¿APOLOGIA DEL TERRORISMO?

e-noticies
"CALIA UN CERT NIVELL DE VIOLÈNCIA"
Un exdirigent de Terra Lliure justifica l'atemptat a Losantos

Josep Serra, durant el programaEl dirigent de Terra Lliure Josep Serra (1979-1981) justifica l'atemptat contra el periodista Federico Jiménez Losantos comès el 21 de maig del 1981 durant el reportatge sobre "Terra Lliure. Punt final" emès aquest dissabte pel Canal 33. Serra afirma que arran del "manifest contra el català, els espanyolistes se senten forts, aturar aquesta gent volia dir que no tenien el dret a tot, en un determinat moment les coses s'han de parar i per tant calia un cert nivell de violència respecte a aquesta gent, entre d'alrtes coses perquè només entenen aquest llenguatge".

Carles Benítez, també exmembre de Terra Lliure, explica que l'objectiu era "agafar-lo i dur-lo for a del país" mentre que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, recorda que "va ser objecte d'una condemna molt unànime" i "els perjudicis per nosaltres" mentre que el director del Centre Unesco a Catalunya, Agustí Colomines, considera que l'acció va ser "absolutament negativa, la prova la tenim cada dia quan engegem la ràdio. El reportatge inclou un tall de veu actual de Jiménez Losantos a la cadena Cope.

El periodista Federico Jiménez Losantos, un dels signants del Manifest dels 2.300, va ser seguit des de Santa Coloma de Gramenet -on donava classes en un institut- i "en un stop de la plaça Molina" de Barcelona va ser tret del seu cotxe a punta de pistola, un Simca 1000, dut fins a un descampat d'Espluges i disparat amb "un tret a la cama dreta".

El reportatge de TV3 sobre Terra Lliure ha evitat qualificar l'organització de "terrorista" malgrat les "200 accions armades" realitzades al llarg de la seva història alhora que s'ha referit sempre als seus membres com "activistes".

El programa revela els contactes entre Terra Lliure i ETA a través d'Argala i Yoyes, aquesta última assassinada per la pròpia ETA, en els seus primers anys d'existència. "Se'ls hi passen detonadors i a nosaltres ens passen armes", explica un dels seus militants, Frederic Bentanachs.
portar-lo for a del país".

El reportatge reconstrueix, d'altra banda, els contactes amb Esquerra i l'anomenada Operación Garzón que, el 1992, va escapçar definitivament Terra Lliure. Xavier Vendrell, aleshores a Catalunya Lliure, explica que van arribar a la conclusió de "l l'obsolescència de la via armada" i Josep-Lluís Carod-Rovira que van anar a "l'altra banda de la frontera" per a parlar de "l'abandonament de la lluita armada".

També descriu les tortures a la que van ser sotmesos els detinguts aleshores -inclòs Carles Bonaventura, llavors cap d'Esquerra al Gironès- i les paraules de l'advocat Agusti Gil Matamala, lletrat d'alguns dels detinguts, quan explica que "els hi vaig veure la cara, aquella gent havia sofert tortues, era evident que havien patit maltractaments".

El jutge Baltasar Garzóin al·lega, en canvi que, "en la Audiencia Nacional el delito que no se puede investigar es el de torturas porque no entra dentro de la competencia y está muy bien que sea así porque imagínese que fuésemos comeptentes para investigar las torturas, nos acusarían de connivencia con las fuerzas y cueros de seguridad del Estado porque perjudicaría la lucha contra el terrorismo". L'espai recorda, en tot cas, que el Tribunal de Drets Humans va acabar condemnant Espanya per tortures per unanimitat.