4.03.3009
el debat
Enric Canela, portaveu de 10Mil a Brussel·les
Carolina Clemente.- 10Mil a Brussel•les té una cita important el 7 de març, la data fixada per l’entitat per manifestar-se a la capital europea amb un doble objectiu. D’una banda, “internacionalitzar el conflicte català” i, de l’altra, mostrar als partits polítics que a la societat catalana hi ha una “pressió interna en favor de l’autodeterminació”.
El portaveu de
10Mil a Brussel•les, Enric Canela, comenta en aquesta entrevista la necessitat d’actuar davant l’actual situació a Catalunya, un fet que ja va assenyalar a l’article
'Perplex, jo?' publicat al
Bloc Gran del Sobiranisme, i a partir del qual va sorgir la iniciativa de 10Mil a Brussel•les. “Només hi ha dues opcions”, comenta Canela, “o la independència o que Catalunya sigui una regió com qualsevol altra”.
A més de la manifestació de Brussel•les, des de 10Mil a Brussel•les preparen també una Iniciativa Legislativa Popular per aconseguir la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.
A pocs dies de la celebració de la manifestació a Brussel•les quines són les adhesions amb les que compta 10Mil a Brussel•les? Comptem amb l’adhesió de moltes plataformes i molts grups i, des del punt de vista polític ha manifestat suport gent d’Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya.
I en número de persones? Nosaltres calculem que segur, segur més de 4.000. I diem aquesta xifra perquè és una estimació que fem a partir de vols ocupats però que no tenim cap mena de forma de comptar la gent que viatja en furgonetes, en 4X4, cotxes, etc... I hi ha molta gent que viatjarà així. Autocars que han estat llogats, no per nosaltres, sinó per grups... No podem donar cap xifra, és una pura especulació. També ve gent de fora del Principat o dels Països Catalans, ve gent d’Euskadi, que viatja del Vèneto, de Sicília, de tota Europa i de no Europa. A més, s’hi sumaran allà flamencs, valons... Així que no ho sabem i jo crec que no ho sabrem ni tornant. Segons qui faci l’estimació serem 200 o 40.000.
Per què heu escollit la xifra de 10.000? Això va sortir d’un grup que es va crear a Facebook a partir de l’article al Bloc Gran del Sobiranisme i a l’hora de posar un nom al grup van posar 10.000. Això venia de la idea de la manifestació del Martin Luther King a Washington i aleshores, nosaltres no podíem posar 100.000, vam decidir posar una xifra baixeta. Des d’aquest punt de vista, tampoc volíem posar 1.000 i ens vam decantar per 10.000 que era una xifra rodona. Però és un símbol. De vegades pensàvem que potser seríem 15.000, d’altres cops, 5.000, així que ens hem mogut amb aquesta idea de no saber-ho del cert. Perquè anar a Brussel•les no és anar al Passeig de Gràcia...
Per què creieu des de 10Mil a Brussel•les que és necessària aquesta marxa? Per dues raons. La primera és el tema central. Hem d’anar a Brussel•les perquè es tracta d’internacionalitzar el conflicte català, donar a conèixer al món que aquí hi ha una situació en què hi ha una part important de la població, no la tenim quantificada, que vol la independència. Hi ha una altra part que segurament no la vol. Aleshores nosaltres pensem que Catalunya ha d’autodeterminar-se i ens preguntem quanta gent ho sap fora de Catalunya o de l’Estat espanyol. Probablement dins de l’Estat espanyol hi ha gent que no n’és conscient però fora, poquíssima. Els polítics de fora ho saben? No.
"Nosaltres hem de trobar complicitats i per això, el primer que cal fer és explicar el problema"
Nosaltres hem de trobar complicitats i per això, el primer que cal fer és explicar el problema. I un cop explicat el problema, a partir d’aquí es generaran possibles complicitats, i jo crec que sí es donaran. Per exemple nosaltres hem organitzat una webcat que es pot accedir, de moment, a través del web de deumil.cat, on comencen a haver-hi entrevistes. I nosaltres volem que n'hi hagin, i intentarem que siguin amb gent de prestigi internacional. No els hi demanarem res. És com anar a Brussel•les, capital d’Europa, un símbol però no els anem a demanar res, anem a explicar. Segon aspecte. Evidentment, en el moment que hi ha un munt de gent que fa aquest moviment, hi ha una pressió interna. És a dir, els partits nacionals se senten còmodes de manera explícita amb els seus programes respecte l’autodeterminació i la independència. Perquè un partit polític adopti determinats lemes o propostes ha d’entendre que la població li farà costat sinó tampoc els partits, encara que siguin testimonials, no tenen cap desig de suïcidi. Per tant, hem d’ajudar a què això sigui així. No som nosaltres els polítics sinó són els polítics els que han de fer la feina i els hi hem de facilitar i pressionar-los per tal que la facin. Aquestes serien les raons.
Parleu d’anar a explicar el que passa a Catalunya i d’“internacionalitzar el conflicte català”, com el definireu? El conflicte jo crec que és molt fàcil d’enunciar. Des de l’any 1989, el Parlament de Catalunya diu que no renuncia al referèndum, hi ha gent que opta clarament per la independència. El tema és que això és un conflicte, és a dir, hi ha gent que vol tenir un Estat independent. Per tant, l’única forma, i aquí és on està el nucli, democràtica de determinar això és preguntar la gent. I això es diu referèndum de determinació. I aquest és el fet democràtic que nosaltres demanem, res més.
Tornant ara als partits polítics, comentava que teniu la simpatia d’alguns però no el recolzament explícit. Ha estat una decisió vostra no incloure els partits? Nosaltres vam dir des del primer dia que volíem el suport de la societat civil que, evidentment, ens encantaria l’ajut dels partits polítics però que no volíem que cap partit capitalitzés res. Per què? Perquè aleshores comença a haver divisions i a fer coses que fan mal. Nosaltres ho hem aconseguit, crec jo. Totes les notícies referents a partits polítics, membres concrets, nosaltres les hem obviat del nostre web. Ha estat una decisió conscient. Perquè, certament, hi ha gent que diu que sí, d’altres que no, i nosaltres hem preferit no posar-ho. Igual que a l’organització, hi ha gent que milita, que no milita, que té simpatia per un partit, per un altre, d’altres que tenen carnet, d’altres que són ex... Tots volem el mateix i, per tant, hem obviat això. I cada partit sap què ha fet, cada partit decideix qui va o cada persona, individualment, decideix si va o no va i, a partir d’aquí, les coses es produiran el dia 7 de la manera que s’hagin de produir.
"No volíem que cap partit capitalitzés res"
A banda de la manifestació, també lliurareu una carta al Parlament europeu explicant les vostres demandes. Una petició similar ja es va donar el 1982 sense canvi. Llavors la resposta va ser que “encara no s’era gaire madur perquè els catalans entressin en les institucions europees”. Considera que és el moment precís ara? Ara és el moment per plantejar un referèndum. Nosaltres els hi comuniquem a uns eurodiputats, una representació que ens rep, que els comunicarem un seguit de fets. Catalunya està madura de fa molts anys per entrar a la Unió Europea, abans que l’Estat espanyol. El tema és que Catalunya no és un Estat, per tant no pot entrar a la Unió Europea. En aquest sentit, pertànyer a l’Estat espanyol no representa, objectivament, cap avantatge per Catalunya, al contrari. I per a mi això, des d’un punt de vist allunyat de qualsevol qüestió emocional. No hi ha que diguis “és que tens més diners, tens més beneficis...” amb el que sigui. Tot és molt més complicat i sempre acabem perdent. Per tant, des del punt de vista objectiu no hi ha cap avantatge. Nosaltres, evidentment, estem més que madurs per entrar a la Unió Europea. Pertanyem a la Unió Europea, tenim l’euro, per tant, en el moment, si hi hagués un referèndum i hi hagués una separació, les dues parts de l’actual Estat estarien automàticament com a estats membre.
Què suposaria assolir el reconeixement europeu? No serà el Parlament europeu qui ens reconeixerà. Nosaltres explicarem i lliurarem documentació perquè tots els diputats i eurodiputats puguin conèixer però en tot cas hi haurà adhesions personals. Un eurodiputat sentirà que està més a prop de la nostra visió que de la d’uns altres i això acabarà creant un marc, en tot cas, més favorable que l’actual. Fins a on arribarà? Això encara no ho sabem però això és una cursa de llarga distància.
"Pertànyer a l’Estat espanyol no representa, objectivament, cap avantatge per Catalunya, al contrari"
Nosaltres anem treballant amb la idea de què ha d’augmentar aquest suport internacional que ara és escasíssim. Si no tenim, per exemple, el suport dels Estats Units, si no entrem al Parlament Europeu, difícilment podrem donar cap pas més. Cap independència occidental es produeix sense el suport dels Estats Units. Per tant és una feina a fer.
Què en pensa de les declaracions del president del Parlament Europeu, Hans Pöttering, on afirmava que aquestes reclamacions s’haurien de fer abans als respectius estats? Ell en concret es referia a la llengua...Respecte la llengua té tota la raó, en un sentit. Només hi ha dues formes en què el català pot ser una llengua com totes les altres. Una és que Catalunya sigui un Estat membre de la Unió Europea, per tant passa per la independència. La segona és que ho sigui Andorra i, en aquest moment, Andorra no la veig entrant a la Unió Europea, restringint-me al català. I no hi ha cap més fórmula. En tot cas sempre serà una llengua de segona mentre no hi hagi un estat que sigui la seva llengua. Per tant, té raó el President del Parlament Europeu. Aquí hi ha unes normes i unes regles i no deixa de tenir raó que seria més còmode al Parlament europeu treballar amb una sola llengua, l’anglès, per exemple, i tota la resta fora.
"El català serà una llengua de segona mentre no hi hagi un estat on sigui la seva llengua"
Des d’un punt de vista operatiu, segurament li seria molt més còmode a tota l’estructura del Parlament Europeu però no és així. Per què la llengua de Lituània hi ha de ser i la nostra no? Doncs molt senzill, perquè Lituània és un Estat i nosaltres no.
En aquest sentit, de treball de reconeixement per la llengua, primer a Madrid perquè després arribi al Parlament europeu, des de 10Mil a Brussel•les teniu prevista alguna acció, reivindicació, activitat? No, nosaltres no, de moment...Veurem què passa el dia 7. Únicament la nostra feina, de portar a terme la iniciativa, només ha tingut aquest objectiu. Òbviament ens anirem plantejant coses però no tenim previst fer res a Madrid. Creiem que és picar ferro fred. Hem d’aconseguir altres coses. Com a màxim aconseguiríem un “encantat d’haver-te saludat i una abraçada”... I amb això no farem res en positiu...
El que sí esteu preparant és una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb l’objectiu de convocar un referèndum, en què consisteix aquesta campanya? Hi ha una associació que treballa amb aquests temes que és Catalunya estat lliure i, a través d’ells, s’ha preparat aquesta Iniciativa Legislativa Popular a la qual nosaltres hem donat tot el suport i la portem a Brussel•les perquè la gent signi. L’objectiu és que hi hagi la convocatòria explícita del referèndum. Es dóna una data, però en tot cas, si entra a tràmit, serà el Parlament qui la fixarà. Perquè entre la proposició de llei i que entri a tràmit, el Parlament farà el que voldrà, no canviar el sentit, però modificar-la...Hi ha un conjunt de gent que signa. Llavors això es constitueix en el que es diu la Comissió Promotora de la ILP. La Comissió Promotora l’única cosa que fa és presentar-la i allà el Parlament l’ha d’admetre o no. Si l’admet és quan tens tres mesos per recollir 50.000 signatures. Per presentar-la només caldrien un parell o tres de signatures però l’objectiu és que sigui la ILP amb més signatures de totes. Ara la Comissió Promotora ha d’aconseguir un gran recolzament perquè el Parlament l’admeti a tràmit. No és el mateix que la presentin tres persones que 30.000. No crec que triguem molt en recollir les signatures. Evidentment en recollirem a Brussel•les, també a través del web i no hem parlat de cap data però no tardarem gaire en presentar-la.
A banda de les mobilitzacions que hem estat parlant, a Brussel•les i l’ILP teniu previstes d’altres per aconseguir la convocatòria d’aquest referèndum? Continuarem treballant i el dia 7 és el dia de reflexionar i veure com se segueix treballant. El que considerem que no té cap sentit és anar a Brussel•les, com si fos un aplec, dir “què contents que estem perquè hem estat tantes persones, què bé que ha quedat, què maco” i al cap d’un any ho celebrarem. No, perquè això no serveix per res, és una despesa d’energies, es frustra a la gent... Per tant s’ha de continuar treballant.
El que va desencadenar aquest moviment va ser un article que vostè va publicar al Bloc Gran del Sobiranisme el passat setembre titulat 'Perplex, jo?'. Continua amb aquest sentiment de que hi ha una “manca de decisió” com escrivia llavors? Jo deia que no estava perplex, estava empipat, en tot cas. No entenia que la societat estigués perplexa. Si jo estic fent l’idiota hi ha un moment en què dius “és natural que em passi això”. Jo no estava perplex el que passa és que em preguntava, “com és que no fem res?”.
Es queixava de la manca de decisió... Exacte, és que, en aquest país què estem fent?. Estem contents perquè ens han transferit la llei de costes. La llei de costes? El que ens han transferit són les línies de la platja, de la llei de costes res i estem aquí dient que tenim la llei de costes. El que tenim és autoritzar els restaurants, que era una ridiculesa que no ho tinguéssim però no tenim res més. “Ens han transferit immigració”. Com a Andalusia i a d’altres llocs més, de bilateralitat res, no tenim capacitat de decidir en universitats, no tenim capacitat de decidir en educació, que si en català en castellà... No tenim capacitat de decidir res, la realitat és això.
"L'Estatut és un tancament profund amb totes les lleis de base que converteixen Catalunya en una delegació del Govern de l’Estat"
L’Estatut, una vegada ben arregladet ens deixa pitjor que l’anterior Estatut perquè al meu parer ja no hi ha esperança, ja tanquen tot. Per tant, ja no hi ha possibilitat d’avançar més. És un tancament profund amb totes les lleis de base que converteixen Catalunya en una delegació del Govern de l’Estat. El final d’això és o independència o ser una regió com les altres, no hi ha més.
10Mil a Brussel•les seria la decisió d’actuar... Actuar, sí. Això no pot seguir d’aquesta manera. Per tant l’única manera de fer-ho, de manera democràtica, que és com volem fer les coses els catalans és a través del referèndum i aquest és l’objectiu. S’han convocat d’altres manifestacions dissabte a les capitals catalanes estan lligades al que és 10mil?Sí i no. Sí perquè ho fan coincidint amb la manifestació de Brussel•les i ens donen suport. I no perquè nosaltres no ho hem fet. És gent que espontàniament ha decidit sumar-s’hi i donar suport. Han dit “ja que no hi podem anar-hi, fem això”. I benvingut sigui pel que ajudi.
5.03.2009
