Peperos i clavegueres, a l'ofensiva

12.07.2012

tribuna.cat

Col·lectiu Joan Creixell

Cada dia està més clar que l'Estat pensa potenciar el colonialisme interior i la recentralització veient la seva debilitat i la pèrdua de sobirania econòmica i política vers Europa. Cada dia són més conscients de la debilitat que tenen com a Estat i com a projecte nacional.

Totes aquestes accions tenen un únic objectiu: estovar la voluntat dels sobiranistes, i acollonir també alguns dels seus líders

Cal preguntar-se què estan fent les nostres innocents institucions nacionals: seguiràn amb el lliri a la mà?

Per a contrarestar-ho i controlar la resta del seu imperi, l'Estat ha activat d'una forma indirecta tots els seus aparells de clavegueres, els quals han untat de recursos econòmics il·limitats i sense control per tal de consolidar la sobirania interior de l'Estat, el seu uniformisme, el seu nacionalisme i la seva unitat política, lingüística i cultural.Els principals objectius d'aquesta operació: l'ensenyament de la llengua, els mitjans de comunicació audiovisuals, l'espai de comunicació i la política exterior catalans. En aquesta ofensiva el primer objectiu, però, és la societat civil catalana, que és la punta de llança de la marxa cap a la sobirania: el control i desprestigi de l'ANC, d'Òmnium Cultural i de l'AMI seran prioritaris.

L'operació està coordinada amb fundacions, col·lectius d'extrema dreta i associacions patriòtiques espanyoles per tal de crear una revitalització espanyolista a Catalunya i aconseguir que a finals del 2012 Catalunya quedi ofegada i assimilada i, millor encara, frustrada i derrotada psicològicament.

L'operació ha sigut dissenyada a partir de vàries fases, ara tot just estan en la fase prèvia. Aquesta consisteix en el desacomplexament de la consciència nacional espanyola a Catalunya (la roja, banderes estanqueres als balcons i actituds d'exigència lingüística als llocs públics). Tot plegat ve acompanyat d'una campanya política del PP en el camp educatiu, comunicatiu i esportiu la qual té com a objectiu encerclar i debilitar una Generalitat escurada econòmicament a la qual volen obligar a abandonar o destruïr la tasca de construcció nacional amb l'excusa de la crisi.

També ha continuat una ben planificada campanya de la premsa nacional espanyola que fa de 'gota malaia' amb infomacions controlades i dosificades per la claveguera central. Així, s'han començat a crear eines en el camp digital amb el propòsit de combatre les publicacions digitals catalanes, unes publicacions que, ells bé ho saben, són líders d'audiència. Un exemple és 'La voz de Barcelona' que (veient i estudiant els currículums del molts dels seus promotors i professionals) és un web on s'hi poden trobar ultres històrics, franquistes i persones properes a les clavegueres.

 

En aquesta fase també hi han començat a participar grups organitzats de 'trileros' de la informació i la contrainformació, els quals han començat una campanya d'extorsió i acolloniment de polítics, universitaris, periodistes i membres de la societat civil. Estudiant i construïnt historials, aquests grups van filtrant intencionadament ─a vegades amb subtilesa i d'altres barroerament─ dossiers amb els quals fins i tot algun mitjà català democràtic ha caigut en el parany d'ajudar a difondre aquestes seves informacions i campanyes difamatòries.

Totes aquestes accions tenen un únic objectiu: estovar la voluntat dels sobiranistes, i acollonir també alguns dels seus líders. Hi ha notícies no confirmades que asseguren que algunes persones assetjades han fet arribar la seva preocupació al Govern de la Generalitat o han intentat negociar amb les clavegueres... A canvi de què? A quin preu...?

Cal preguntar-se què estan fent les nostres innocents institucions nacionals: seguiràn amb el lliri a la mà? Passaran a la contraofensiva?

Cal no enredar ni decepcionar la gran majoria social sobiranista, ¿estem disposats a donar la batalla en el camp de la informació, la contrainformació, les idees, etcètera?

Cal, doncs, començar una dura campanya desemmascarant la 'quinta columna' i, democràticament amb les nostres idees, raons i fermesa, guanyar-los. No pot ser que ens tinguin acollonits.