por los 50 años de dictadura que vive Cuba y exigir un cambio hacia la democracia. Los organizadores de la concentración han valorado positivamente el acto y no han descartado realizar más concentraciones de este tipo para expresar su rechazo al régimen castrista que no permite las libertades más básicas a los ciudadanos de Cuba.

Contramanifestación ilegal
Frente al consulado, en Barcelona, también se han concentrado alrededor de 200 personas para defender el régimen dictatorial cubano, con banderas independentistas de Cataluña, del PSUC y del PCE. Al frente de la manifestación ha acudido Jordi Miralles, secretario de la Mesa del Parlamento autonómico de Cataluña y líder de EUiA, en coalición electoral con ICV. Esta contramanifestación no estaba autorizada, según han informado los Mossos d’Esquadra, que han decidido no disolver a los manifestantes no autorizados para “evitar males mayores”.
También han acudido al acto ilegal la dirigente de EUiA y parlamentaria autonómica Mercè Civit y el senador de EUiA Joan Josep Nuet que ha acusado a Ciudadanos, el único partido político que ha acudido oficialmente al acto en defensa de la libertad de Cuba -ni PP ni CiU han enviado a representantes a la concentración-, de “estar con los fachas”. Matías Alonso, secretario de Comunicación de Ciudadanos, ha hecho hincapié en la sospechosa permisibilidad de los Mossos d’Esquadra para no disolver la contramanifestación, a la que han acudido dirigentes de EUiA.

En el homenaje a Xirinacs también se honró al terrorista Martínez Vendrell

1.02.2009
lavozdebarcelona

El acto en honor a Lluís Maria Xirinacs (condenado por declararse “amigo de ETA”) que se celebró el pasado 13 de octubre en el Palacio de la Música de Barcelona, también homenajeó al terrorista Jaume Martínez Vendrell, condenado por tres asesinatos cometidos en 1977 y 1978.
Un amplio resumen del acto, que ha sido emitido este viernes por TV3 y producido por Joel Joan, revela que en los minutos finales se proyectaron diversas fotografías de activistas, políticos y artistas fallecidos y comprometidos con el nacionalismo catalán, entre las que destaca la del terrorista Jaume Martínez Vendrell, condenado por los asesinatos del empresario José María Bultó y del ex alcalde de Barcelona, Joaquim Viola, y su esposa.
Otras imágenes también mostradas son las de Josep Maria Batista Roca, Antoní Massaguer y Manuel Viusà, todos ellos procesados también por el asesinato de Bultó y relacionados con la organización terrorista EPOCA (Ejército Popular Catalán), antecesora de Terra Lliure.

"¿Dónde vais con esa bandera?"

1.02.2009
e-notícies

Crits contra la bandera espanyola i el PP a la manifestació davant el Consolat de Cuba

El matí ha estat mogut davant el Consolat de Cuba del Passeig de Gràcia de Barcelona. Dues manifestacions, una contra Fidel Castro i l'altre a favor de la revolució cubana, s'han concentrat a la mateixa hora davant el Consolat, coincidint amb la celebració aquest diumenge del 50è aniversari de la revolució. Malgrat que no hi ha hagut cap incident important, els participants de les dues concentracions, que estaven uns davant dels altres i separats per cordons de seguretat dels Mossos, s'han insultat mútuament. Des de la banda que estava a favor de la revolució, on hi havia membres d'EUiA i ICV, es deia "gusanos" i "mercenarios" als de l'altra banda. Des del cantó anticastrista es dedicaven crits de "fascistas, iros a Cuba cobardes", entre d'altres, als de l'altre cantó. Hi ha hagut un moment en el que participants en la manifestació anticastrista, on hi havia gent del PP, amb una bandera inclosa, i de Ciutadans, han desplegat unes banderes espanyoles. Ha estat llavors quan la gent de la concentració a favor de la revolució ha començat a cridar "¿Dónde vais con esa bandera?". També s'han sentit crits de rebuig al PP.

Tensions entre pro i anticastristes a Barcelona en el 50 aniversari de la revolució cubana

1.02.2009
eldebat

ACN
El consolat general de Cuba a Barcelona ha estat escenari aquest diumenge al migdia de dues concentracions a favor i en contra del govern castrista, en la commemoració del 50è aniversari de la revolució cubana. Amb el lema Cuba: canvi ja!, un centenar d'opositors a l'actual govern s'han concentrat i enfrontat a unes 150 persones, que defensaven la gestió de Fidel Castro –actualment reemplaçat pel seu germà Raül- i denunciaven la política “imperialista” dels Estats Units. Efectius dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana han hagut de fer un cordó de seguretat per tal d'evitar incidents entre els dos bàndols, que durant dues hores s'han intercanviat tot tipus d'insults. En les concentracions, que s'han fet davant el consolat cubà al Passeig de Gràcia de Barcelona, han esta presents també representants de diversos partits polítics. D'una banda, membres d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), el PSUC i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), defensaven la causa castrista, mentre que militants de Ciutadans (C's) i el Partit Popular (PP), han recolzat els opositors al règim cubà. “Volem un canvi i demanem democràcia i llibertat d'expressió” ha reclamat Eva Maria Rodríguez, una ciutadana cubana resident a Barcelona que ha sortit al carrer -a títol personal segons ha dit- per denunciar els “cinquanta anys de dictadura” que Fidel Castro ha sotmes al seu poble. “Hi ha centenars de presos polítics i ens reprimeixen, volem una Cuba lliure ja!” ha dit Rodríguez. A pocs metres, i darrere un cordó policial format per més d'una vintena d'agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, es manifestaven els “pro-castristes”. “Si no us agrada Cuba, marxeu cap a Miami” han cridat algun dels reunits davant el número 21 del Passeig de Gràcia. “Cuba sí, ianquis no” han cridat d'altres. A tots dos bàndols, s'exhibien banderes del país, i uns i altres qüestionaven també si hi havia cubans al grup contrari. Tampoc han faltat els insults com “fills de puta” o “no sois cubanos, sois gusanos”. “Som cubans amb dignitat i no ens ha pagat la CIA, com diuen ells” ha respost Eva Maria Rodríguez.