Pujol acusa les ‘majors’ de ser “còmplices de la destrucció del català de Franco”

15.02.2010

eldebat.cat

Sobre les declaracions de Maragall: “Si no tenen projecte de país, què fan vostès?”

Redacció.- “Si no estem acostumats a escoltar en Gary Cooper en català és perquè hi va haver en Franco. I no es pot ser ara una mena d'aliat objectiu de l'obra de destrucció del català que va fer en Franco”. Així de contundentment s’ha referit aquest dilluns l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol a les grans distribuïdores multinacionals de cinema (conegudes com a ‘majors’), de les quals n’ha criticat la seva actitud “absolutament tancada” en oposar-se a l’aplicació de la Llei del cinema, que estableix que s'han de doblar o subtitular la meitat de les còpies de les pel·lícules estrenades a Catalunya.

Pujol, en una entrevista a RAC1, ha donat una altre cop suport a la Llei del cinema, acompanyant aquest cop la seva argumentació amb un dur atac contra les ‘majors’ nord-americanes i part de les sales de cinema catalanes, que s'hi oposen. “El món empresarial cinematogràfic té també una obligació respecte del país i la llengua, i hi ha una part molt important del país que vol cinema en català”, ha ressaltat Pujol, que ha aprofitat per recordar una de les seves més destacades obres de vovern, la creació de TV3, per fer una analogia amb els contraris a doblar el cinema d’estrena al català. “Diuen que la gent no està acostumada a veure cinema en català. També em deien que no estava acostumada a veure televisió en català”, ha dit Pujol.

La posició favorable de l’expresident a doblar o subtitular el cinema a les sales no és nova d’ara. El 1998, el Govern que presidia va elaborar un decret amb una política de quotes lingüístiques per al cinema molt semblant a la que fixa la Llei del cinema. I que no va arribar a aplicar-se mai. En part perquè, com ara, ‘majors’, distribuïdores i sales s’hi van oposar en bloc, fins i tot amenaçant de boicotejar la normativa de diverses formes. També van aconseguir que la justícia anul·lés les sancions que preveia el decret, convertint-lo, així, en paper mullat, fins al punt que es va derogar dos anys més tard, sense haver arribat a entrar en vigor. De fet, Pujol ha recordat que el seu govern “va intentar” normalitzar el cinema en català i que “vam fracassar, aquesta és la veritat”, en part per l’oposició de “les majors nord-americanes”, però també per “part dels empresaris d’aquí”.

Burxant en la polèmica al PSC

Sobre la polèmica creada per les declaracions del conseller d’Educació, Ernest Maragall, sobre la “fatiga” de Catalunya amb el tripartit, Pujol ha ironitzat dient que Maragall “té raó”. I encara hi ha afegit que “les enquestes diuen d'una manera molt rotunda que el país ja fa temps que està fatigat del tripartit”. Pujol tampoc no ha desaprofitat l’oportunitat que li ha posat en safata el conductor del programa, Jordi Basté, per burxar encara més en la ferida del Govern, quan li ha citat un fragment de la conferència de Maragall que afirmava que tripartito “ja fa temps que va renunciar a encarnar un projecte integral de país”. “Si no tenen projecte de país, què fan vostès? Ocupen unes cadires per fer què? Un govern ha de tenir projecte de país i, si no en té, és un mal govern”, ha conclòs Pujol.