miércoles, 7 de marzo de 2012

Ciudadanos no és un partit, és una operació

1.03.2012
e-notícies

Cada dia que passa és fa més palès el caràcter parasitari d'aquesta formació nacionalista espanyola i catalanofòbica que es fa dir Ciudadanos l'única funció de la qual consisteix a ser la veu dels nostàlgics del franquisme -amb aquells tancs que tant enyora Albert Boadella- i a fer que el Partit Popular, al costat seu, sembli menys extrema dreta del que és. I mira que és difícil, això. Però Ciudadanos ho aconsegueix. El seu caràcter parasitari, tanmateix, no es manifesta només amb això, sinó amb la distància que els separa de la resta de formacions polítiques catalanes. Només cal veure la gestualitat i el llenguatge que fan servir els seus membres en els plens del Parlament, especialment el seu president, Albert Rivera, que es dedica a fer gestos injuriosos a diputats que no pensen com ell quan tenen el torn de paraula, i també el seu portaveu, Jordi Cañas, que utilitza frases d'un altíssim nivell intel·lectual, com ara "Vés-te'n a cagar". A més, naturalment, d'exhibir sistemàticament, tant l'un com l'altre, una violència anímica que és totalment aliena al tarannà català i que s'explica pel caràcter parasitari de què parlàvem. Ciudadanos saben que són paràsits, saben que són percebuts pel gros de la societat catalana com a elements repulsius al servei de tot allò que vagi en contra de les llibertats nacionals del país, i aquestes coses, inevitablement, travessen la màscara i queden a la vista de tothom.

Val a dir, per altra banda, que l'operació Ciudadanos -Ciudadanos, en realitat, no és un partit, és una operació- aspira a ser una versió actualitzada del lerrouxisme. Un lerrouxisme que trenqui la cohesió social i que enfronti les persones en funció de la seva llengua materna. Per això no tenen escrúpols i menteixen fastigosament dient que a Catalunya es multa els comerços que retolen en espanyol, quan, com és prou sabut, la llei no prohibeix retolar en espanyol ni en cap llengua. Simplement exigeix que els rètols estiguin escrits, com a mínim, en la llengua pròpia de Catalunya. Una normativa, per cert, que incompleixen infinitat de comerços sense que la llei els digui res.

En matèria lingüística, un exemple que seria l'antítesi de tot allò que pretén Ciudadanos el trobem en els cantons suïssos. Sabem que la llengua vehicular de l'ensenyament a Zuric és l'alemany i a Ginebra el francès, i sabem que el ciutadà de Zuric que escolaritza els seus fills a Ginebra o el de Ginebra que ho fa a Zuric tenen l'obligació d'acceptar aquestes regles independentment que tots dos tinguin passaport suís. Aquí, en canvi, les coses no van així. A Catalunya un ciutadà de Toledo pot demanar que la llengua vehicular de l'ensenyament dels seus fills sigui l'espanyol, mentre que un català no pot demanar a Toledo que la llengua vehicular de l'ensenyament dels seus fills sigui el català. És la diferència que hi ha entre un Estat suís que respecta la llengua de cada territori, sigui quina sigui la procedència dels seus habitants, i un Estat espanyol totalitari que necessita imposar per la força allò que la raó no li admet. I Ciudadanos, òbviament, és el representant a Catalunya d'aquest complex d'inferioritat patològic d'Espanya. Un complex que li recorda que totes les seves colònies d'ultramar li han dit adéu al llarg de la història i que s'esglaia només de pensar en la independència de la nació catalana. Aquest final tan patètic de l'imperi espanyol és més del que Ciudadanos pot suportar. Bàsicament, perquè significa la fi de la espoliació espanyola a Catalunya i un encongiment de la imatge d'Espanya en els mapes. Dues coses sense les quals se'ls fa insuportable la vida.

blog de Víctor Alexandre (4.03.2012)