e.noticies
25-5-2007
LA CUP DENUNCIA "INTENT D'ATROPELLAMENT"
Ciutadans denuncien gent de "la CUP por acorralar e insultar"
Pintades contra Ciutadans a Sant Vicenç dels Horts, en una imatge d'arxiuCiutadans ha denunciat, en un comunicat, que "un grupo de unos diez independentistas han agredido verbalmente esta mañana a un militante de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía en Terrassa. Los agresores, que iban en bicicleta luciendo distintivos del partido nacionalista CUP (Candidatura d'Unitat Popular), se han cruzado con un coche publicitario de Ciutadans y, sin mediar palabra, han comenzado a insultar a gritos a su conductor".Ciutadans explica que ,"como se manifiesta en la denuncia presentada este mediodía ante la Dirección General de Policía, los hechos han tenido lugar sobre las 11:45 en la Avenida de Barcelona de Terrassa, en donde el agredido se había detenido en un semáforo. Según consta en la diligencia, los independentistas se han percatado de la presencia del vehículo, que portaba distintivos de Ciutadans y un sistema de megafonía, rodeándolo e impidiéndole que reanudara la marcha cuando el semáforo se ha puesto en verde. Por espacio de un minuto, los agresores han insultado violentamente al ocupante del vehículo, usando calificativos como "facha", "imperialista" o "nazi", entre otros, y adoptando una actitud en todo momento amenazante e intimidatoria"."Finalmente, el conductor ha podido maniobrar con el vehículo y alejarse de los agresores, momento en el que ha llamado al teléfono de emergencias de los Mossos d'Esquadra. Los agentes se han personado en el lugar de los hechos y han logrado interceptar a dos de los agresores, aunque, por el momento, desconocemos cuál ha sido el resultado de dicha intervención", afegeix l'esmentat comunicat, a més de recordar també que "se da la circunstancia de que hoy mismo, a las 10 de la mañana, la CUP había organizado una "bicicletada" por las calles de la ciudad, en la que presuntamente estarían participando las personas denunciadas en el momento en que llevaron a cabo la agresión".La CUP, per la seva part, ha denunciat davan la Policia Municipal al conductor del vehicle publicitari de Ciutadans per "intent d'atropellament" i amenaces de mort. Segóns la plataforma independentista, "la bicicletada ha transcorregut sense incidents fins que cap al migdia, un vehicle blanc, Renault Clio que feia propaganda pel partit Ciudadanos, partido de la Ciutadania ha increpat al grup que anava amb bicicleta. No tant sols l'ha increpat, sinó que ha intentat atropellar a tres membres i els amenaçat textualment: "La próxima vez os atropello" i a més, ha insultat als militants de la CUP amb la paraula "nazis".
viernes, 25 de mayo de 2007
jueves, 24 de mayo de 2007
Más violencia
e-noticies.com
24/5/2007
AL MUNICIPI DE MARTORELL
Apedregada una seu d'Iniciativa per la polèmica del kubotan
La seu d'ICV a Martorell, el passat 14 de maigUn grup d'anarquistes ha apedregat la seu d'ICV a Martorell, on ha trencat els vidres i el cartell, sense que s'hagin registrat danys personals, en protesta per l'actuació del president de la formació, Joan Saura, al capdavant de la conselleria d'Interior. Segons han informat fonts de la formació ecosocialista, han presentat una denúncia per aquesta agressió davant els Mossos d'Esquadra.Per la seva part, els autors de l'acció violenta han reivindicat a Internet la seva actuació, que la justifiquen com a protesta per l'ús del kubotan per part dels Mossos o per la detenció per part de la policia catalana de Núria Pòrtulas, acusada de pertànyer a una organització terrorista anarquista d'origen italià.Es dóna el cas que la seu d'ICV a Martorell ha rebut, en els últims dies, diverses pintades a favor de l'alliberament de Pòrtulas i contra l'ús dels punxons
24/5/2007
AL MUNICIPI DE MARTORELL
Apedregada una seu d'Iniciativa per la polèmica del kubotan
La seu d'ICV a Martorell, el passat 14 de maigUn grup d'anarquistes ha apedregat la seu d'ICV a Martorell, on ha trencat els vidres i el cartell, sense que s'hagin registrat danys personals, en protesta per l'actuació del president de la formació, Joan Saura, al capdavant de la conselleria d'Interior. Segons han informat fonts de la formació ecosocialista, han presentat una denúncia per aquesta agressió davant els Mossos d'Esquadra.Per la seva part, els autors de l'acció violenta han reivindicat a Internet la seva actuació, que la justifiquen com a protesta per l'ús del kubotan per part dels Mossos o per la detenció per part de la policia catalana de Núria Pòrtulas, acusada de pertànyer a una organització terrorista anarquista d'origen italià.Es dóna el cas que la seu d'ICV a Martorell ha rebut, en els últims dies, diverses pintades a favor de l'alliberament de Pòrtulas i contra l'ús dels punxons
"de aquellos polvos..."
E-NOTICIES
24-5-2007
"FORA FEIXISTES", AL SEU DOMICILI
Amenaces a Albert Rivera amb la signatura de Terra Lliure
L'entrada de la casa del líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha aparegut amb pintades amenaçadores amb el logo de Terra Lliure contra la seva persona. Tant la porta principal d'entrada a la casa com la del garatge han resultat pintades amb frases que "demanen la mort de Rivera i 'fora als feixistes', sota la firma de Terra Lliure".
Ciutadans denuncia "aquest tipus d'amenaces" i Rivera comenta que aquests fets "només fan que confirmar que Espanya necessita un partit com ara C's" i que no té cap por, que la campanya "segueix endavant i amb força". Rivera, a més a més, assegura que "traurem entre 20 i 30 regidors a tot Espanya i que, a Barcelona, segur traurem 2 regidors."
El president del partit afegeix que tots els ciutadans que estiguin "farts" d'aquest tipus de comportament del nacionalisme donin, el proper 27 de maig, la seva confiança a Ciutadans. "Aquest tipus d'actitud no aturarà el nostre projecte", afirma Rivera.
24-5-2007
"FORA FEIXISTES", AL SEU DOMICILI
Amenaces a Albert Rivera amb la signatura de Terra Lliure
L'entrada de la casa del líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha aparegut amb pintades amenaçadores amb el logo de Terra Lliure contra la seva persona. Tant la porta principal d'entrada a la casa com la del garatge han resultat pintades amb frases que "demanen la mort de Rivera i 'fora als feixistes', sota la firma de Terra Lliure".
Ciutadans denuncia "aquest tipus d'amenaces" i Rivera comenta que aquests fets "només fan que confirmar que Espanya necessita un partit com ara C's" i que no té cap por, que la campanya "segueix endavant i amb força". Rivera, a més a més, assegura que "traurem entre 20 i 30 regidors a tot Espanya i que, a Barcelona, segur traurem 2 regidors."
El president del partit afegeix que tots els ciutadans que estiguin "farts" d'aquest tipus de comportament del nacionalisme donin, el proper 27 de maig, la seva confiança a Ciutadans. "Aquest tipus d'actitud no aturarà el nostre projecte", afirma Rivera.
martes, 22 de mayo de 2007
Intimidación de nuevo
e-noticies
22/5/2007
"EN CAP CAS SÓN CERTES", SEGONS LA CUP
Ciutadans acusa la CUP de Girona d'"assetjament"
Ciutadans acusa directament a la CUPCiutadans - Partido de la Ciudadania ha denunciat que el passat dissabte 19 de maig, al Mercat de la Devesa de Girona, "militants de Ciutadans i membres de la candidatura per Girona, que es trobaven repartint informació a la taula que els havia autoritzat la Junta Electoral, van ser insultats a crits per coneguts membres de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular que s'hi van acostar". "En marxar -afegeixen-, els membres de la CUP van demanar al públic present, també a crits, que no votés la candidatura de Ciutadans. Els membres de Ciutadans, en cap moment, van respondre a les provocacions"."Aproximadament a la mateixa hora, una furgoneta preparada per a difondre per megafonia els missatges electorals de Ciutadans, i que estava maniobrant en una de les entrades del Mercat de la Devesa, va ser envoltada per diversos joves, que la van colpejar i li van arrencar els cartells de propaganda que portava enganxats. Els membres de Ciutadans que es trobaven dins de la furgoneta no van respondre a l'assetjament".Ciutadans considera que "aquests fets són inadmissibles, amb els agreujants de produir-se en campanya electoral i per part de subjectes que són membres de candidatures electorals" i que "constitueixen un atac directe a la llibertat d'expressió, i en conseqüència, a la democràcia".Fonts oficials de la CUP de Girona han afirmat, per la seva banda, que "són acusacions molt greus i que, en cap cas, són certes. No ens podem fer responsables del que els i les gironines -si és que realment hi ha hagut cap insult- diuen a una formació política que fomenta l'odi i la xenofòbia".
22/5/2007
"EN CAP CAS SÓN CERTES", SEGONS LA CUP
Ciutadans acusa la CUP de Girona d'"assetjament"
Ciutadans acusa directament a la CUPCiutadans - Partido de la Ciudadania ha denunciat que el passat dissabte 19 de maig, al Mercat de la Devesa de Girona, "militants de Ciutadans i membres de la candidatura per Girona, que es trobaven repartint informació a la taula que els havia autoritzat la Junta Electoral, van ser insultats a crits per coneguts membres de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular que s'hi van acostar". "En marxar -afegeixen-, els membres de la CUP van demanar al públic present, també a crits, que no votés la candidatura de Ciutadans. Els membres de Ciutadans, en cap moment, van respondre a les provocacions"."Aproximadament a la mateixa hora, una furgoneta preparada per a difondre per megafonia els missatges electorals de Ciutadans, i que estava maniobrant en una de les entrades del Mercat de la Devesa, va ser envoltada per diversos joves, que la van colpejar i li van arrencar els cartells de propaganda que portava enganxats. Els membres de Ciutadans que es trobaven dins de la furgoneta no van respondre a l'assetjament".Ciutadans considera que "aquests fets són inadmissibles, amb els agreujants de produir-se en campanya electoral i per part de subjectes que són membres de candidatures electorals" i que "constitueixen un atac directe a la llibertat d'expressió, i en conseqüència, a la democràcia".Fonts oficials de la CUP de Girona han afirmat, per la seva banda, que "són acusacions molt greus i que, en cap cas, són certes. No ens podem fer responsables del que els i les gironines -si és que realment hi ha hagut cap insult- diuen a una formació política que fomenta l'odi i la xenofòbia".
jueves, 10 de mayo de 2007
INTIMIDACIÓN NEOFASCISTA
e-noticies.com 10/5/2007
"FORA FEIXISTES DE SANT ANDREU"
Joves "antifeixistes" reben Ciutadans amb crits a Sant Andreu
L'acte de precampanya convocat per Ciutadans en suport de la seva candidata a Barcelona, Esperanza García, al centre cívic de Sant Andreu, ha estat rebut per un grup d'una vintena de joves "antifeixistes" que han desplegat una pancarta en contra. Inicialment, els joves han barrat el pas a les dependències municipals fins que una dotació dels Mossos d'Esquadra els hi ha demanat de deixar l'accés lliure. Els manifestants han rebut els assistents amb crits de "fora feixistes de Sant Andreu" i hi ha hagut algun intercanvi verbal entre ells i algun simpatitzant del Partit de la Ciutadania. Els joves havien estat convocats, per internet, per a una "Concentració antifeixista".
"FORA FEIXISTES DE SANT ANDREU"
Joves "antifeixistes" reben Ciutadans amb crits a Sant Andreu
L'acte de precampanya convocat per Ciutadans en suport de la seva candidata a Barcelona, Esperanza García, al centre cívic de Sant Andreu, ha estat rebut per un grup d'una vintena de joves "antifeixistes" que han desplegat una pancarta en contra. Inicialment, els joves han barrat el pas a les dependències municipals fins que una dotació dels Mossos d'Esquadra els hi ha demanat de deixar l'accés lliure. Els manifestants han rebut els assistents amb crits de "fora feixistes de Sant Andreu" i hi ha hagut algun intercanvi verbal entre ells i algun simpatitzant del Partit de la Ciutadania. Els joves havien estat convocats, per internet, per a una "Concentració antifeixista".
viernes, 27 de abril de 2007
Terra Lliure y ETA
e-noticies
SEGONS UN EXMILITANT DE TERRA LLIURE
"Ens haguéssim pogut carregar tranquil·lament Losantos"
Frederic Bentanachs, ex militant de Terra LliureFrederic Bentanachs, exmilitant de Terra Lliure, va assegurar que, quan van segrestar a l'actual periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, aleshores professor d'institut, "ens l'haguéssim pogut carregar tranquil·lament", però "no el vam matar, se'l va ferir" amb un tret a la cama. Durant una entrevista a La nit al dia el passat dia 12 l'exmembre de la banda armada va afirmar que la intenció de Terra Lliure no era matar, però, "evidentment, que si tu escapes de la policia en un enfrontament i dispares, el pots matar o ferir. No tens voluntat de matar-lo, però en un enfrontament, li fots un tiro i si l'has matat...malallet! Com ell et pot matar a tu. Això és una lluita".Sobre la relació amb ETA, Bentanachs assenyala que van entrenar-se a les seves ordres. Però a canvi d'aquest servei, Terra Lliure "havia de fer dos o tres atemptats a Barcelona en nom d'ETA", i afegeix que "aquest és el pagament que havíem de fer" a la banda terrorista.
SEGONS UN EXMILITANT DE TERRA LLIURE
"Ens haguéssim pogut carregar tranquil·lament Losantos"
Frederic Bentanachs, ex militant de Terra LliureFrederic Bentanachs, exmilitant de Terra Lliure, va assegurar que, quan van segrestar a l'actual periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, aleshores professor d'institut, "ens l'haguéssim pogut carregar tranquil·lament", però "no el vam matar, se'l va ferir" amb un tret a la cama. Durant una entrevista a La nit al dia el passat dia 12 l'exmembre de la banda armada va afirmar que la intenció de Terra Lliure no era matar, però, "evidentment, que si tu escapes de la policia en un enfrontament i dispares, el pots matar o ferir. No tens voluntat de matar-lo, però en un enfrontament, li fots un tiro i si l'has matat...malallet! Com ell et pot matar a tu. Això és una lluita".Sobre la relació amb ETA, Bentanachs assenyala que van entrenar-se a les seves ordres. Però a canvi d'aquest servei, Terra Lliure "havia de fer dos o tres atemptats a Barcelona en nom d'ETA", i afegeix que "aquest és el pagament que havíem de fer" a la banda terrorista.
jueves, 26 de abril de 2007
¿Influencias de Terra Lliure en ERC?
e-noticies
"EL PUNT FINAL EL POSA EL PERDÓ"
Critiquen el to "propagandístic" del reportatge de Terra Lliure
El periodista David Miró considera que el reportatge sobre la banda armada Terra Lliure. Punt final, té un to "propagandístic i em va deixar un regust amarg", i afegeix que "no tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit".En un article a El Periódico, el periodista es pregunta "¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? i, en aquest sentit, assenyala que "Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc".D'altra banda, qüestiona la tesi d'alguns ex activistes de la banda armada, que consideren que Esquerra els deu alguna cosa. Miró manifesta que "sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques".
----------------------------------------------------------------------------------------------
26/4/2007 REFLEXIONS SOBRE UN REPORTATGE DE TV-3// DAVID MIRÓ
Terra Lliure, ¿punto final?
DAVID Miró - Periodista. El periodico de Catalunya
Una frase pronunciada per un dels protagonistes del reportatge emès per Televisió de Catalunya, Terra Lliure. Punt final final, gairebé em va fer caure de la cadira: L'independentisme no existiria si no hagués existit Terra Lliure". L'autor d'aquesta sentència és Carles Castellanos, que va ser dirigent del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), partit que pretenia ser el braç polític de Terra Lliure. En la mateixa línia es van expressar els exactivistes Jaume Fernández ("Terra Lliure va significar una etapa que va des- desvetllar vetllar les consciències de molta gent") i també Josep Musté ("Terra Lliure és l'organització que ha donat pas a l'independentisme actual").
En tot el reportatge, cap dels exmembres de l'organització va emetre la més mínima autocrítica, ni tan sols una disculpa a les desenes de persones que van resultar ferides en els seus atemptats o als familiars d' d'Emilia Emilia Aldoví, la dona que va morir en l'explosió de la bomba contra els jutjats de les Borges Blanques el 1987. Això, sumat al fet que l'estètica moderna i transgressora del reportatge li donava a voltes un to entre condescendent i propagandístic, em va deixar un regust amarg. No tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit seguit.
LA TESI d'aquests exterroristes orgullosos del seu passat era que gràcies a ells avui dia un partit independentista com ERC pot tenir un paper central en la política catalana i ocupar càrrecs institucionals. De fet, és una tesi que comparteixen amb el seu infamat Federico Jiménez Losantos, que encara considera ERC un partit hereu del terrorisme, i que ha estat condemnat recentment a pagar una multa de 60.000 euros per haver fet aquesta acusació públicament. L'argument que serveix per sostenir aquesta visió és el pes que tenen els antics militants de
l'independentisme radical, com és el cas de Xavier Vendrell (vicesecretari general d'ERC i principal veu del partit fora del Govern) o de Jaume Oliveras (secretari general del Departament de Governació) en l'actual ERC. El pas d'aquestes i altres persones al partit de Macià i Companys ha estat explicat per Oriol Malló (també ell exmembre de Terra Lliure i torturat en la ràtzia de Garzón de l'any 1992) en el seu llibre De les armes a les urnes.
Però no s'han de magnificar aquests casos concrets. Durant els anys 70 i 80 hi havia alternatives a l'independentisme marxista i violent, tant des de la política (Nacionalistes d'Esquerra) com des de l'acció cívica (La Crida a la Solidaritat). I no oblidem que també hi havia molts independentistes a l'ERC de Barrera i Hortalà. De fet, la majoria de dirigents de l'actual ERC vénen d'aquests grups, i no de Catalunya Lliure o l'MDT. I, sense voler restar mèrits i importància a la seva aportació, és com a mínim agosarat atribuir-se en solitari l'èxit d'ERC.
L'ALTRA COSA que em va cridar l'atenció és la manca total de penediment. Xavier Vendrell és l'únic que assajava un intent d'autocrítica en el reportatge quan parlava d'"obsolescència i manca de sentit" de la lluita armada, però sense entrar en el debat ètic sobre la utilització de la violència. Resulten molt més contundents i significatives les afirmacions del director de l'Unescocat, Agustí Colomines, que acusava els membres de Terra Lliure de tenir "una
elaboració política zero" i que qualificava de contraproduent l'atemptat contra Jiménez Losantos. Però, com deia, predomina entre els exactivistes l'orgull i el convenciment que algú (ERC) els deu alguna cosa. Jo crec que sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques. Segurament, doncs, l'activitat de Terra Lliure i del seu entorn va ajudar a desvetllar moltes consciències, però també va provocar un profund rebuig a una causa que, d'una altra manera, podria haver començat a enlairar-se molt abans. Per això trobo que les afirmacions dels exmembres de Terra Lliure no només són un insult a la intel.li- gència, sinó també un insult a les persones que van rebutjar des d'un principi qualsevol mena de violència per obtenir la indepen- dència de Catalunya.
LA LLUITA armada va ser un gran error que a més a més va provocar cinc morts absurdes (quatre activistes i Emilia Aldoví Aldoví). ). I les preguntes que ningú respon en el reportatge són: ¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no
parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc.
"EL PUNT FINAL EL POSA EL PERDÓ"
Critiquen el to "propagandístic" del reportatge de Terra Lliure
El periodista David Miró considera que el reportatge sobre la banda armada Terra Lliure. Punt final, té un to "propagandístic i em va deixar un regust amarg", i afegeix que "no tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit".En un article a El Periódico, el periodista es pregunta "¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? i, en aquest sentit, assenyala que "Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc".D'altra banda, qüestiona la tesi d'alguns ex activistes de la banda armada, que consideren que Esquerra els deu alguna cosa. Miró manifesta que "sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques".
----------------------------------------------------------------------------------------------
26/4/2007 REFLEXIONS SOBRE UN REPORTATGE DE TV-3// DAVID MIRÓ
Terra Lliure, ¿punto final?
DAVID Miró - Periodista. El periodico de Catalunya
Una frase pronunciada per un dels protagonistes del reportatge emès per Televisió de Catalunya, Terra Lliure. Punt final final, gairebé em va fer caure de la cadira: L'independentisme no existiria si no hagués existit Terra Lliure". L'autor d'aquesta sentència és Carles Castellanos, que va ser dirigent del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), partit que pretenia ser el braç polític de Terra Lliure. En la mateixa línia es van expressar els exactivistes Jaume Fernández ("Terra Lliure va significar una etapa que va des- desvetllar vetllar les consciències de molta gent") i també Josep Musté ("Terra Lliure és l'organització que ha donat pas a l'independentisme actual").
En tot el reportatge, cap dels exmembres de l'organització va emetre la més mínima autocrítica, ni tan sols una disculpa a les desenes de persones que van resultar ferides en els seus atemptats o als familiars d' d'Emilia Emilia Aldoví, la dona que va morir en l'explosió de la bomba contra els jutjats de les Borges Blanques el 1987. Això, sumat al fet que l'estètica moderna i transgressora del reportatge li donava a voltes un to entre condescendent i propagandístic, em va deixar un regust amarg. No tant pel que podia tenir d'autojustificatiu dels seus protagonistes, sinó per l'ombra de dubte ètic que deixava planar sobre l'independentisme democràtic actual, i especialment el que representa Esquerra Republicana de Catalunya. Tant que jo hauria posat un altre títol: Terra Lliure. Punt i seguit seguit.
LA TESI d'aquests exterroristes orgullosos del seu passat era que gràcies a ells avui dia un partit independentista com ERC pot tenir un paper central en la política catalana i ocupar càrrecs institucionals. De fet, és una tesi que comparteixen amb el seu infamat Federico Jiménez Losantos, que encara considera ERC un partit hereu del terrorisme, i que ha estat condemnat recentment a pagar una multa de 60.000 euros per haver fet aquesta acusació públicament. L'argument que serveix per sostenir aquesta visió és el pes que tenen els antics militants de
l'independentisme radical, com és el cas de Xavier Vendrell (vicesecretari general d'ERC i principal veu del partit fora del Govern) o de Jaume Oliveras (secretari general del Departament de Governació) en l'actual ERC. El pas d'aquestes i altres persones al partit de Macià i Companys ha estat explicat per Oriol Malló (també ell exmembre de Terra Lliure i torturat en la ràtzia de Garzón de l'any 1992) en el seu llibre De les armes a les urnes.
Però no s'han de magnificar aquests casos concrets. Durant els anys 70 i 80 hi havia alternatives a l'independentisme marxista i violent, tant des de la política (Nacionalistes d'Esquerra) com des de l'acció cívica (La Crida a la Solidaritat). I no oblidem que també hi havia molts independentistes a l'ERC de Barrera i Hortalà. De fet, la majoria de dirigents de l'actual ERC vénen d'aquests grups, i no de Catalunya Lliure o l'MDT. I, sense voler restar mèrits i importància a la seva aportació, és com a mínim agosarat atribuir-se en solitari l'èxit d'ERC.
L'ALTRA COSA que em va cridar l'atenció és la manca total de penediment. Xavier Vendrell és l'únic que assajava un intent d'autocrítica en el reportatge quan parlava d'"obsolescència i manca de sentit" de la lluita armada, però sense entrar en el debat ètic sobre la utilització de la violència. Resulten molt més contundents i significatives les afirmacions del director de l'Unescocat, Agustí Colomines, que acusava els membres de Terra Lliure de tenir "una
elaboració política zero" i que qualificava de contraproduent l'atemptat contra Jiménez Losantos. Però, com deia, predomina entre els exactivistes l'orgull i el convenciment que algú (ERC) els deu alguna cosa. Jo crec que sí, que algú els deu alguna cosa. Concretament, el llast que va suposar durant molts anys la identificació entre independentisme i violència, i que encara avui és perceptible en alguns sectors de la societat. L'alliberament que va suposar el fet de poder votar un partit independentista sense haver de pagar el peatge de l'estigmatització violenta va demostrar, a partir de l'any 1992, que molta gent estava disposada a donar suport a aquelles idees per vies democràtiques i pacífiques. Segurament, doncs, l'activitat de Terra Lliure i del seu entorn va ajudar a desvetllar moltes consciències, però també va provocar un profund rebuig a una causa que, d'una altra manera, podria haver començat a enlairar-se molt abans. Per això trobo que les afirmacions dels exmembres de Terra Lliure no només són un insult a la intel.li- gència, sinó també un insult a les persones que van rebutjar des d'un principi qualsevol mena de violència per obtenir la indepen- dència de Catalunya.
LA LLUITA armada va ser un gran error que a més a més va provocar cinc morts absurdes (quatre activistes i Emilia Aldoví Aldoví). ). I les preguntes que ningú respon en el reportatge són: ¿Valia la pena pagar aquest preu? ¿El preu de la mort irreversible d'una ciutadana i de quatre joves que potser avui, qui sap, ocuparien llocs de responsabilitat a la Generalitat? Terra Lliure ja no tornarà, això queda clar en el reportatge, però jo, sense aquestes respostes, no
parlaria encara de punt final. El punt final només el posa el perdó i l'assumpció de responsabilitats. I això no es veu per enlloc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)