e-notícies · edició 2105 · diumenge, 30 de març de 2008 · 17:21
Ciutadans diu que TV3 podria fer "apología del terrorismo"
Una imatge del primer documental de Terra LliureCiutadans ha emès un comunicat en el que sol·licita "la no emissió de 'Retorn a la terra lliure' a l'espai "El documental" al canal 33". El partit presidit per Albert Rivera informa que "mitjançant nota informativa de TVC, ha arribat al nostre coneixement la intenció d'emetre aquesta nit de divendres una coproducció de Telelevisió de Catalunya sobre la banda terrorista Terra Lliure amb el títol "Retorn a la terra lliure. Els motius que dóna Ciutadans per a demanar la no emissió és "que es tracta del segon documental que TVC emet sobre aquesta organització terrorista. Com a conseqüència de l’emissió del primer documental, "Terra Lliure, punt final", el CAC, en una carta enviada al director general de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, ja es va pronunciar assenyalant que aquest reportatge presentava "problemes d'encaix per a la seva emissió a TVC", donat que es feia servir com a fil conductor el mateix vocabulari dels ex-integrants de l’organització, parlant d'"accions armades" i no d'atemptats, d'"activistes" i no de terroristes o d'"independentisme armat" i no de terrorisme".Ciutadans lamenta que "la nota de premsa del segon documental incorre en els mateixos errors, denominant al grup terrorista "banda armada" i als seus atemptats "lluita armada", així com que "el plantejament del documental, segons la mateixa nota de premsa, dóna veu als terroristes, qualificats de "joves que van decidir canviar la història del país", mitjançant entrevistes amb ells, però sense donar veu a les víctimes dels seus atemptats". Finalment, la formació considera que "es podria incórrer en un delicte d'apologia del terrorisme".
domingo, 30 de marzo de 2008
jueves, 27 de marzo de 2008
de aquellos polvos....
e-notícies · edició 2103 · dijous, 27 de març de 2008 · 11:47
SEGON REPORTATGE A LA TV PÚBLICA
TV3 tracta Terra Lliure d'"organització armada"
Una imatge del primer documental de Terra LliureTelevisió de Catalunya emetrà el proper divendres, a través del Canal 33, el segon reportatge sobre Terra Lliure, titulat "Retorn a la Terra Lliure". Aquest documental explica els inicis quan "l'any 1979, en plena Transició espanyola a la democràcia, l'organització armada Terra Lliure va començar les seves accions. La presentació oficial es va fer a través d'uns fulls volants durant un acte en defensa de la llengua i la cultura catalana al Camp Nou el 1981", segons s'informa a la web de la televisió pública catalana.Els realitzadors d'aquest segon documental sobre Terra Lliure han explicat que "nosaltres, els autors d'aquest documental, vam néixer quan aquesta organització armada va començar a actuar. Quan es va dissoldre teníem quinze anys. Ara hem volgut saber qui eren aquells joves que van decidir canviar la història del país mitjançant les armes. Hem parlat abastament amb cinc dels fundadors, ideòlegs i militants actius d'aquella organització: Carles Sastre, Josep Serra "Cala", Carles Benítez, Quim Pelegrí i Carles Castellanos. El documental té l'exclusivitat d'entrevistar per primera vegada Quim Pelegrí, que va estar present en dues de les primeres accions en les que dos militants van morir al seu costat. Hem volgut saber què pensaven llavors i què pensen ara".Durant la seva història, entre 1981 fins a "la seva dissolució definitiva l'any 1995, Terra Lliure va realitzar 200 atemptats, va provocar desenes de ferits i cinc morts, quatre dels quals eren militants de la pròpia organització, mentre preparaven accions". A la descripció sobre el documental, TVC afirma que "van passar a la història com els perdedors de la Transició espanyola, juntament amb els anarquistes".
SEGON REPORTATGE A LA TV PÚBLICA
TV3 tracta Terra Lliure d'"organització armada"
Una imatge del primer documental de Terra LliureTelevisió de Catalunya emetrà el proper divendres, a través del Canal 33, el segon reportatge sobre Terra Lliure, titulat "Retorn a la Terra Lliure". Aquest documental explica els inicis quan "l'any 1979, en plena Transició espanyola a la democràcia, l'organització armada Terra Lliure va començar les seves accions. La presentació oficial es va fer a través d'uns fulls volants durant un acte en defensa de la llengua i la cultura catalana al Camp Nou el 1981", segons s'informa a la web de la televisió pública catalana.Els realitzadors d'aquest segon documental sobre Terra Lliure han explicat que "nosaltres, els autors d'aquest documental, vam néixer quan aquesta organització armada va començar a actuar. Quan es va dissoldre teníem quinze anys. Ara hem volgut saber qui eren aquells joves que van decidir canviar la història del país mitjançant les armes. Hem parlat abastament amb cinc dels fundadors, ideòlegs i militants actius d'aquella organització: Carles Sastre, Josep Serra "Cala", Carles Benítez, Quim Pelegrí i Carles Castellanos. El documental té l'exclusivitat d'entrevistar per primera vegada Quim Pelegrí, que va estar present en dues de les primeres accions en les que dos militants van morir al seu costat. Hem volgut saber què pensaven llavors i què pensen ara".Durant la seva història, entre 1981 fins a "la seva dissolució definitiva l'any 1995, Terra Lliure va realitzar 200 atemptats, va provocar desenes de ferits i cinc morts, quatre dels quals eren militants de la pròpia organització, mentre preparaven accions". A la descripció sobre el documental, TVC afirma que "van passar a la història com els perdedors de la Transició espanyola, juntament amb els anarquistes".
viernes, 14 de marzo de 2008
Otro aviso a navegantes
e-notícies · edició 2092 · divendres, 14 de març de 2008 · 10:24
CIUTADANS DIU QUE VAN POSAR CONDICIONS
Les CUP no condemnen el darrer atemptat d'ETA
Una roda de premsa de les CUPL'agrupació de Ciutadans del Maresme ha denunciat que " tots els grups municipals de l'Ajuntament de Mataró han donat suport un manifest on condemnaven unànimement l'atemptat de Isaías Carrasco a Mondragón menys el Regidor que la CUP va obtenir en les passades eleccions Municipals (Xavier Safont Trias)". Ciutadans explica que "com en l'anterior atemptat contra els dos agents de la Guàrdia Civil en Capbretón, el Regidor de la CUP presentava un text alternatiu on volia que també es condemnessin les tortures als presos Bascos, la repressió del poble Basc per part de l'Estat Espanyol i on s'obligués a la policia Nacional retirar-se de Catalunya, aquest text sol va contar amb el suport del seu únic vot a favor els 26 restants en contra, el text de condemna de la resta de partits va ser aprovat per la totalitat dels 26 vots i un en contra del Regidor de la CUP". El partit presidit per Albert Rivera explica que "una desena de militants de "Ciutadans" va acudir al ple com l'anterior vegada amb rètols amb la foto del Regidor del PSE assassinat Isaías Carrasco on posava "assassinat per ETA" i uns altres on posaba "condemnem la violència i als que no la condemnen" després de les votacions els membres de l'Agrupació que Ciutadans té en aquesta ciutat va abandonar el ple i abans de retirar-se van dipositar els seus rètols en la taula on ocupa el seu lloc el Regidor de la Cup". "És la segona ocasió en la qual el Regidor de la CUP des que va obtenir el seu lloc no condemna els atemptats d'ETA, des de Ciutadans no descansarem fins que així sigui, anirem les vegades que manquin (esperem pel bé de tots els demòcrates que això no torni a succeir) però sempre que no condemnin un atemptat ens trobaran de front per a denunciar que un partit al que se suposa democràtic no condemna un atemptat, la CUP demostra una vegada mes el seu caràcter sectari i demostren ser "els batasunos" de Catalunya. És perillós que un partit escollit democràticament encara que sigui independentista no condemni un atemptat no solament està vulnerant la llei de partits, a més està donant a entendre que dóna suport aquests assassinats i amb el seu comportament ajuden que segueixin succeint", lamenten.
CIUTADANS DIU QUE VAN POSAR CONDICIONS
Les CUP no condemnen el darrer atemptat d'ETA
Una roda de premsa de les CUPL'agrupació de Ciutadans del Maresme ha denunciat que " tots els grups municipals de l'Ajuntament de Mataró han donat suport un manifest on condemnaven unànimement l'atemptat de Isaías Carrasco a Mondragón menys el Regidor que la CUP va obtenir en les passades eleccions Municipals (Xavier Safont Trias)". Ciutadans explica que "com en l'anterior atemptat contra els dos agents de la Guàrdia Civil en Capbretón, el Regidor de la CUP presentava un text alternatiu on volia que també es condemnessin les tortures als presos Bascos, la repressió del poble Basc per part de l'Estat Espanyol i on s'obligués a la policia Nacional retirar-se de Catalunya, aquest text sol va contar amb el suport del seu únic vot a favor els 26 restants en contra, el text de condemna de la resta de partits va ser aprovat per la totalitat dels 26 vots i un en contra del Regidor de la CUP". El partit presidit per Albert Rivera explica que "una desena de militants de "Ciutadans" va acudir al ple com l'anterior vegada amb rètols amb la foto del Regidor del PSE assassinat Isaías Carrasco on posava "assassinat per ETA" i uns altres on posaba "condemnem la violència i als que no la condemnen" després de les votacions els membres de l'Agrupació que Ciutadans té en aquesta ciutat va abandonar el ple i abans de retirar-se van dipositar els seus rètols en la taula on ocupa el seu lloc el Regidor de la Cup". "És la segona ocasió en la qual el Regidor de la CUP des que va obtenir el seu lloc no condemna els atemptats d'ETA, des de Ciutadans no descansarem fins que així sigui, anirem les vegades que manquin (esperem pel bé de tots els demòcrates que això no torni a succeir) però sempre que no condemnin un atemptat ens trobaran de front per a denunciar que un partit al que se suposa democràtic no condemna un atemptat, la CUP demostra una vegada mes el seu caràcter sectari i demostren ser "els batasunos" de Catalunya. És perillós que un partit escollit democràticament encara que sigui independentista no condemni un atemptat no solament està vulnerant la llei de partits, a més està donant a entendre que dóna suport aquests assassinats i amb el seu comportament ajuden que segueixin succeint", lamenten.
lunes, 3 de marzo de 2008
¿campaña electoral?
e-notícies · edició 2081 · dilluns, 03 de març de 2008 · 21:49
AIXEQUEN EL COTXE DEL PARTIT
Agressió al PP de Girona durant una matança del porc
Membres del PP de Girona han estat "agredits per un grup d'independentistes, que portaven pancartes de 'Catalonia is not Spain'", segons un comunicat oficial del partit. Els fets han succeït aquest diumenge després de la festa de la matança del porc de la Cellera del Ter "quan una persona conduint un toro ha aixecat el cotxe Smart del Partit Popular amb el conductor dins del vehicle". "El conductor ha aconseguit baixar del cotxe i llavors els 150 persones que hi havia al voltant han insultat a quatre membres del PP amb crits de "feixistes", "fora, fora, espanyols", "fills de puta"...", continua el comunicat. Els membres del Partit Popular de Girona, "que no han contestat, han anat a una cafeteria i més tard han tornat a ser insultats. Quan es dirigien a les afores del poble a buscar l'altre cotxe Smart de propaganda del Partit Popular, s'han trobat que les quatre rodes del vehicle estaven punxades". El mateix grup ha rodejat als membres del Partit Popular hi ha seguit amb els insults fins que han arribat el Mossos d'Esquadra. El Partit Popular de Girona ha denunciat l'acte a la comissaria de Girona.
AIXEQUEN EL COTXE DEL PARTIT
Agressió al PP de Girona durant una matança del porc
Membres del PP de Girona han estat "agredits per un grup d'independentistes, que portaven pancartes de 'Catalonia is not Spain'", segons un comunicat oficial del partit. Els fets han succeït aquest diumenge després de la festa de la matança del porc de la Cellera del Ter "quan una persona conduint un toro ha aixecat el cotxe Smart del Partit Popular amb el conductor dins del vehicle". "El conductor ha aconseguit baixar del cotxe i llavors els 150 persones que hi havia al voltant han insultat a quatre membres del PP amb crits de "feixistes", "fora, fora, espanyols", "fills de puta"...", continua el comunicat. Els membres del Partit Popular de Girona, "que no han contestat, han anat a una cafeteria i més tard han tornat a ser insultats. Quan es dirigien a les afores del poble a buscar l'altre cotxe Smart de propaganda del Partit Popular, s'han trobat que les quatre rodes del vehicle estaven punxades". El mateix grup ha rodejat als membres del Partit Popular hi ha seguit amb els insults fins que han arribat el Mossos d'Esquadra. El Partit Popular de Girona ha denunciat l'acte a la comissaria de Girona.
¿intimidación?
e-noticies 2/3/2008
CONTRA LA BANDERA ESPANYOLA
El partit de Rosa Díez denuncia intents d'agressió
Rosa Díez, en una foto d'arxiuLa coordinadora catalana d'Unió Progrés i Democràcia, UPiD, ha denunciat en un comunicat que, després d'una roda de premsa a Poble Nou, "quatre individus van intentar agredir a membres de UPiD i danyar els símbols del partit i la bandera espanyola a la sortida de la roda de premsa realitzada aquest migdia en Poble Nou. Després de comprovar que els membres presents de UPiD eren nombrosos es van donar a la fugida proferint amenaces de mort als polítics". El comunicat assegura que "no obstant això, els insults i amenaces no han pogut impedir la celebració de la roda de premsa amb absoluta normalitat, i en la qual la coordinadora catalana d'Unió Progrés i Democràcia s'ha mostrat partidària de la centralització en educació, infraestructures i fiscalitat, matèries que afecten particularment a Catalunya, i que s'aconseguirà mitjançant grans pactes d'estat. D'aquesta manera s'aconseguirà evitar que la formació d'un nou govern suposi desfer la política de l'anterior. «Ara tots els partits tiren la culpa als altres. És molt hipòcrita», comenta Silvia Hierro, cap de llista per Girona.El coordinador de Catalunya, Ángel Hernández, he explicat que UPiD "té un sol programa per a tota Espanya i que suposa la derogació d'alguns aspectes del Estatut". Un d'ells és la creació d'una agència tributària catalana: «Estem contra que hagi diferències fiscals i ja tenim bastant problemes amb la informació de les persones que viuen en territoris forals». Hernández ha afegit que «hi ha diferents maneres de calcular les balances fiscals i els resultats poden ser molt diferents», al que Ferro va afegir que «els impostos no són dels polítics sinó dels ciutadans i, per tant, és en el Parlament on s'ha de decidir sobre ells».
CONTRA LA BANDERA ESPANYOLA
El partit de Rosa Díez denuncia intents d'agressió
Rosa Díez, en una foto d'arxiuLa coordinadora catalana d'Unió Progrés i Democràcia, UPiD, ha denunciat en un comunicat que, després d'una roda de premsa a Poble Nou, "quatre individus van intentar agredir a membres de UPiD i danyar els símbols del partit i la bandera espanyola a la sortida de la roda de premsa realitzada aquest migdia en Poble Nou. Després de comprovar que els membres presents de UPiD eren nombrosos es van donar a la fugida proferint amenaces de mort als polítics". El comunicat assegura que "no obstant això, els insults i amenaces no han pogut impedir la celebració de la roda de premsa amb absoluta normalitat, i en la qual la coordinadora catalana d'Unió Progrés i Democràcia s'ha mostrat partidària de la centralització en educació, infraestructures i fiscalitat, matèries que afecten particularment a Catalunya, i que s'aconseguirà mitjançant grans pactes d'estat. D'aquesta manera s'aconseguirà evitar que la formació d'un nou govern suposi desfer la política de l'anterior. «Ara tots els partits tiren la culpa als altres. És molt hipòcrita», comenta Silvia Hierro, cap de llista per Girona.El coordinador de Catalunya, Ángel Hernández, he explicat que UPiD "té un sol programa per a tota Espanya i que suposa la derogació d'alguns aspectes del Estatut". Un d'ells és la creació d'una agència tributària catalana: «Estem contra que hagi diferències fiscals i ja tenim bastant problemes amb la informació de les persones que viuen en territoris forals». Hernández ha afegit que «hi ha diferents maneres de calcular les balances fiscals i els resultats poden ser molt diferents», al que Ferro va afegir que «els impostos no són dels polítics sinó dels ciutadans i, per tant, és en el Parlament on s'ha de decidir sobre ells».
Suscribirse a:
Entradas (Atom)